loader
menu
circdetarragona_AD

Arxivers i community managers

Guillem Roqué Cultura > Comunicació dimecres, 27 d'abril de 2016

Han passat 25 anys des que l’Arxiu del Port de Tarragona va obrir les seves portes i per commemorar-ho, fins a finals del proper juliol, s’han previst una sèrie d’activitats que serviran per seguir acostant a la ciutadania un arxiu pioner en el seu àmbit. Des de la seva seu al carrer Anselm Clavé, l’Arxiu del Port de Tarragona encara amb optimisme les possibilitats i els reptes que plantegen els avenços tecnològics aplicats al camp de l’arxivística.

L'Arxiu del Port de Tarragona celebra el seu primer quart de segle immers en l'ambiciós projecte de digitalitzar els seus fons

L’Arxiu s’encarrega de gestionar i guardar tots els documents relacionats amb el Port de Tarragona, tant els històrics com els més recents, això com també documentació vinculada amb el mar o les activitats portuàries en general. Quan es va inaugurar, el 4 de juliol de 1990, es va convertir en el primer arxiu propi d’un port de tot l’estat. A dia d’avui, només hi ha mitja dotzena d’arxius portuaris a Espanya que facin una tasca comparable a la seva.

Arxiu del Port de Tarragona. foto: Quim Vendrell

Arxiu del Port de Tarragona. foto: Quim Vendrell

Arxiu del Port de Tarragona. foto: Quim Vendrell

Arxiu del Port de Tarragona. foto: Quim Vendrell

Arxiu del Port de Tarragona. foto: Quim Vendrell

Arxiu del Port de Tarragona. foto: Quim Vendrell

Tot i que en termes arxivístics el seu fons no es considera especialment gran, les seves xifres segueixen sorprenent, sobretot si tenim en compte que el que tenen fa referència a una temàtica molt concreta i en un marc geogràfic tan delimitant com és el local. Per fer-vos una idea: si es posessin tots els documents de l’arxiu un rere l’altre, la filera resultant faria gairebé 3 quilòmetres de llarg.

A banda de la documentació pròpia del Port, l’Arxiu conserva els fons documentals d’empreses, com la desapareguda Astilleros Tarragona; associacions. com el Club Nàutic o el Gremi de Marejants, i fons personals com el de Josep de Castellarnau, tresorer del port de Tarragona entre 1790 i 1836, o el d’Eduardo Serrano Súñer, director del Port del 1939 al 1972.

El 2004 es va crear el servei de publicacions de l’Arxiu i es va presentar el primer premi d’investigació Port de Tarragona. Aquest guardó, convocat bianualment, premia el millor treball d’investigació relacionat amb la història del Port i està dotat amb 6.000 euros i amb la publicació de l’obra guanyadora.

El seu fons està obert al públic i es pot consultar de dilluns a divendres de les 9 del matí fins les 14 hores.

Un any de celebració

Per commemorar el 25è aniversari, s’han organitzat unes visites teatralitzades titulades “Coneix l’Arxiu amb el capità Apodaca”. Es van fer per primer cop el novembre de l’any passat i, com que va gaudir d’una acollida molt bona per part del públic, es repetirà el proper 9 de juny, dia internacional dels Arxius, i el cap de setmana del 2 i el 3 de juliol. Es tracta d’una activitat gratuïta que només requereix reserva prèvia.

Custodiar el passat té molt futur

“Les consultes presencials cada cop baixen més i s’ha donat pas a les consultes virtuals”, explica Coia Escoda, responsable de l’Arxiu, qui explica que aquesta tendència a la baixa és un fet que s’ha accentuat en la darrera dècada. “Les visites que es mantenen són les dels investigadors perquè necessiten remenar-ho tot”, senyala. Tot i això, les visites que es perden per una banda es guanya per l’altra, ja que gràcies al projecte de digitalització que tenen en marxa ja no cal anar a l’Arxiu per accedir al seu fons.

L’Arxiu digital representa, per ara, una petita part de tot el material que tenen, però està integrat per les sèries de documents més consultades pels usuaris. Els llibres d’Actes de la Junta d’Obres del Port de Tarragona del 1869 al 1962, el registre d’entrades i sortides de vaixells des de 1874 al 1976 o el llibre de comptes del Fons Castellarnau són alguns dels elements als que ja es pot accedir a través de la seva web. Des que el material està disponible a la xarxa, ja acumula més de 655.000 descàrregues.

El procés de digitalització, tal i com apunta Coia Escoda, no només amplia i facilita les possibilitats de consulta si no que, a més a més, ajuda a preservar els documents originals. En aquesta línia, també han reforçat la seva aposta per la publicació digital. L’edició d’un llibre digital és notablement menys costosa que la del seu homòleg en paper i no té cap tipus de limitació en la seva distribució.

En aquest camí encetat per la massiva implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació, l’Arxiu ha trobat un valuós aliat en les xarxes socials. Tenen presència a Twitter, Facebook, Instagram, Pinterest i, des de l’agost passat, també un bloc. Això els permet fer una difusió més àmplia de la seva feina i acostar-se cada cop més a la ciutadania. En paraules de la pròpia responsable, l’ús de les xarxes socials “han marcat un abans i un després”.

“El futur és digital i els arxivers s’han d’adaptar i evolucionar. Aquesta és una professió polifacètica, perquè has de saber de dret, història, administració, paleografia, com fer exposicions... i ara també cal fer de community manager”, conclou Coia Escoda.


circdetarragona_ADcircdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar