loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

TGN, clau en el naixement de la nació catalana

Pau Ricomà A peu de carrer dijous, 14 d'agost de 2014

Per raons força complexes hi ha alguns fets històrics, fins i tot llegendaris, que al llarg del temps han anat nodrint un cos de coneixement acceptat que els situa com a determinants, mentre d’altres cauen en l’oblit.

Més enllà de la feina d’investigació dels historiadors, existeix la pressió dels diferents corrents historiogràfics, que posen més en relleu algunes qüestions o processos que altres, i la divulgació popular de la història que tendeix a la simplificació i a l’oblit d’alguns fets que poden semblar poc rellevants des de perspectives descontextualitzades.

Tenim exemples a cabassos i no cal anar massa lluny per trobar-los. Els de la meva generació vam estudiar que a la guerra contra les tropes napoleòniques havien tingut lloc els heroics setges de Saragossa i Girona. Del de Tarragona, ni una paraula. Només és un exemple.

Anant més lluny en el temps, em vull referir a l’important paper de Tarragona en el procés del naixement de la nació catalana, fet poc reconegut.

La construcció d’una nació no és sinó un llarg procés de legitimació i en aquestes dinàmiques hi juguen un rol protagonista les institucions capaces d’atorgar legitimitat. Situant-nos en els segles X i XI, és obvi que la institució que consolidava una forma de societat i de poder, més enllà dels límits de les diverses estructures feudals, era l’Església.

Per això, en el naixement de la nació catalana és determinant la restitució de la dignitat metropolitana de Tarragona com a arxidiòcesi de tots els bisbats catalans, alliberant-los de la dependència de Narbona.

Des que l’any 970 Ató, bisbe de Vic, va anar a Roma per sol·licitar la restitució de l’esmentada dignitat per a Tarragona, fins la seva obtenció definitiva a favor del bisbe Oleguer de Barcelona, van passar més de cent anys de tensions diplomàtiques entre tres actors: els bisbats catalans i els arquebisbes de Narbona i de Toledo – que s’afegí a la disputa en oposar-se a què Tarragona fos considerada metròpoli i primada, ja que pretenia per a ella mateixa la primacia sobre tota l’església de la península-.

Calgueren més de cent anys de butlles papals, afavorint alternativament una opció o una altra, de concilis i d’episodis tràgics, com l’assassinat del bisbe Ató o l’empresonament del bisbe Berenguer Sunifred, fins arribar al 1118, quan el papa Gelasi II va expedir la butlla que suposava el nomenament d’Oleguer com a bisbe metropolità. El cavaller normand Robert d’Aguiló, príncep de Tarragona, va tenir cura de l’ocupació efectiva de la ciutat.

La dignitat metropolitana de Tarragona va ser reconeguda per Roma com un acte de legitimitat pel paper històric de la seva arxidiòcesi.

Cap altra ciutat catalana podia aspirar a un reconeixement semblant. Situem-nos en el context temporal i preguntem-nos si el desenvolupament posterior dels comtats catalans, la conversió en una monarquia, l’expansió al sud i a la mediterrània, haguessin estat els mateixos amb una església depenent de Narbona o de Toledo.

Article publicat al blog de Pau Ricomà: alloqueespublic.blogspot.com


Pau Ricomà
Pau Ricomàcap de llista ERC Tarragona
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar