loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Les excavacions al solar de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil deixen al descobert dues peces de bronze d'un llit romà

El Circ Cultura > Patrimoni divendres, 28 d'abril de 2017

Noves troballes romanes a les excavacions que s'estan duent a terme al solar de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Tarragona. En aquest cas, dues peces escultòriques en bronze en forma de cap d’èquid, mula molt probablement, que es van descobrir fa un parell de mesos i que malgrat que són petites, d'uns 12-13 cm, són igualment de màxima rellevància.

Fotos: Ajuntament de TGN

Fotos: Ajuntament de TGN

Aquests elements formaven part d’un llit, concretament d’un lectus tricliniaris, un llit emprat en els fastuosos banquets dels romans. L’estructura portant en fusta d’aquests llits es caracteritzava per un o dos respatllers als extrems en forma de coixí ondulat, denominats fulcra i una armadura rectangular formada per travessers de fusta connectats a una graella de llistons o tires de cuir que sustentaven el matalàs i els coixins.

Al seu torn, les quatre potes anaven acoblades als quatre travessers del llit. La decoració d’aquests fulcra era acurada i seguia la silueta del respatller amb una estructura de bronze, d’on corresponen aquests caps de cavall, que formarien part d’una peça més gran, que no s’ha conservat.

Principals característiques

El bon estat de conservació de totes dues peces és molt rellevant, destacant la presència de damasquinats d’argent i diversos elements acoblats; així com la gran qualitat tècnica i artística dels objectes, el seu realisme i refinament. Les peces, que són buides, van ser realitzades a partir del procediment de la cera perduda.

Els dos extrems de fulcra estan configurats com dos caps d’èquid, segurament de mula en una actitud dinàmica. Ambdós animals giren bruscament el cap cap a un costat, fet que fa moure els pèls de la crinera. Presenten la boca oberta, els ulls oberts de bat a bat, els narius dilatats i les llargarudes orelles plegades cap enrere. Les mules van agençades amb diversos elements de guarniment: frontalera, muserola i collar. Destaca el collar fet amb una pell de pantera i amb la testa d’aquest felí.

Les mules també duen uns penjolls de forma triangular fixats a la zona de les temples. Aquests elements, són fets de xapa i van ser fixats a través d’uns encaixos que esvan practicar al cos principal. En aquest sentit, cal remarcar que un dels fulcra disposa d’un forat a la zona del coll realitzat a partir de la successió de tres forats circulars practicats amb un trepant. Molt probablement servia per sostenir un element ornamental que s’ha perdut.

A nivell general, les temàtiques elegides per decorar els fulcra es refereixen al déu Dionís i a la seva comitiva. El símbol de la mula es troba àmpliament testimoniat en els coronaments dels fulcra. En la iconografia dionisíaca, tant els sàtirs com Silè o el mateix Dionís apareixen cavalcant mules. La mula era considerada com un animal al marge de la civilització, amb comportaments sexuals estranys i de naturalesa bastarda i juganera, fet que lligava molt bé amb l’ambient dionisíac.

Entre el s. II a.C i l'I d.C

La gran majoria d’aquests objectes s’inspiren en el sumptuós i refinat mobiliari hel·lenístic i es daten àmpliament entre els segle II aC i el segle I dC. En el món romà destaquen els exemplars recuperats a la zona vesuviana (Casa de Menandre, casa de C. Vibius Italicus). Altres fulcra en bronze han estat localitzats a Amiternum i a Chieti en tombes datades a finals del segle I aC, principis del segle I dC.

El lloc de la troballa

Aquests objectes excepcionals han estat recuperats durant l’excavació arqueològica efectuada en el solar del carrer López Peláez, punt on s’alçava la caserna de la guàrdia civil i on han iniciat les obres per una construcció de vivendes.

La intervenció arqueològica d’aquest solar ha estat molt rellevant, ja que s’han trobat, entre d’altres, les restes d’un extens edifici d’època romana situat extramurs de la ciutat amb elements destacats com un espai amb pilars que sostindrien una armadura de fusta de coberta, així com dos àmbits amb paviments en opus signinum a l’extrem sud-occidental del conjunt, o una zona funerària on es va descobrir, entre d’altres, la tomba amb l’esquelet d’un noi jove, que ja es va presentar en roda de premsa el passat mes de gener de 2017.

Les peces estaran exposades per al públic en general del 2 al 5 de maig, en horari de 8 a 15h, a l’entrada del Museu d’Història – Casa Castellarnau.


circdetarragona_ADcircdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar