loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

'A Síria no hi haurà una pau justa'

Joan Castell dissabte, 12 de novembre de 2016

Lluís Miquel Hurtado (Tarragona, 1986) viu a Istanbul des de fa cinc anys. Actualment, cobreix la informació turca per diversos mitjans i també ha seguit de molt a prop el conflicte sirià, viatjant en repetides ocasions a l'interior del país. En les darreres setmanes també ha cobert informativament la crisi de Mossul. Després d'uns dies frenètics, el Luismi, com l'anomenen els amics, para uns dies per la seva Canonja natal. Aprofitem per prendre un cafè amb ell i intentar entendre el que està passant a l'altra banda del Mediterrani.

El Circ conversa amb el periodista tarragoní Lluís Miquel Hurtado, que cobreix la informació de Turquia per diversos mitjans i que ha seguit molt d'aprop el conflicte a Síria

Pregunta. Què passa a Mossul?

Resposta. "A Mossul s'ha llençat una operació per expulsar l'Estat Islàmic d'aquesta ciutat al nord de l'Iraq. Al 2014 va ser ocupada pels jihadistes, aprofitant un context molt especial. Per un costat, el descontent general de la població amb el govern central iraquià. És un descontent que ve de molt enrere (Mossul té una important part de la població sunnita), considera que l'Iraq està actuant de manera molt sectària. Se senten desplaçats pel govern des de la invasió del 2003. No hem d'oblidar que l'Iraq és de majoria xiïta".

P. Clar, per intentar entendre aquest complex mapa ens hem de remuntar al 2003, en la invasió d'Estats Units

R. "Exacte. Hi ha un procés, que es diu procés de 'desbaasificació' que no deixa de ser purgar tot l'aparell de l'Estat Baasista de Sadam Hussein. Era un partit, que tot i anomenar-se laic, partia d'un afavoriment a les classes populars sunnites. Per una qüestió simplement política, però abraçant la religió també com una excusa. Després de la invasió, aquesta part de la societat queda exclosa de tots els pactes. Aquesta situació crea un descontentament important al centre i a l'est de l'Iraq, en diferents ciutats entre les quals trobem Mossul.

En el seu moment, Al-Qaeda havia utilitzat aquest descontentament per capitalitzar protestes, atemptats... Entre el 2006 i 2009 trobem el que es va anomenar 'El Despertar'. Estats Units va pagar a diferents tribus sunnites per fer de policia contra Al-Qaeda. Això significa pràcticament la desaparició de la banda terrorista a l'Iraq. Al mateix temps, tots els que havien treballat a favors dels americans, acaben maltractats per aquest Govern. I això ho aprofita Estat Islàmic per reivindicar-se com a protectors".

P. Es presenten com a protectors o mostren la seva cara més cruenta?

R. "No es presenten tallant caps. Es presenten amb una cara molt amable, assegurant que donaran estructures d'Estat, protecció i menjar. I així es guanyen a la majoria de poblacions. Introdueix aquest concepte de governabilitat i aquesta és la principal diferència amb les altres organitzacions terroristes. Daesh sap que has de tenir a la gent contenta i és el que està passant a Mossul ara. Quan Estat Islàmic entra a la ciutat, la pren en dos dies i sense disparar ni un sol tret".

P. Com és possible?

R. "Perquè a Síria deien que havien aconseguit un projecte fort amb una imatge potent de fortalesa física. Era una propaganda perfecta. Llavors, quan entren a Mossul es troben amb l'exèrcit iraquià, que malgrat està molt ben armat, no està ben format i acaba fugint, deixant enrere molt d'armament i una ciutat sencera per a ells.

I és quan Estat Islàmic té el territori, que mostra la seva veritable cara. Amb condemnes, sentències...i amb la màxima de que si els ciutadans accepten les seves normes, llavors tindran una vida bastant acceptable".

P. Això és despotisme en el seu màxim esplendor.

R. "És totalment això. És un fet que hem après d'altres experiències dictatorials del món com l'alemanya nazi o Macau. Es juga amb la comoditat de la gent. I aquí és important fer una reflexió. Salvant les distàncies. Però a Espanya ens estan adormint. Arriba un punt a que a nosaltres, els ciutadans, el que ens interessa és prendre'ns un cafè, tenir una feina, vida social... la gent està perdent l'interès per qui governa. La gent el que vol és viure. Sempre hi haurà una part crítica de la societat amb consciència política, però l'àmplia majoria vol viure tranquil·lament".

P. Aquesta reflexió es pot extrapolar a Síria?

R. "A Síria és una mica diferent i hi ha moltes causes. Fins i tot pel canvi climàtic! El que trobem a Síria des del principi és una revolta social innocent, seguint la tendència de les revoltes àrabs per intentar instaurar un règim democràtic obert. Però també hi havia una part petita de la població, del partit dels Germans Musulmans (partit islamista radical durant dècades), que havien format part d'aquest aixecament. La resposta del govern sirià és repressió 100%, però una sèrie de països com Aràbia Saudita o Qatar van veure una oportunitat per debilitar el seu enemic regional. L'Iran. I també per capitalitzar el petroli de la zona. Síria és crucial per a Iran, perquè és la porta a Líbia i un enemic per Israel.

Síria també era o és important per a Rússia, perquè les bases navals del Mediterrani les té al país. Per tant, era necessari que no caigués. El primer moviment de l'Iran va ser proposar a Bashar al-Assad que marxés i cedís el poder a algú de la seva família. La família Assad té el control de tot el govern sirià. Aquesta situació la van aprofitar Aràbia Saudita i Qatar per introduir armament a Síria -via Turquia- amb una estratègia de generar caos, però mai per enderrocar al-Assad. Almenys és el que penso després d'haver parlat amb diversos sirians.

En aquesta situació, Aràbia Saudita i Qatar afavoreixen descaradament als grups armats més radicals. En un país, recordem, on els sirians no eren radicals. Ara mateix, els sirians refugiats s'estan queixant de que a Europa no poden anar a la Mesquita perquè l'imam és un radical. On no arribava la raó política, arriba la religió".

P. És un problema que trobem a Europa?

R. "Aquesta és la gran desgràcia d'Europa ara mateix. Els més radicals no són els refugiats. Ho són els propis francesos, els espanyols, els alemanys... He parlat amb sirians que reconeixien que tenien por dels radicals arribats d'Occident. Torno a repetir. Síria mai ha tingut una gran experiència islamista radical".

P. I com s'explica aquesta radicalització d'Europa?

R. "El softpower saudita i catarí. Si ens fiquéssim a recórrer les mesquites de Catalunya, trobaríem moltes d'elles en les quals, els seus imams han estat entrenats a Aràbia Saudita. Han estat entrenats en una ideologia que alimenta l'odi com és el salafisme".

P. I sempre buscant un perfil de gent jove, vulnerable...

R. "Clar, el que faria qualsevol persona. Agafes els joves que són els més manipulables. Em sorprèn molt que no hi hagi una reflexió a Europa. Per exemple, a Turquia seria inacceptable un imam radical. Hi ha una institució del govern que vigila aquest extrem i si troben algú molt radical, el fan fora. A Europa això no passa".

P. En aquests conflictes, la religió és l'arma més potent?

R. "Sí. La religió és una arma de dominació. I en la història recent trobem mil exemples, a Turquia, la revolució iraniana... Tu pots controlar una gran part de la població a través de la religió. I uns valors que tu crees segons els teus interessos. La cúpula d'aquests organitzacions tenen molt clar quins són els seus negocis i quin és el discurs que han d'aplicar a la gent. I tot per arribar al seu paradís. I no cal que sigui a l'Islam radical".

P. I la gent que es creu aquest discurs, per què ho fa?

R. "Sincerament? Per molar. Per ser un rock star. Perquè els jihadistes s'han convertit en ídols per aquests joves. I gràcies a la propaganda que ha funcionat perfectament. I s'han aprofitat d'una crisi de valors, que fa que la gent busqui altres valors. Hi ha gent que necessita pertànyer a algun grup social i amb una jerarquia. I és quan trobem aquests radicals de segona generació. Gent europea, que va a les mesquites europees, amb imams escollits per Europa, que veu canals per satèl·lit d'Aràbia Saudita i que es contamina per Internet".

P. I busquen el que ells anomenen 'El Paradís'

R. "El paradís és el mateix que en el cristianisme. El cel. Però en el cas de l'Islam a algú se li va ocórrer dir que hi ha 40 verges de tot tipus".

P. I al final, tot el que estem parlant acaba desembocant en una de les majors tragèdies de la humanitat.

R. "Sí, però de matances i genocidis sempre n'hi hagut. I alguna de molt greus. En el cas de Síria, una guerra que ja porta cinc anys, el que està provocant també és un dilema ètic a occident que és angoixant i que s'adapta al nostre discurs de prejudicis. Estem mirant el que succeeix a l'altra punta del Mediterranu des de la nostra visió política. Des de la visió occidental".

P. Luismi, intentant fer un exercici d'imaginació, com s'acaba tot aquest conflicte en el millor dels casos?

R. "No hi ha el millor dels casos. I tampoc compro el discurs de que Bashar al-Assad és el menor dels mals. L'experiència iraquiana ens diu que purgar tot l'aparell de l'Estat té conseqüències molt negatives. Perquè se't girarà tot en contra. La possible solució amb la que s'està treballant des de fa temps és la possibilitat de posar una altre persona al capdavant del règim. Perquè Bashar és simplement una figura visible. Però aquesta solució és simplement temporal. No hi haurà pau justa".


circdetarragona_ADcircdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar