loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Òscar Ramírez: ''Segueixo sent, afortunadament, el pagès emocional que no para de créixer i aprendre'

El Circ Cultura dijous, 23 de març de 2017

El Circ entrevista l'escriptor i poeta Òscar Ramírez (Reus, 1971) amb motiu del seu darrer llibre, El trist atzar del vertigen que ens devora. Una nova entrega d'aforismes i pensaments lleugers.

L'escriptor i periodista Òscar Ramírez. Foto: avanti comunicació

Pregunta: Pel títol, pot induir a pensar que és un llibre trist.

Resposta: "No és un llibre trist tot i que parla de temes, com el dolor o la mort, o la pèrdua, que són universals i ens afecten a tots. Però el dolor, que crec que és el sentiment que millor ens recorda que som vius, es pot tractar i dibuixar de moltes maneres. En aquest llibre, intento parlar-ne poèticament."

P: Com el definiria?

R: "El trist atzar del vertigen que em devora és, clarament, un nou exercici de nuesa que faig, com a autor, davant del lector. A tots els meus llibres m’hi despullo, em dono al màxim a la persona que acabarà descobrint l’obra. També crec que és un llibre que m’arriba en una etapa de plena maduresa, fruit de canvis que he tingut els darrers temps i del creixement personal."

P: Destaca el títol també en italià. Vostè hi té un lligam especial amb Itàlia.

R: "Tinc mig peu a Itàlia des de fa uns anys. Allí hi tinc molts amics, m’hi sento com a casa i, amb el temps i un treball intens, m’hi he fet un espai com a escriptor. Presentar un llibre a terres italianes i veure que tinc lectors fidels, em dóna molta vida."

P: També parla de vertigen i que ens devora. No és gaire optimista...

R: "Però el vertigen que ens devora pot ser aquell final d’etapa negra que s’acaba i ens renova, pot esdevenir un moment gens caòtic i amb arrels optimistes. En el meu cas, el vertigen que em devorava era per culpa d’una malaltia i ara, un cop superada, l’horitzó que tinc davant és clar i molt net."

P: És una nova remesa d’aforismes del pagès emocional que porta a dins?

R: "És el fruit del conreu constant, diari, que faig en aquesta mena de camp virtual on vaig sembrant paraules i textos. Cada cert temps faig collita i es transforma en llibre. Segueixo sent, afortunadament, el pagès emocional que no para de créixer i aprendre, que necessita l’agricultura mental que és l’únic element que ens salvarà: nodrir-nos dels altres i deixar el nostre llegat."

P: Tenia necessitat de tornar a expressar-se?

R: "El caliu que rebo cada cop que presento un llibre em permet seguir endavant en moments durs o finals d’etapa que han d’esclatar en positiu perquè duen darrera una carrega massa pesada i negra. Per tant, expressar-me de nou, en el sentit de publicar un nou llibre, era necessari. Però també ho era per l’altra banda, per part dels lectors més fidels amb qui mantinc contacte per correu, que demanaven més aliment per la seva ànima, més verdura i fruita sil·làbica en format de llibre."

P: Què trobarem al llibre?

R: "Trobarem un llibre molt coral on he volgut comptar amb la participació de molts amics i amigues. Començant pel meu germà italià, el poeta Bartolomeo Smaldone, que ha fet la revisió final. Hi he sumat al també poeta Giovanni Amoruso que ha fet el pròleg, i després he demanat la foto de colofó a la periodista Laura Casas. A la part final, sis amics i amigues m’han traduït sis textos del llibre a l’anglès, francès, alemany, portuguès, àrab i neerlandès. I per a rematar, la portada és del fotògraf turc Taskin Ceyhan. Tot plegat, és un projecte múltiple que cal llegir i gaudir."

P: A part de poeta i escriptor, vostè també és comunicador i periodista. Al cap i a la fi, sempre es tracta de comunicar, oi?

R: "L’escriptor, com el periodista, comunica a les persones que necessiten rebre inputs, els aporta dosis de realitat o de ficció. Un periodista i un poeta no són tant llunyans fent la seva feina i complint la seva funció social i cultural. A mi, personalment, m’agrada llegir reportatges a alguns diaris que considero poètics i musicals. I també gaudeixo llegint llibres on l’autor té un to més periodístic que no pas literari."

P: Llegim poca poesia? Com està el sector a casa nostra?

R: "Per un costat, hi ha la sensació que la poesia és avorrida i difícil d’entendre, que és un gènere menor o secundari. I per l’altre, s’ha acostumat a una part del públic a llegir en massa els llibres que promocionen les editorials amb grans campanyes de màrqueting, i això no ajuda gens a la poesia ni a la literatura en general. Si no ensenyem a la gran massa de lectors que hi ha vida després dels autors mediàtics -que no sempre tenen qualitat- la gran massa seguirà fent de ramat com ja fa amb el futbol o amb al política. Toca fer una revolució cultural que ha de començar des de casa, des de l’àmbit més local generant una implosió individual que ens transformi i permeti veure les coses com són, no com ens diuen que són.

P: És el seu dissetè llibre, vostè ja té experiència.

R: "Vaig començar a escriure aforismes perquè havia de fer aquesta implosió personal que deia, i he acabat fent-los per necessitat diària. Tinc experiència a cop de viure la vida, perquè el que explico als meus textos és, fil per randa, allò que noto en primera persona. Mai parlo des de pell aliena."

P: També li volia preguntar per la imatge que il·lustra el llibre.

R: Vaig començar a descobrir el món dels sufís i els dervixos ara fa uns trenta anys. Quan els dervixos entren en un estat de trànsit, que es quan comencen a girar, tenen una mà que mira avall, connectant amb la terra, i l’altra amb el palmell mirant cap dalt, connectant-se amb l’univers. A la portada hi ha un dervix perquè, tot i que sóc ateu, crec que hi ha quelcom sobre nostre i aquesta connexió espiritual que sents quan ets en una cerimònia sufí, és la que evita que caiguis en cap vertigen ni siguis devorat. Tot és ple de pau i d’aquí que el dervix sigui l’element de la portada. Misticisme i realitat."

P: Sant Jordi és a la cantonada. El trobarem a les parades de Tarragona i d’algunes altres poblacions de les nostres comarques?

R: "No sóc massa de sortir per Sant Jordi a signar llibres però si tinc compromisos amb l’editorial, vaig a les parades que em reclamen i signo llibres encantat. Enguany, presentaré el nou llibre a Reus el dia abans, el 22 d’abril. La diada de Sant Jordi seré a la Plaça del Mercadal de Reus però hi seré com a editor, a través d’un llibre que edita el meu segell, La Banya Edicions, sobre la història de la ràdio en aquesta ciutat. De ben segur que la visió serà del tot diferent."


circdetarragona_ADcircdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar