loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

'Segurament serà el llibre menys comercial de Sant Jordi'

Sergi Casado Cultura > Patrimoni dimecres, 22 d'abril de 2015

La periodista tarragonina Natàlia Rodríguez (1967) acaba de publicar la seva primera novel·la, Viatjant amb cendres (Arola Editors). L'obra de Rodríguez narra el viatge d'un personatge que viu els fets més rellevants del segle passat, amb el comunisme com a eix principal. Viatjant amb cendres està publicat per Arola Editors. Natàlia Rodríguez tancarà al maig un període quatre anys com a assessora del grup municipal de Convergència i Unió a l'Ajuntament de TGN, i de la seva portaveu i també diputada Victòria Forns.

La periodista tarragonina Natàlia Rodríguez (1967) acaba de publicar la seva primera novel·la, Viatjant amb cendres (Arola Editors)

- De l'assessoria política a la novel·la. Expliqui’ns el salt.

Natàlia Rodríguez. Foto: circdetarragona.com

- "A mi em costa saltar, jo vinc de 20 anys de periodisme en diverses formes i instruments. Des de l’assessorament i responsabilitat de premsa fora d’aquí, fins i tot a Brusel·les, a la col·laboració. És veritat que l’assessoria és tot el contrari, però sempre hi ha relació amb el periodisme. I jo crec que la literatura de molt periodisme i el periodisme té molt de literatura".

- Però vostè no ha deixat mai d'escriure.

- "Sempre he escrit, el problema és que és molt difícil publicar. És un negoci d’alt risc, i als que som novells, no tenim plataforma mediàtica, és molt complicat poder publicar. Segurament serà el llibre menys comercial de Sant Jordi perquè no he utilitzat cap dels elements que el facin comercial."

- Què li ha costat més? Començar-la o acabar-la?

- "Costa molt posar el punt i final perquè et passaries el dia corregint. Espriu sempre reeditava les obres perquè mai estava content. També costa fer el pas de dir que ja pots ensenyar el producte."

- Què trobarà el lector a “Viatjant amb cendres”?

- "Un viatge per la vida d’un personatge que viu els principals esdeveniments del segle XX des del punt de vista d'un mlilitant actiu en el comunisme a l’exili. És una militància activa en la literatura i la llengua i com arriba al final de la seva vida, en paral·lel a la caiguda d’un sistema que veu caure davant dels seus ulls."

- Per què el comunisme? Potser ja no és tanta moda...

- "Perquè em sembla apassionant, a mi m’ha generat sempre molta empatia la joventut dels anys trenta. Un feia de la seva ideologia la seva aposta de vida. Equivocats o no, es van jugar la vida per això."

- Sembla una visió molt romàntica de la vida.

- “Més que romàntica, diria nostàlgica, de quan el món estava dividit en bons i dolents i quan defensaves idees nobles. El feixisme ha estat condemnat, però ens costa fer-ho amb el comunisme perquè tots d’alguna manera, tots els que hi hem sentit una certa atraccció sabem que alguna cosa bona sí té. A Rússia li costa molt fer aquest judici.”

- La història passa a molts quilòmetres d’aquí. No ha decidit triar cap història ni cap personatge proper.

- "Per a mi la literatura sempre és un viatge, i mai sobre Tarragona ni Catalunya, encara que en la novel·la sí hi ha referències, però no m’interessa literàriament la realitat més propera. Jo escric sobre el que llegeixo. M’agrada molt l’assaig, el pensament polític, la filosofía, i fins i tot la física quàntica, sóc una mica friki. M’agrada això, i també la literatura divulgativa, on els anglesos expliquen, per exemple, la història de la patata."

- Acaba de publicar la seva primera novel·la. S'imagina vivint d'això?

- "Si fos possible sí, però jo no vull deixar el periodisme. En un món ideal, m’agradaria trobar una combinació ideal de les dues coses. La novel·la que estic escribint ara passa al Japó i això em permet 'estar-hi'. Llegeixo de tot, des de poesía japonesa fins a la història dels ceramistes, i a mi, tot això em fascina. Aquest estiu, si puc i tinc els recursos suficients, hi tornaré."

- Quan va decidir que el volia publicar?

- "El meu company em va dir 'o d’això n’acabes fent un llibre o ets ruc'. Tenir una persona pragmàtica que sempre et fa tocar de peus a terra m’ha anat molt bé. Un sempre pensa que ho enviarà a Barcelona, però jo no en vaig fer cas."

- Per què?

- "La cultura tarragonina no està ben posicionada a Barcelona, costa molt obrir-se pas, la gironina ho té més fácil. Un dia li vaig comentar a Francesc Valls-Calçada, a qui admiro com a escriptor, i em va companyar a veure l’Arola i em va dir que sí."

- I ara abandona el món de la política...

- "La política és com el Guadiana. Hi has d’entrar de tant en tant per conèixer els mecanismes interns, veure de primera mà com funcionen les coses, però se n’ha de sortir. Perquè si no, ja no ets periodista. Ets una altra cosa, que em mereix tots els respectes. Quan surts d’allí, deixes de ser ingenu."

- I amb el rebombori que s'ha generat a CiU...

"- Per això, a mi, la novel·la m’ha vingut molt bé perquè el tancament de l’etapa professional d’ara està sent agredolç. He tingut la sensació personal de trencament de projecte quan s’estava consolidant, i professionalment m’ha sabut greu perquè ara ja enganxava i començava a funcionar. És veritat que la presentació del llibre m’ha compensat la tristor que m’havien produït algunes històries dels darrers mesos."


circdetarragona_ADcircdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar