loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Eudald Carbonell: 'Hem deixat fora del llibre algunes menges com el nen fregit amb lledons'

Guillem Roqué Festes divendres, 12 de febrer de 2016

Eudald Carbonell, prestigiós catedràtic de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, i Cinta Bellmunt, periodista especialitzada en arqueologia del Quaternari i evolució humana, presenten la seva darrera col·laboració literària, Pàleo receptes. La dieta dels nostres orígens per a una vida saludable, un llibre on hi recullen una seixantena de plats rescatats del paleolític i els actualitzen per a que en puguem gaudir als fogons de casa nostra. Propostes prehistòriques pels paladars del segle XXI.

El catedràtic de prehistòria de la URV i la periodista Cinta Bellmunt han publicat un receptari que ens acosta l'alimentació dels nostres avantpassats del Paleolític adaptada per a que en gaudim als fogons de casa nostra

P: En els darrers anys hem presenciat l’aparició del paleotraining, la pàleo dieta i ara ens arriba un receptari del Paleolític. La prehistòria està de moda?

Eudald Carbonell i la periodista Cinta Bellmunt. foto: Guillem Roqué

Eudald Carbonell i la periodista Cinta Bellmunt. foto: Guillem Roqué

Cinta Bellmunt: “En aquest cas la idea no va ser nostra, ens la va proposar l’empresa Zahorí de Ideas, que ens va contactar perquè li interessava el treball de recerca que fem a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Ens van proposar fer un llibre de receptes inspirat en el que es menjava al paleolític, un encàrrec que ens va fer molta il·lusió. Ens ho vam prendre com un divertiment i encara que hi havia poc marge de maniobra, li hem posat molt d’entusiasme i temps.”

P: Com ha estat el procés creatiu?

C.B: “Aquest és el tercer llibre que fem plegats i ja estem molt acostumats a treballar junts. Comptàvem amb l’avantatge de disposar de tota una trajectòria de recerca científica al darrere. El primer que vam fer va ser recapitular la documentació existent i veure quins ingredients s’han trobat als jaciments. Llavors, quan ja sabíem què menjàvem, ens vam inventar les receptes.”

P: Llavors les propostes són cosa vostra?

Eudald Carbonell: “Si, perquè no hi havia cap altra manera de fer-ho. Partint dels aliments que sabem que es consumien a l’època, hem aplicat la nostra creativitat. Òbviament no hi ha cap llibre de receptes del paleolític, perquè llavors no existia l’escriptura. Grecs o mesopotàmics si que ho van deixar fet, però del paleolític no en tenim res de res. “

P: Pels que no ho coneguin, expliqueu-nos què en podem esperar d’un plat del paleolític?

E.C: “Aquesta és la dieta dels nostres orígens. La gent quan sent a parlar de la pàleo dieta, s’imagina que tot serà menjar grans bistecs, però no era així, al paleolític no es menjava tanta carn i, en canvi, vivien del que recollien: fruits del bosc, fulles, bulbs, etc. Ho complementaven amb carn, més tard van incorporar el peix i, per descomptat, els ous. Aquesta gent caçava un bisó d’una tona i si el grup el formaven 30 o 40 membres, en dos dies se l’havien menjat i fins que no passaven dues setmanes o un mes ja no tornaven a caçar. Eren les costums dels depredadors.”

C.B: “D’altra banda, cal tenir en compte que abans no tenien el concepte d’estructurar les menjades com fer ara i no diferenciaven esmorzar, dinar, berenar i sopar. Per ells, el temps tal i com nosaltres el concebem no existia.”

P: Les receptes doncs, parteixen dels ingredients potencials que hi havia a l’entorn i en vostès en fan una proposta de combinació.

E. C: “Exactament. Aquest no és un llibre científic ni un assaig, senzillament és un llibre de receptes. Té una introducció científica que explica l’evolució de l’alimentació i la importància del menjar en el progrés dels homínids, però després d’això ja hi ha les receptes. També ens hem concedit algunes llicències com, per exemple, afegir mongetes a algun plat quan sabem que llavors no n’hi havia. Igualment, les concessions han estat molt poques.”

P: Com s’ha obtingut la informació per saber de quins ingredients disposaven?

E.C: “Bàsicament de les restes trobades als jaciments. Pels ossos podem saber quins animals consumien i amb l’anàlisi dels pol·lens, sabem quin tipus de vegetals hi havia en aquell entorn.”

P: Al llibre plantegeu dues formes de preparar el plat, un a l’estil pàleo i un altre traslladat a l’actualitat

C.B: “Nosaltres sobretot hem treballat l’estil pàleo i després dos cuiners professionals s’han encarregat de fer la versió moderna. La nostra proposta segueix tot el procés de preparació: des de procurar-te tu mateix els aliments del teu entorn més pròxim, fins que t’ho menjaves. La nostra forma de preparar-ho és molt senzilla perquè no era res sofisticat i la versió actualitzada està pensada per a que ho puguis fer als fogons de casa teva.”

E.C: “Ara la cuina i la gastronomia tenen un factor més de tipus estètic, cultural i ideològic; abans, en canvi, era bàsicament un fet social i gastronòmic. Abans la gent menjava per menjar.”

P: Ha estat difícil adaptar la gastronomia paleolítica als gustos actuals?

E.C: “Hem descaratat idees que incloïen insectes, perquè tot i que formaven part de la seva dieta, per ara a Europa el seu consum està regulat per llei. Evidentment també hem deixat fora del llibre algunes menges habituals com el nen fregit, un dels plats estrella de l’època. El canibalisme era una pràctica comú tal i com hem constatat a les excavacions d’Atapuerca. El nen fregit amb lledons era una menja habitual.”

P: A nivell nutricional, suposem que hi ha moltes diferències entre les necessitats d’un prehistòric i les d’un individu avui en dia.

E.C: “Tinguem en compte també que la gent del paleolític no treballava. És veritat que passaven el dia corrents i sotmesos a un gran estrès perquè vivien en un entorn difícil, però a banda de caçar quan convenia i de recollir vegetals, no hi havia cap activitat que li haguessin de dedicar 8 hores diàries. No havien d’aixecar murs ni havien de picar pedres, per això les seves necessitats alimentàries són diferents de les nostres.”

P: El llibre pot ser un complement pels seguidors de la pàleo dieta?

E.C: “El nostre no és un llibre de pàleo dieta, és un llibre de pàleo receptes. La pàleo dieta és una forma de viure, és un estil i, per tant, no té res a veure amb la nostra proposta. Nosaltres fem una aportació cultural, proposem combinacions de menjar que potser la gent no s’havia plantejat i fem una aportació en termes gastronòmics. Senzillament hem fet un llibre per a que les classes mitges gaudeixin d’una cuina diferent.”


circdetarragona_ADcircdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar