loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Declaracions i indignitats

Pau Ricomà A peu de carrer dimecres, 30 de juliol de 2014

Aquest cap de setmana s’han produït dues declaracions entre les quals podem trobar moltes diferències i alguna cosa en comú. Una ha decebut a molta gent, ha entristit a qui havia cregut que una sola persona podia representar els millors valors de tota una societat; l’altra ens ha indignat, com fa mal una agressió absurda o un insult.

L’una ha estat tan dolorosa com ho és una traïció, precisament per qui l’ha fet; l’altra ha dolgut, precisament perquè qui l’ha fet, un desconegut per a nosaltres, no té cap mèrit per atorgar-se cap dret per sobre nostre. L’una s’endevina que ha estat fruit d’un procés llarg, de dubtes i de contradiccions; l’altra ha estat una bullida pròpia d’un fatxenda, d’un ignorant o d’una mala persona.

Les declaracions de Jordi Pujol i de Pedro Sánchez certifiquen el final d’una època. El fracàs de qui pretenia que tot havia de canviar perquè res no canviés i el de qui pretén que res no canviï perquè continuïn manant els de sempre.

El canvi, el procés, la independència, no és el deliri de cap il·luminat –farien bé els socialistes catalans d’explicar-li-ho al seu flamant líder si volen evitar-li nous ridículs-, sinó d’una majoria cívica que no només no afluixarà perquè qui té les mans brutes quedi retratat, sinó que desitja que es desemmascari a qui correspongui per albirar un nou país sense les rèmores del passat.

Si les declaracions de Jordi Pujol suposen un greu problema per Convergència, que haurà de demostrar fins a quin punt és capaç de tirar endavant sense un dels seus patrimonis simbòlics; el congrés del PSOE no és sinó una nova exhibició de com els aparells socialistes –d’aquí i d’arreu de l’estat- s’han convertit en una maquinària dedicada a la seva mateixa supervivència.

Només cal mirar la composició del seu Comitè Federal -curiós nom per un partit que no permet a les cambres legislatives el vot diferenciat de cap de les seves agrupacions territorials-.

Si alguna cosa ha certificat el congrés del PSOE és la infinita submissió dels socialistes catalans. La tria ja no és entre esquerra o país, o entre Catalunya o Espanya, la tria és entre dignitat o vergonya.

És molt greu que ni un sol dels delegats catalans li retragués a Pedro Sánchez que és un insult inacceptable i una barbaritat posar al mateix nivell l’atur, la violència de gènere i l’independentisme.

N’hi ha un que passa vergonya per no haver actuat amb la dignitat que correspon al càrrec de President de la Generalitat; els altres han triat la vergonya per no tenir valor d’aixecar la veu entre els seus col·legues per explicar-los la diferència que hi ha entre un delicte, la violència de gènere, i un objectiu polític, la independència, tan digne com el seu, si més no.

Article publicat al blog de Pau Ricomà: www.alloqueespublic.blogspot.com


Pau Ricomà
Pau Ricomàcap de llista ERC Tarragona
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar