loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Adéu a un pastisser il·lustre

Sergi Casado Editorial diumenge, 27 de gener de 2013

Vaig conèixer el Salvador dies després que publiqués un llibre de receptes. Ho recordo bé. Va ser una trobada de feina, i és que a vegades aquesta professió et porta sorpreses. El cert és que ens fa sentir privilegiats quan ens permet conèixer grans persones com en Salvador.

Aquell dia va començar parlant de les seves receptes i de seguida va continuar amb curioses anècdotes de Tarragona, la ciutat que de jove el va acollir. Al Salvador li agradava tant treballar, com xerrar. M’ho deien les seves mans. Llavors ja estava jubilat, encara que la passió per les postres continuava, els seus ulls, blaus i desperts, el delataven. Tenia una altra gran debilitat, la seva família, la seva dona i els seus fills. Aquell matí vam parlar prop de dues hores, però se’m van fer curtes. Passats uns mesos em va obrir les portes de casa seva i recordo riure entre batalleta i batalleta. El temps va passar ràpid. Per la botiga d’en Salvador Arimany hi va passar tothom, des de polítics, empresaris, gent de la cultura i tarragonins. Molts tarragonins. També personalitats conegudes i polítics del país. I de ben segur que la gent que va tenir la sort de conèixer-lo en pot explicar una bona història.

“No pensis que et diré el secret de les galetes Maginet”, bromejava, i no me'l va dir. El passat Nadal, la Rosó ens va tornar a portar torrons fets per en Salva. Gràcies.

Descansa en pau.


Sergi Casado
Sergi CasadoPeriodista i director de CIRCDETARRAGONA.COM
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar