loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

És just acollir-nos, és just ajudar-nos

Cinta Gonzàlez Sentís A peu de carrer dilluns, 24 de febrer de 2014

"Durazno", recordo que va dir aquella nit d’estiu. Miràvem la lluna plena, que estava molt baixa i semblava un préssec (o «durazno») madur, des de la terrassa de casa. D’això en fa una colla d’anys. He crescut molt des de llavors, ha passat el temps, he après moltíssim i començo a entendre el món. Però encara hi ha coses que no entenc.

Algunes perquè potser encara no estic prou preparada, perquè potser sóc massa jove, perquè potser són massa complicades... i d’altres simplement perquè no es poden entendre, no les vull entendre, i si ho fes m’odiaria a mi mateixa. Coses que no tenen lògica, que neguen (el que jo considero) l’essència humana i que veure-les normals em convertiria en algú mesquí.

Per exemple, no puc ni vull entendre per què s’ha de tractar una persona adulta com si fos una criatura que no es pot valdre per si mateixa.

Fins ara sembla que estic esmentant vivències personals i pensaments sense cap fil conductor que els lligui. Però m’explicaré a continuació: l’home que em va dir que ell als préssecs els anomena «duraznos» vol tornar a visitar la meva família. Per venir aquí és tractat com una criatura que ha de tenir una persona que asseguri que se’n farà càrrec. ¿Per què? Doncs perquè va néixer a l’Equador.

Quan una persona que resideix, treballa i té la seva vida en segons quin país vol visitar l’Estat Espanyol, hi ha d’haver algú que comuniqui a l’administració que se n’ocuparà: ha d’expressar la seva voluntat de convidar i acollir al visitant; ha d’aportar documentació que acrediti que té una vivenda disponible pel convidat; ha d’especificar els dies exactes que el convidat passarà al país; ha de demostrar el vincle i relació que els uneix i ha de declarar que tota la informació que ha donat és certa.

També ha de manifestar que sap que podrà ser castigat o castigada a passar entre quatre i vuit anys a la presó si facilita, promou o afavoreix la immigració il·legal (sic) amb trànsit, des de o amb destí a Espanya tal i com especifica l’article 318 del codi penal. Tot això sobre el paper. I a continuació, quan l’instructor del procediment ho consideri, s’instarà a la persona sol·licitant per mantenir una entrevista personal amb l’objectiu de comprovar la seva identitat, la validesa de la documentació aportada i la veracitat de la informació continguda en la sol·licitud.


Tot això em fa molta vergonya. Puc imaginar-me els arguments pels quals això funciona així. Però no puc evitar considerar que s’està donant un tracte denigrant. No hi ha res que justifiqui que es tracti així a un persona. Sembla que als mercats i a les grans fortunes els encanta que els diners es moguin lliurement gràcies al model liberal que ens ha conduit a la crisi-estafa econòmica.

Però quan es tracta de lliure circulació de persones tot canvia, pel que es veu. Sobretot quan parlem de persones de segons quins països. Bé, però si són mafiosos russos, especuladors americans o emirs àrabs amb les butxaques plenes de diners bruts de petroli o de sang no passa res. Llavors realment potser la qüestió no és si són d’aquí o si són d’allà... sinó si són pobres o no. El sistema tracta als pobres com a gossos pollosos que necessiten un amo, i als rics els planta una catifa vermella als peus.


Ens insto a tots i a totes a reflexionar. L’hospitalitat i la solidaritat han de ser inherents a la nostra vida. I no estic parlant de caritat, estic parlant de justícia. És just acollir-nos, és just ajudar-nos i és just tractar-nos com iguals. Aquest cas particular entra dins la legalitat, però em plantejo si jo estaria disposada a cometre una il·legalitat per fer justícia.

I sí, jo ajudaria desinteressadament a algú a arribar, passar o marxar d’Espanya d’una manera “il·legal”. I no ho faria per caritat ni per compassió: ho faria per justícia. Ho faria perquè, tot i que jo no vull emigrar perquè aquí tinc tot allò que estimo, si algun dia ho hagués de fer, no em vull trobar amb que per buscar-me la vida algú m’ha de tutelar o que no em deixen arribar allà on vull perquè no sóc un mafiós rus, un especulador americà o un emir àrab amb les butxaques plenes de diners bruts.

Post Scriptum: Lamentablement aquest tema està a l’ordre del dia. No tant el classisme i la discriminació que supura la qüestió burocràtica per rebre visitants de segons quin país, però sí el trànsit de persones d’un país cap un altre.Em refereixo als fets esdevinguts a Ceuta. Disparar a una persona indefensa que l’únic que fa és intentar buscar noves oportunitats és immoral. Tota la gent que ha mort ofegada ha estat assassinada per la guàrdia civil espanyola (presumptament). El senyor Fernández Díaz ha de dimitir i s’ha de jutjar als responsables.

Cinta Gonzàlez Sentís és Responsable d’Universitats i Educació de Joves d’Esquerra Verda.


Cinta Gonzàlez Sentís
Cinta Gonzàlez SentísEsquerra Verda
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar