loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Les teràpies naturals, una tendència en alça

Guillem Roqué Ciutat > Sanitat divendres, 19 de febrer de 2016

Cada dia són més les persones que busquen un estil de vida harmoniós amb la seva forma de pensar i sentir. Apostar per una alimentació saludable i amb productes naturals o per un consum just i responsable amb el medi ambient són algunes de les expressions d’aquesta tendència en alça.

Foto: cedida

Foto: cedida

Foto: cedida

Foto: cedida

Foto: cedida

En el marc d’aquesta cerca de coherència, moltes persones opten per enfocar les qüestions de salut des d’una òptica més natural i això s’ha traduït en un interès creixent per les teràpies complementàries.

Pràctiques com l’acupuntura, la reflexoteràpia o les flors de Bach cada cop tenen més pes com a complements dels tractaments mèdics convencionals.

Amb l’objectiu d’aconseguir una millora de la salut o de la condició física del pacient, les teràpies complementàries recorren a una comunicació directa i propera prolongada en el temps que, a més a més, és menys invasiva i no té efectes secundaris. “Donar més importància a la persona que a la malaltia”, és una de les idees que vertebra aquesta concepció del tractament mèdic.

Experiència a la nostra ciutat

La infermera i antropòloga Neus Esmel fa més de 15 anys que treballa amb aquests tipus de tractaments des del seu centre de la Rambla Nova. “La demanda de teràpies complementàries ha augmentat molt en els darrers 10 anys i cada cop són més els hospitals que hi recorren com a part dels seus tractaments.

Per exemple, cada cop es tenen més en compte per completar el tracte a les embarassades, per ajudar a millorar les defenses dels malalts o, fins i tot, en els tractaments oncològics”, explica.

Algunes de les pràctiques més conegudes dins l’extens quòrum que forma part de les teràpies complementàries són l’acupuntura, la reflexoteràpia o les flors de Bach. Altres no tan conegudes, són la kinesologia holística (un test muscular que analitza la impremta muscular que deixen els malestars en el nostre cos), la teràpia de so, la osteopatia (basada en els massatges i la manipulació de les articulacions), el reiki, la posturologia o la psiconeuroinmunologia, que estudia les relacions entre la ment i el cos i les seves implicacions mèdiques.

Esmel, que durant anys va treballar com a infermera a l’Hospital de la Vall d’Hebron, defensa l’anomenada medicina integrativa, que vincula les pràctiques més convencionals de la medicina tradicional amb d’altres no tant conegudes, però que combinades poden aportar una millora substancial de les condicions de vida de les persones.

Un exemple d’aquesta sinèrgia positiva seria l’ús que fa de l’aromateràpia per millorar el benestar d’un pacient durant el postoperatori, una pràctica que ha demostrat ser molt efectiva.

Les raons per recórrer a les teràpies complementàries poden ser molt variades, però tal i com explica Neus Esmel, moltes persones s’hi acosten “per algun problema musculars, buscant suport en la recuperació d’una fractura o per l’acumulació d’estrès i ansietat.

De fet, combatre l’estrès és una de les raons més esteses i atenem casos d’estudiants universitaris que necessiten un cop de mà per fer front a tota la pressió”. Altres motivacions poden ser la cerca d’un estat de relaxació profunda que els ajudi a millorar la qualitat del son, així com augmentar la consciència del propi cos. El perfil de les persones que reben també és força divers, des de nadons recent nascuts fins a persones d’edat ben avançada. Tot i això, “si s’hagués de fer una descripció de l’usuari mitjà, veuríem que es tracta d’una dona d’entre 35 i 50 anys”.

Un camp amb un llarg camí per fer

Les teràpies complementàries no s’integren dins la medicina convencional, perquè en la majoria dels casos són pràctiques l’eficàcia científica de les quals encara no s’ha pogut cimentar amb els corresponents estudis empírics.

Tot i això, les beneficis i les aportacions que observen els que les practiquen han estat suficients per a que gaudeixin de reconeixement en d’altres països com els Estats Units o França i que aquí, a casa nostra, poc a poc s’estiguin obrint pas a través del món acadèmic implantant-se progressivament com a part del currículum dels professionals de la salut.

Sovint la desconeixença i la manca d’estudis contrastats fa que aquests mètodes generin suspicàcies. Per això, és important recórrer a especialistes que disposin d’una formació acadèmica de base com en el cas del centre tarragoní, que disposa d’un equip d’uns 12 membres titulats en camps com la infermeria, fisioteràpia, nutrició, psicologia o pedagogia.

De fet, Neus Esmel és professora associada de la URV i imparteix assignatures de 3r i 4rt d’Infermeria a la Universitat Rovira i Virgili on es tracten les teràpies complementàries. L’interès per part dels estudiants sempre supera el nombre de places ofertes i confirmen l’interès que generen. “Cal potenciar la formació dins els estudis de ciències de la salut, perquè és necessaris que els professionals del sector en coneguin els beneficis per poder-ho recomanar als seus pacients. D’altra banda, falten investigacions amb una metodologia més seriosa”, conclou.


circdetarragona_ADcircdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar