loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Tarragona encara manté vigents set medalles d'or concedides durant el franquisme

El Circ Ciutat > Política dilluns, 17 de juliol de 2017

Ara fa un any, el ple de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar retirar el títol d'alcalde honorari i perpetu a Franco, que li havia estat concedit l'any 1964 sota el mandat de l'alcalde Benigne Dalmau. També va desposseir el dictador de la medalla d'or, que li havia estat concedida l'any 1952, amb Enric Olivé com a batlle. Tot i el gest, necessari i de justícia fet pel ple municipal tarragoní, el rastre de la dictadura encara continua present.

És de justícia, i és ètic, que les persones, malgrat que totes ja han traspassat, i les entitats mantinguin uns premis concedits per un govern franquista i teledirigit durant la dictadura? El Circ ha preguntat a l’Ajuntament de Tarragona si ha estudiat la possibilitat de revocar aquestes set medalles d’or i si en tenia constància, però ha evitat pronunciar-s'hi. La Tabacalera i Radio Tarragona van ser els darrers premiats l'any 1974

La medalla d’or que es va retirar al dictador no és l’única que va concedir el consistori tarragoní durant els anys de dictadura. Actualment, encara es mantenen vigents les altres set medalles d’or que va ‘decidir’ repartir l’equip de govern de la ciutat entre els anys 1956 i el 1974, sota el mandat del governador civil de l'època, i tutelat en tot moment pel règim de Franco.

La Tabacalera va rebre la Medalla d'Or de Tarragona l'any 1974, encara sota la dictadura. Foto: circdetarragona.com

Sota el mandat municipal de Rafael Sanromà (1956), el govern franquista de la ciutat va decidir concedir les dues primeres medalles d’or a persones afins i molt significades amb el règim. D’una banda, al Director General de Previsión i també un dels Caps locals del Movimiento, Fernando Coca de la Piñera; de l'altra, a un dels caps provincials de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. a la ciutat, el també Governador Civil Provincial, José González-Sama y Garcia.

La ciutat els va distingir per la idea i posterior construcció de la Universitat Laboral Francisco Franco, l’actual complex educatiu de Tarragona, on encara es conserven alguns vestigis del franquisme ja denunciats per la CUP fa alguns mesos.

Onada guardonadora a finals dels seixanta

Tornem a les medalles d'or. Van passar 10 anys fins la següent. Sota l’alcaldia de Benigne Dalmau (1966), el premiat va ser el Director General de l’empresa ENHER, Victoriano Muñoz Oms, també a l'òrbita del règim. Però l’onada guardonadora estava per arribar. Amb Ricard Vilar Guix a l’alcaldia, i en la darrera dècada de la dictadura el govern local franquista va concedir mitja dotzena de medalles més.

L’any 1968 Tarragona va concedir l’or a l’aleshores Ministre d’Hisenda del Règim Franquista i qui també va ser un dels consellers del Ministerio del Movimiento Nacional, Juan José Espinosa Sanmartín. Entre altres raons va rebre la medalla d'or per aconseguir una aportació de 187 milions de pessetes per als pressupostos anuals tarragonins d'aquell any. En un afalagador informe, l'aleshores alcalde es desfeia en elogis cap a la figura d'Espinosa. (Consulteu-ne un petit extracte en un dels documents que s'adjunten, i consultats a l'Arxiu Municipal)

L’Església també té el seu premiat

L’Església Catòlica també va rebre el màxim guardó de la ciutat durant la dictadura. El premiat va ser el Cardenal Arquebisbe de Tarragona, Benjamín de Arriba y Castro, per commemorar els seus vint anys a l'Arquebisbat. Qui, segons algunes fonts, va ser un dels confessors de la dona de Franco, Carmen Polo, manté encara la medalla d’or de l’Ajuntament de Tarragona. Arriba y Castro, també molt afí al règim, assistia regularment a actes organitzats pel règim i també als funerals de los “Caídos tarraconenses”.

D'altra banda, només hi ha un alcalde a qui també van concedir una medalla d’or, però ‘guanyada’ a l’ombra de la dictadura. Es tracta d’Eduardo Barado Casellas, batlle abans de la Guerra Civil, l’any 1929, i que va ser guardonat pel seu homòleg Ricard Vilar l’any 1969.

A la dècada dels setanta, l’encara alcalde Ricard Vilar va condecorar un altre governador civil del règim: José Serrano Montalvo, l’any 1971.

Radio Tarragona i la Tabacalera també en tenen una

Les últimes medalles d’or; i per tant, les més recents, van ser per a Radio Tarragona, pels seus 40 anys en antena, i per a la fàbrica de tabacs La Tabacalera. Parlem de l'any 1974, encara sota el mandat de Ricard Vilar. L’emissora estava integrada dins de la Red de Emisoras del Movimiento (REM) i va ser premiada com “La “Voz del Mediterráneo”. L’hereva de Radio Tarragona és l’actual Tarragona Ràdio.

La primera medalla d'or de la ciutat, ja en època democràtica, es va entregar a Las Hermanitas de los Pobres, l'any 1978. Des de llavors, el Rei Joan Carles, l'ex president Jordi Pujol, entre d'altres personatges; i la Universitat Rovira i Virgili o l'Institut Martí Franquès també han estat distingits amb la medalla d'or de la ciutat.

L'Ajuntament de Tarragona no es pronuncia

És de justícia, i és ètic, que les persones, malgrat que totes ja han traspassat, i les entitats mantinguin uns premis concedits per un govern franquista i teledirigit durant la dictadura? El Circ ha preguntat a l’Ajuntament de Tarragona si ha estudiat la possibilitat de revocar aquestes set medalles d’or concedides per ajuntaments no democràtics, però ha evitat pronunciar-s'hi.


Documents

Llistat_Medalles_Or_Ajuntament (II)

Llistat_Medalles_Or_Ajuntament (I)

Medalla_alcalde_Eduardo_Barado_1969

Medalla_Governador_Civil_SamaGarcia_1956

Medalla_Cardenal_ArribayCastro_1969

Medalla_Or_Radio_Tarragona_1974


circdetarragona_ADcircdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar