loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Ferran Bel (Democràcia i Llibertat): 'El procés i el rumb marcat pel president Mas seran l'eix que dirigirà la nostra acció a Madrid' (II)

Guillem Roqué dilluns, 14 de desembre de 2015

El Circ continua amb el cicle d'entrevistes als candidats dels partits tarragonins a les eleccions generals del proper 20 de desembre. És el torn del cap de llista de Democràcia i Llibertat i també alcalde de Tortosa, Ferran Bel.

El candidat de Democràcia i Llibertat per la demarcació de TGN, Ferran Bel. Foto: Democràcia i Llibertat

El candidat de Democràcia i Llibertat per la demarcació de TGN, Ferran Bel. Foto: Democràcia i Llibertat

Pregunta: Com a representant de la demarcació de Tarragona al Congrés dels diputats, quin serà el principal cavall de batalla que encararà per afavorir el territori?

Resposta: "La lluita per l’acompliment de les inversions que l’Estat deu al territori: tercer fil, Corredor del Mediterrani, A-27, N-340, o la lluita per aconseguir un preu de l’energia que faci que les nostres indústries, amb totes aquestes accions, millorin la seva competitivitat i segueixin generant riquesa al territori i llocs de feina."

P: Quins són els seus punts forts com a actor polític que poden fer que marqui la diferència com a actor al Congrés?

R: "El meu coneixement del funcionament de les institucions de Madrid. El meu pas pel Senat m’ha fet conèixer les interioritats de l’Estat. Sé com pensen, perquè m’ho han dit, i sé el què pensen, perquè també m’ho han explicitat sobre Catalunya i les nostres necessitats. I des de dins, lluitaré per canviar aquestes actituds hostils cap els catalans i les necessitats de Catalunya."

P: Sabríeu dir-li a un habitant de la província de Tarragona què li reportarà a ell a nivell pràctic o quotidià la seva elecció com a representant del territori?

R: "La gent de Democràcia i Llibertat som els que podrem defensar, de forma seriosa i rigorosa, la voluntat que els ciutadans de Catalunya van expressar a les urnes, tant el dia 9N, com el 27S. Tot el procés i el rumb marcat pel president Mas serà l’eix que dirigirà la nostra acció a Madrid. Tot el llegat del president Mas i del Parlament de Catalunya és el que defensarem ja que és la resposta a la voluntat sobirana del poble català."

P: L’entrada de nous actors a l’escenari polític estatal farà que aquestes eleccions i la situació que se’n derivi, plantegi certs reptes. Quins són els principals canvis que introduirà l’aparició de noves veus a la cambra?

R: "El més important és que el PP perdrà la majoria absoluta. Això és una notícia molt positiva, ja que al llarg d’aquests anys, el PP ha fet una política absolutista i recentralitzadora, sense consens, sense diàleg, sempre en funció dels seus interessos personals i partidistes, i obsessivament en contra de Catalunya i dels seus projectes.Això és el que ha de canviar. No és que C’s o el PSOE siguin millors per a Catalunya, ja que, com es veu, representen el mateix pel que fa les nostres aspiracions de llibertat, però el fet que no hi hagi majoria absoluta serà positiu."

P: Apel·lant a conceptes com l’experiència o l’entrada d’aire fresc, s’ha recorregut molt a utilitzar la classificació entre “vells partits” i “nous partits”. Què li suposa pertànyer a un o altre grup?

R: "Jo no pertanyo a cap d’aquests grups. No crec en els vells o nous partits. Crec en la bona o mala política. La bona, en favor dels ciutadans, i la mala, en favor dels partidismes. Hi ha partits que es presenten com a nous i representen idees del segle XX, fracassades, per cert, i d’altres que es presenten com a nous i no deixen de ser una marca blanca, una còpia barata dels que ja hi havia. La política es fa bé o malament, i nosaltres la farem bé, perquè coneixem el sentiment, els anhels i les necessitats dels catalans. I les defensarem per sobre de tot."

P: És ben clar que un dels principals camps en els que s’haurà de treballar durant la propera legislatura serà la creació d’ocupació. Quines propostes implementaran per crear llocs de treball? Què suposaran aquestes propostes per Tarragona?

R: "Per generar ocupació necessitem empreses que generin riquesa. I Tarragona disposa d’empreses que generen molta ocupació. Hem de lluitar per preservar la seva productivitat, perquè donin més llocs de feina, amb aspectes com els que citava abans. Però també hem de fer un pla de xoc de formació per als joves, perquè estiguin més preparats professionalment, i atendre les demandes de formació contínua i d’inserció dels treballadors de més de 45 anys, que estan patint també la crisi de forma molt dura. Les administracions no poden generar treball, però amb mesures de suport, amb lleis justes, amb taxes equitatives, amb incentius fiscals i amb preus energètics que siguin competitius, podrem aconseguir que les grans i petites empreses generin llocs de feina per ocupar els treballadors en atur."

P: Quines mesures es promouran des del seu grup per afavorir un sector tan desprotegit com és el dels treballadors autònoms?

R: "Doncs miri, de totes les que tenim li puc destacar la revisió, millora i ampliació de la Protecció Social dels Treballadors Autònoms, en la línia de promoure un projecte de llei de reforma del Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) per establir un sistema progressiu que faciliti la cotització en funció dels ingressos reals, que permeti adequar la base de cotització trimestralment, i que tingui en compte els qui obtenen rendiments molt baixos. O que revisarem el marc normatiu i de desenvolupament de la prestació per cessament d'activitat perquè compleixi amb el seu objectiu: que l’autònom en atur percebi efectivament una prestació per desocupació i que, si l'esgota, pugui accedir al subsidi de 426 euros, almenys durant sis mesos, i a les altres ajudes, com les del programa PREPARA o d’altres. També garantirem, de forma immediata i sense més ajornaments, que els treballadors per compte propi que exerceixin la seva activitat a temps parcial puguin estar inclosos en el Règim de la Seguretat Social de Treballadors Autònoms, tal com assenyalava la Llei. I un aspecte també important: flexibilitzar les moratòries de deutes públics."

P: En els darrers anys s’ha parlat molt del distanciament que s’ha produït entre la política i el carrer. Més enllà de la tasca legislativa, quina creus que ha de ser la manera de recuperar aquesta connexió?

R: "Si complim amb la voluntat expressada a les urnes pels ciutadans, recuperarem la credibilitat general envers la política. El que no és de rebut és que partits com el PP prometin un programa electoral, que la gent vota, i facin tot el contrari; o que es prometin accions, com la candidata Chacón a Tarragona, de donar 8 milions pel mercat, i no s’acompleixi; o que alguns polítics no entenguin que la sobirania resideix en els ciutadans i no en els seus lobbies. Per això, nosaltres, com el president Mas, tenim clar quin és el mandat del poble català i què volem aconseguir: una Catalunya més pròspera, més igualitària i més lliure, tal i com ens han manat els ciutadans."

P: Creu que el fet d’entrar al Congrés pot allunyar-lo de la seva dimensió més local i propera al ciutadà?

R: "Sóc alcalde de Tortosa i he compaginat el meu càrrec de Senador a Madrid, però sempre primant la meva ciutat i la proximitat a la gent. Nosaltres, els integrants de Democràcia i Llibertat, venim del món municipal, som representants de les petites i mitjanes ciutats de Catalunya i sabem el que és conèixer, de primera mà, les necessitats dels nostres veïns. I aquesta manera de fer és la nostra força."

P: Una de qüestions que més enfosqueixen la percepció de la tasca política i la figura del polític avui en dia és l’ombra de la corrupció. Creu que s’ha abordat el tema amb la contundència que es mereix? Quines seran les següents passes que impulsareu per evitar que es produeixin nous casos?

R: "La corrupció és un tema que afecta tots els partits i crec que hem de fer accions serioses per eradicar-la. La llei de transparència que ha aprovat el Parlament de Catalunya és una eina excel·lent per evitar que aquests casos es produeixen. De totes maneres, el més important és que els partits, tots, prenguem consciència de la necessitat d’abordar aspectes com al llei de finançament dels partits i d’altres, que ajudin a evitar la corrupció i els corruptes, no al 100% perquè sempre pot haver-hi alguna persona que caigui en la temptació, però amb eines que ho dificultin i molt. I això sí: qui la faci, que la pagui davant la justícia i els ciutadans."

P: El procés català obre a casa nostra escenaris nous. Com traslladaran a Madrid el que s’està vivint aquí? Creu que la seva visió propera de la situació pot ajudar a desencallar la direcció cap a una banda o l’altra?

R: "A Madrid ja saben el que passa a Catalunya. Una altra cosa és que mirin a l’altre costat o es tanquin en banda, i enlloc de parlar sobre com arribar a un acord, enviïn totes les seves armes de destrucció en forma de querelles, tribunals i guerres brutes. Han d’entendre que una majoria de catalans estan disconformes en la manera en què l’Estat ens ha tractat al llarg dels darrers anys, i per dignitat, decideixen que no volen seguir sota les directrius d’un Estat que ens maltracta i ens humilia. I això, s’ha de fer veure, que ja ho veuen, a Europa, i explicar-ho amb calma, amb pedagogia i amb dades. Ara, ni el PSOE, ni el PP, ni C’s, i ja veurem Podemos, estan per la labor de desencallar el procés, perquè utilitzen Catalunya i els catalans com a armes electorals. De totes maneres, tard o d’hora, algú posarà la taula per parlar. No en tinc dubte. Perquè com diu reiteradament el president Mas, això no té aturador..."

P: A nivell europeu hi ha un gran tema com és la gestió de l’arribada massiva de refugiats a les nostres portes. Amb molta cautela es parla de l’acceptació de certes quotes per països, però creieu que la resposta política està sent prou àgil o està a l’alçada de la dramàtica situació que s’està vivint?

R: "Crec, personalment, que la gestió dels refugiats sirians ha estat el gran fracàs de la Unió Europea entesa com a conjunt d’estats. No és de rebut les imatges que hem estat veient de refugiats tractats com animals, de països que tanquen fronteres, de trànsit d’immigrants vagant per les carreteres, i d’una unió Europea que encara no té clar el nombre de refugiats a acollir i a on. Ha estat i és un fracàs col·lectiu."

P: En l’hipotètic cas de que es presentés al Congrés una proposició per a enviar tropes sobre el terreny a Síria. Seria partidari d’una intervenció o no? Es sotmetria a la disciplina del seu partit si es tries fer el contrari del que li dicta el seu parer?

R: "Ja vam tenir una mala experiència amb el president Aznar, del PP també, amb la guerra d’Irak, amb les mentides i les morts que aquesta actitud xulesca i prepotent de l’expresident ens van portar. Crec que el terrorisme actual jihadista, com a fenomen global, s’ha de combatre amb aspectes com l’educació i la integració, i amb actuacions contra els radicals, sempre en contacte amb la comunitat musulmana, que és qui pot ajudar a reduir els radicalismes. Entrar en una guerra, marcada per interessos estratègics i econòmics d’alguns països de primer nivell, no crec que sigui el millor camí."

P: L'any que ve serà cabdal per als Jocs del Mediterrani que s'han de celebrar a Tarragona i moltes poblacions del territori l'any següent. Si surt escollit diputat, quin serà el seu paper al Congrés envers l'esdeveniment? Socialment, no hi ha consens, i entre els polítics, tampoc.

R: "La meva actuació es focalitzarà en fer que l’Estat assumeixi la part que li correspon. L’Estat ha recolzat sempre els jocs, els membres del COE han vingut vàries vegades a Tarragona a passejar-se per veure la ciutat; han aprovat el Pla Director dels Jocs; han donat el vist-i-plau als equipaments.... Per tant, el que han de fer és complir amb la seva obligació, que és col·laborar amb els Jocs aportant el que aquests necessiten. O és que els Jocs del Mediterrani d’Almeria sí podien tenir aportació de l’Estat espanyol, que va ser molt important, i els de Tarragona, no?"

P: A nivell d’infraestructures quins són els principals projectes que s’han de prioritzar o emprendre per beneficiar el territori?

R: "No pararia; el tercer fil, l’A-27; traslladar camions de la N340 entre l’Hospitalet de l’Infant i Ulldecona a l’autopista AP7, el Corredor del Mediterrani, l’autovia A7 al seu pas per les Terres de l’Ebre; la terminal ferroviària de la ZAL al Port de Tarragona... I podria seguir. Però el més greu és que són obres, algunes, que porten anys i anys pressupostades per l’Estat i que mai s’han fet."

P: Deixaria oberta la porta al transvasament de l’Ebre o la tancaria d’una vegada per totes?

R: "No, no la deixaria oberta. La candidatura de Democràcia i Llibertat defensarà fermament el cabal ecològic proposat per la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre i treballarem per canviar els projectes expansius plantejats per alguna altra comunitat autònoma espanyola. Vull recordar que, si Catalunya esdevé independent, el cabal ecològic no estaria imposat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. A més, el nostre programa exigeix la modificació del cabal ambiental establert al pla hidrològic de la conca de l’Ebre."

P: Creu que en aquesta legislatura s’haurà d’enfrontar a una reforma constitucional? És necessària?

R: "Nosaltres entenem que la reforma constitucional hauria de servir per incloure el dret a l’autodeterminació de les diferents nacions, però això no ho planteja cap formació política espanyola. Tanmateix, vist el que plantegen algunes forces polítiques, el resultat pot ser una constitució que homogenitzi i recentralitzi més l’Estat espanyol. El nostre compromís és amb el procés constitucional del nostre país."

P: Si aconsegueix l’escó al Congrés, es traslladarà a viure a Madrid?

R: "No. Sóc l’alcalde de Tortosa i visc mol còmode a la meva ciutat, Tortosa, amb la meva família i els meus veïns. I, a més, no vull perdre el contacte amb totes les necessitats de la demarcació. Per això he d’estar i vull estar aquí: per recollir propostes i iniciatives del territori i defensar-les a Madrid."

P: Si surt escollit, quins altres càrrecs o feines compatibilitzarà amb l’exercici com a diputat?

R: "L’alcaldia de Tortosa és el meu compromís prioritari al qual no renunciaré. La meva experiència dels darrers anys al Senat m’ha servit per compatibilitzar el càrrec d’alcalde amb l’exigència que comporta fer arribar a Madrid la veu del Camp de Tarragona i les Terres l’Ebre. Vull recordar que la candidatura de Democràcia i Llibertat, a la demarcació de Tarragona, té una forta base municipalista, amb experiència en la gestió dels principals problemes que afecten la gent el territori, i som gent compromesa i amb gran capacitat de treball, alhora que també som hereus de la bona feina feta pels diputats i senadors convergents dels darrers anys."


circdetarragona_ADcircdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar