loader
menu
circdetarragona_AD

Nova excavació arqueològica a la Catedral de TGN

El Circ Cultura > Patrimoni dilluns, 07 de setembre de 2015

Avui s'ha presentat una nova investigació arqueològica al recinte de la Catedral. Aquest cop la intervenció s’efectuarà a les dependències annexes al claustre durant el mes de setembre i la primera meitat d’octubre. La intervenció d'aquest any consisteix en una primera excavació arqueològica a l’interior de l’antiga sala I del Museu Diocesà de Tarragona amb l’objectiu de documentar l’absis nord-occidental del recinte de culte.

Els investigadors continuen a l'entorn del claustre la recerca realitzada a l'interior de la nau central

S’espera poder documentar en planta d'aquesta exedra semicircular de la segona meitat del segle I dC inclosa en un quadre aproximat d’uns 25 m2. Se'n conserva íntegrament la porta d’accés des del que era la gran plaça de l'àrea sacra i ja se n’havien trobat indicis en el marc de la realització del Pla Director de Restauració.

La intervenció s?efectuarà a les dependències annexes al claustre. CEDIDA CATEDRAL DE TARRAGONA

Avui s'ha realitzat una visita a la zona d'excavació per explicar els objectius de la temporada 2015. CEDIDA ICAC

També es buscaran possibles empremtes dels elements de culte a l’emperador romà i indicis de la reocupació medieval durant la construcció de la Catedral. En aquest sentit, els treballs han de contribuir a aprofundir en el coneixement del procés de transformació urbanística i ideològica de l’acròpolis tarraconense, des de l’etapa romana fins a període medieval.

Els treballs d’excavació són la continuació de la recerca duta a terme a l’interior de la nau central de la Catedral (anys 2007-2011) i formen part del nou Projecte de Recerca Arqueològica al recinte de culte de la seu del Concilium Prouinciae Hispaniae Citerioris. Tarragona (Tarragonès) - (Tarraco, Hispania Citerior). El projecte es desenvolupa entre els anys 2014 i 2017 i representa la continuïtat dels treballs arqueològics estenent l’àrea d’actuació a l’acròpolis superior de la ciutat.

Aquest projecte ha estat promogut i finançat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Bíblic Tarraconense (Arquebisbat de Tarragona), i compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat.

Els treballs compten amb la col•laboració de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, el Grau d’Enginyeria Topogràfica i Geodèsica de l’Escola Politècnica superior d’Arquitectura de Barcelona, l’Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona, l’Associació Cultural Sant Fructuós i Leica Geosystems.

A la recerca del temple d'August
La campanya d'excavació arqueològica realitzada en 2011 va confirmar que el mític temple d'August, joia de l'arquitectura romana buscada durant 300 anys amb fonaments que van aparèixer a l'estiu de 2010 en el subsòl de la Catedral de Tarragona, era fins i tot més gran i majestuós del que els investigadors sospitaven. L'estructura de fonamentació s'allarga més de 43 metres i no 32 com havien documentat els científics.

"Són mesures que fan pensar en els temples més llegendaris, com el de Mars Ultor a Roma (50 per 36 metres) o el de Itàlica (Santiponce, Sevilla) dedicat a Trajà (49 per 29), encara que és de cronologia posterior", va explicar Andreu Muñoz, un dels arquitectes directors. "Era un dels temples més grans de tot l'imperi, els de la seva mida es poden comptar amb els dits d'una mà", va recordar Isabel Solà, directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC).

L'equip investigador, dirigit també per Inma Teixell (Ajuntament) i Josep Maria Macías (ICAC), va considerar "bàsicament demostrat" que sota la Catedral es va assentar el gran temple romà de culte imperial, "focus d'admiració a tot el món antic", amb una façana de vuit columnes i envoltat d'una plaça porticada que imita el programa arquitectònic del fòrum d'August, a Roma.

L'equip científic, després de dos mesos d'excavació en 2010 i 2011, va evidenciar l'existència d'una espectacular base de morter romà (fet amb calç, sorra i pedres) de 1,80 metres d'ample i 2,30 de profunditat capaç de sustentar un edifici actual de 37 metres d'altura. Això dóna una idea de les dimensions del temple, l'amplària ocupava tota la nau central actual i part de les laterals. Presidia el recinte de culte, la "plaça sagrada" de dues hectàrees de superfície del Fòrum Provincial de Tàrraco. "Amb aquestes mesures, que encaixen a la perfecció, el temple queda perfectament centrat en l'espai públic".

Els investigadors segueixen sense trobar els vestigis de l'antiga catedral visigótica: "Sabem que és una construcció del segle I després de Crist, no hem pogut datar amb més exactitud, i ara ja sabem que no és aquí, per la qual cosa caldrà estudiar altres ubicacions". L'excavació va servir també per enriquir el coneixement sobre els 2.000 anys d'història de la Catedral, i especialment "les petjades de la construcció medieval a partir del segle XII".


circdetarragona_ADcircdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar