loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Xarxes de distribució elèctrica tancades: un repte competitiu per la química

Jordi Fortuny A peu de carrer dijous, 16 de juny de 2016

La indústria química no és una indústria ni de fàcil deslocalització ni de fàcil implantació. El volum de les inversions, la necessitat d’instal·lar-se allà on es disposa de serveis, infraestructures adequades i elements de competitivitat adequats: port, persones amb formació adequada, energia, aigua, logística i transport, fa que la presa de decisions tant per implantar-se com per marxar siguin complexes i difícils.

A Tarragona es donen i s’han donat tots els elements necessaris per ser un lloc atractiu per invertir-hi. No descobrim res de nou si diem que el port, la universitat, les empreses de serveis, entre altres, fan de Tarragona un lloc adient pel desenvolupament de la indústria i les seves activitats.

Tot i així, quan actuen elements en contra de la competitivitat, cada vegada es dificulta més la decisió d’invertir en noves plantes i de reconvertir o actualitzar les existents. I a la vegada es posa cada cop més fàcil prendre la decisió de tancar o explotar al màxim el temps de vida útil de les instal·lacions i/o fins que tinguin una mínima rendibilitat, el que suposa una agònica deslocalització de l’activitat.

En l’última dècada s’ha encarit l’energia elèctrica un 120% enfront del 20% que s’ha encarit a Alemanya. En aquests moments el cost de l’energia elèctrica que paguen les indústries aquí, per usos industrials, pot suposar fins el doble segons quantitat i moments del que paguen a Alemanya, el que suposa un desavantatge competitiu enfront els països industrial europeus i ja no diguem d’altres parts del món.

La Unió Europea, a causa de la forta competència internacional i a un elevat pes del cost energètic en la seva estructura de costos, qualifica la química com indústria amb risc de deslocalització.

Tant és així, que en els processos electroquímics-intensius com són els d’electròlisis i la producció de gasos liquats, la despesa d’energia elèctrica suposa entre el 50 i el 60% de la producció; en la fabricació de polímers com poden ser el polietilè, el polipropilè, MDI, PVC, etc., suposa entre el 20 i el 40% de la despesa. El clúster químic de Tarragona compta amb importants plantes de producció de processos electroquímics-intensius i de fabricació de polímers, la qual cosa suposa que els cost de l’energia elèctrica és un element bàsic per la competitivitat dels polígons tarragonins.

És precisament per donar avantatges competitius a la indústria que utilitza gran despesa energètica que el 2009 es va redactar la Directiva Europea 2009/72/CE sobre normes comuns per al mercat interior de l’electricitat que defineix, en el seu article 28, les xarxes de distribució elèctrica tancades.

Les xarxes de distribució́ elèctrica tancades s’han implantat en diversos països europeus amb la finalitat d’abaratir els costos de les indústries que es relacionen entre sí en polígons concrets, com és el cas dels grans polígons químics i petroquímics. Ports, aeroports i polígons d’Europa compten actualment amb xarxes tancades de distribució d’energia.

Es calcula que en la utilització de les xarxes tancades l’estalvi dels costos energètics és de l’ordre del 30%. La possibilitat de poder connectar la xarxa a altes tensions implica menors peatges, considerar un terme de potència global menor que la suma de les potències per separat de cadascun dels usuaris, la compra d’un volum d’energia molt més gran com un sol consumidor, la generació i distribució pròpia, són alguns dels aspectes i avantatges més rellevants del que suposa una xarxa energètica tancada.

Doncs mentre Europa gaudeix d’aquestes avantatges, a l’estat espanyol no tan sols no s’ha desenvolupat la Directiva Europea, sinó que fa inviables les xarxes (Art. 41.1 de la LSE), al·legant que desestabilitzaria el sistema elèctric actual, important ben poc la desestabilització de la indústria. En conseqüència, el RD 900/2015 de 9 d’octubre i la Llei 24/2013 de 16 de desembre del Sector Elèctric són regulacions que protegeixen sense cap rubor l’oligopoli elèctric.

Ens cal apostar decididament per la indústria. El Camp de Tarragona s’assembla més a les regions industrials del centre d’Europa que a les zones rurals d’agricultura intensiva on importa poc el preu de l’electricitat però si el del gasoil tipus B. Ens calen les condicions de competitivitat que marca la Unió Europea i que ens nega l’estat espanyol.


Jordi Fortuny
Jordi Fortunyregidor d'ERC a TGN
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar