loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

POLIESPORTIU

Els 'llops' de Tarragona no corren mai sols

Guillem Roqué Esports > Poliesportiu dimecres, 23 de desembre de 2015

“La força del llop no resideix en l’individu, si no en la manada” és la imatge representativa que invoca Arturo Neriz, president i membre fundador del Club Excursionista Trail Tarraco, per descriure l’esperit del club esportiu. Si jutgem que la unió fa la força, és ben clar que ens trobem davant d’un dels clubs més forts del territori tal i com ho acrediten els gairebé 300 socis que en formen part actualment. “Posar-se les sabatilles i anar a entrenar és només una excusa”, reconeix i vincula l’èxit i la implantació del projecte al fet d’haver estat capaços de convertir-se en un punt de trobada social i d’haver forjat una comunitat oberta que transcendeix els mers objectius esportius.

A punt de celebrar el seu quart aniversari i d'arribar ja als 300 socis, el Club Excursionista Trail Tàrraco exemplifica el 'boom del running a la ciutat

Amb la voluntat d’enfocar-se en l’esport i la vida saludable en el marc d’un entorn natural, el 2012 va néixer el CE Trail Tàrraco. Les primers passes de l’embrió les van donar com la secció de Trail de muntanya dins del club Runners de Tarragona, però a mesura que creixien van decidir desvincular les dues entitats i començar a mimar el projecte de forma individual. A punt de celebrar el quart aniversari, segueixen creixent, dels 20 socis del principi ara ja estan camí dels 300, i són reconeguts per la Federació catalana de muntanya com una de les associacions més actives de Catalunya.

Entrenament del club tarragoní. Foto: Enrique Arias

La familia reunida pel sopar de Gala d'enguany. Foto: Enrique Arias

Entrenament del club tarragoní. Foto: Enrique Arias

L’entitat, que utilitza el llop com a escut i metàfora, té les portes obertes a tothom que decideixi fer el pas cap a una vida més activa, així com a aquells esportistes que busquen beneficiar-se de l’experiència col·lectiva per millorar les seves marques. Tot i que la majoria provenen de les curses d’asfalt, entre les seves files hi trobem membres que es dediquen a una gran varietat de disciplines, des de els trails de muntanya als més exigents dels ultratrails, curses que poden arribar als 100 kilòmetres i durar unes 24 hores. “El running d’asfalt està limitat pel cronòmetre i l’objectiu sempre és rebaixar un temps. Quan arribes a un punt que t’estanques, necessites noves motivacions com pot ser córrer a la muntanya o canviar de disciplina”.

La rutina del club consisteix en un entrenament obert els dimecres i un altre els divendres enfocat a les noies. “Hi ha dies que som 25, però n’hi ha d’altres, sobretot quan comença el bon temps, que podem arribar a ser 80 persones!”, afirma el president i entrenador. L’èxit de les convocatòries i les grans dimensions del grup, han arribat a obligar-los a replantejar-se el recorregut dels entrenaments i allunyar-se dels carrers de la ciutat. “Pugem al Loreto perquè som tants que no cabem enlloc!”.

Els entrenaments del grup són la pedra angular d’aquesta família nombrosa, ja que són el punt de trobada on els membres estableixen contacte i on es dona peu a formar els grups d’amics que cohesionen el club. Les bones relacions es tradueixen en trobades multitudinàries fora del context esportiu com el sopar de gala que es va celebrar el cap de setmana passat i que va convocar 144 persones. “Allò va ser com anar a una boda!”. Gestionar un grup tan multitudinari presenta reptes continus, però totes les dificultats plantejades les trampegen gràcies a la dedicació i al compromís desinteressat dels membres més actius.

“L’èxit del running en les seves diverses modalitats és una moda que respon a les ganes de fer una vida activa, però en la que també hi ha interpretat un paper molt important les empreses del sector. Ara potser hi ha el boom del triatló, però també va ser-hi en el seu moment amb el pàdel. Potser cada cop hi ha més proves, però això no vol dir que s’afegeixi qualitat als circuits. L’afició ja no creix com ja uns anys i la qüestió és simple: el número de corredors és el que hi ha i és un pastís que ja s’ha repartit. És una moda passatgera, n’estic convençut”.


circdetarragona_ADcircdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar