loader
menu
circdetarragona_AD

Noves excavacions al voltant del temple d'August

El Circ Cultura > Patrimoni dimecres, 13 de setembre de 2017

Un equip dirigit pels arqueòlegs tarragonins Josep Maria Macias (ICAC), Andreu Muñoz (Museu Bíblic Tarraconense/ICAC) i Imma Teixell (ICAC) excava des d'aquesta setmana al pati de la Casa dels Concilis de Tarragona, actual seu del Museu Bíblic Tarraconense (MBT). Es tracta de l'espai on es localitza part del porticat de tancament de la gran plaça de culte romana del segle I dC, en el centre de la qual hi havia el temple d’August.

Els treballs estan coordinats pels arqueòlegs tarragonins Josep Maria Macías, Imma Teixell i Andreu Muñoz; tots ells de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i es duen a terme en l'espai on es troba part del porticat de tancament de la gran plaça de culte romana del segle I dC

Els treballs pretenen conèixer l’evolució històrica d’un porticat que ha determinat el parcel·lari urbanístic de la Part Alta. Actualment n’hi ha restes visibles al claustre de la Catedral, el Consell Comarcal i el Col·legi d’arquitectes, a més del MBT. També s’esperen trobar evidències de la transformació visigòtica de l’emplaçament i vestigis de l’urbanisme medieval de la ciutat.

Fotos: ICAC

Fotos: ICAC

Fotos: ICAC

Fotos: ICAC

Fotos: ICAC

Restes de diferents esquelets dins de l'urna del bisbe Sant Cebrià de Tàrraco

Dins la mateixa recerca, l’octubre del 2016 es va fer una intervenció per analitzar les restes contingudes a l’interior de l’arqueta funerària-ossari del bisbe Cebrià de Tarragona, situat a l'absis de la Catedral. Segons l’estudi antropològic, es tracta de restes de mínim quatre esquelets diferents. No estan representats de forma completa, sinó que falten ossos i parts anatòmiques. S’ha documentat la presència d'un individu jove, de 24 anys com a màxim i de sexe indeterminat; dos individus adults d'entre 30 i 45 anys, un de sexe masculí i l'altre de sexe femení, i un individu adult, de més de 55 anys i de sexe probable masculí.

La datació de 14C de tres peces (un fragment de vèrtebra d’un individu d’edat avançada i dos molars superiors) remeten a un context cronològic ampli d’inicis del primer quart del segle V dC a segona meitat del segle VI dC. No es pot identificar amb el bisbe Cebrià, que viu a finals del segle VII dC, un segle més tard, però altres restes sí que podrien coincidir amb aquesta cronologia, tot i que no s’ha pogut verificar.

D'època tardoromana i visigoda

La cronologia que ens aporten les restes analitzades permet pensar que el dipòsit funerari pertany a època tardoromana i visigoda. És versemblant que tingui una estreta relació amb l’àrea funerària que es genera a la zona de l’actual catedral, quan l’àrea sacra de culte imperial es transforma urbanísticament en espai cultual cristià i en altres usos que encara s’ignoren.

Seria coherent pensar que quan els constructors de la catedral medieval troben les inhumacions de l’àrea (possiblement pertanyents a la catedral visigòtica) localitzin una tomba amb lauda i el seu epitafi fragmentats corresponents al bisbe Cebrià. En el dipòsit d’aquest enterrament s’hi podrien conservar diferents restes inhumades, cosa freqüent.

Aquesta zona, abandonada almenys durant més de tres segles, hauria propiciat que el dipòsit funerari presentés pèrdua de material esquelètic i remoció. Les restes s’haurien dignificat en un ossari i l’epígraf de la lauda transcrit. Aquestes restes ben bé des del segle XIII ja es veneraven a la catedral. El 1460, en el pontificat de l’arquebisbe Pere d’Urrea, es va construir l’arqueta-ossari.


circdetarragona_ADcircdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar