loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Javier Villamayor: 'Qui s'havia d'engrescar amb els Jocs, ja ho està'

Sergi Casado Ciutat > Jocs del Mediterrani dijous, 28 de desembre de 2017

El Circ entrevista el regidor Comissionat dels Jocs Mediterranis de 2018, Javier Villamayor. Ens rep al seu despatx, i mentre respon les nostres preguntes, repassa papers i documents vinculats amb un esdeveniment que ha generat controvèrsia, tant entre la classe política, com també entre la ciutadania, però que finalment tirarà endavant. Si no hi ha cap gran sorpresa de darrera hora, cosa que Villamayor descarta.

El regidor comissionat dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018, Javier Villamayor. Foto: circdetarragona.com

P. Ara fa un any estaven apagant el foc que va causar l’ajornament dels Jocs. Se senten encara bombers?

R. No, perquè ja hi ha punts d’inflexió, i és el 25 d’abril d’enguany, quan venen a Tarragona la vicepresidenta del Govern i els ministres d'Hisenda i d'Educació i diuen que ‘farem bons els compromisos que tenim amb vosaltres’. L’aportació arribarà al que s’havia dit, que era de 15ME.

P. Es va ser prou sincer amb la ciutadania?

R. El que sí que hem volgut és ser honestos. Vam dir que no endeutaríem la ciutat ni l'hipotecaríem per sobre dels 15ME. En el moment en el que el govern de l’estat, perquè no tenia capacitat per fer-ho perquè hi havia govern en funcions i amenaça de terceres eleccions, nosaltres no ens podíem agafar a paraules i necessitàvem compromisos.

P. I ens ha dit que la data clau va ser el 25 d'abril d'enguany.

R. Sí, perquè des de llavors tot el que s’havia de complir s’ha complert. S’ha complert el conveni i en el pressupost de 2017 s’ha inclòs la partida dels recursos que es necessitaven pel projecte. S’ha signat un contracte de patrocini amb Loterias, ens ha permès fer la licitació de la piscina, s’han acabat les reformes del camp del Nàstic, s’han fet les obres de l’estadi d’atletisme, s’han aconseguit nous patrocinadiors, les seus continuen engrescades amb el projecte… I si no, per què arriben nous patrocinadors com Toyota o Ercros o marques de refrescos? Hi ha moltíssimes coses que s’han fet i és cert que ens vam trobar en el pitjor escenari de relacions entre Catalunya i Espanya, en un moment de pressupostos escanyats.

P. Al seu favor tenen que els tarragonins ja han pogut veure d’aprop les instal·lacions, les han pogut tocar fins i tot…

R. Al mes d’agost, la gent va veure que arribava la Vuelta a Espanya i també va veure que tenim un parc nou, un estadi d’atletisme nou, un palau d’esports nou, una piscina de 50 metres en construcció, una reforma de les piscines anteriors. Les entitats de la ciutat van poder tocar l’Anella i ja n’hi ha un munt d’esportives que ens han dit que volen fer-hi les seves activitats, el Nàstic també ens ha dit que hi vol construir la seva ciutat esportiva… La gent veu que Tarragona pot fer un salt qualitatiu en materia d’esport com fins ara no havia fet.

P. Sí, sí, té raó, però la conjuntura política continua sent complexa.

R. Ni en els nostres pitjors malsons haguèssim pensat que les relacions entre Catalunya i Espanya estarien com ho estan, ni tampoc que s’hauria aplicat un article com el 155 perquè una comunitat autònoma, per les raons x, era intervinguda, i que hi havia una nova legalitat a Catalunya.

P. Li preocupa la distribució de forces després del 21-D?

R. Ens preocupem perquè les coses surtin bé, però no ens obsessionem amb allò que no està al nostre abast. La composició del futur Parlament no depèn de l’alcalde Ballesteros, ni del Comitè organitzador dels Jocs, ni tampoc d’un servidor.

P. Fins ara la Generalitat s’ha portat molt bé amb els Jocs.

R. Sent president Artur Mas, del PdeCat, des de la Generalitat es va fer una aposta de país i li estem agraïts i després aquesta confiança del senyor Mas, el president Puigdemont la va ratificar, i després, el senyor Poblet, de la Diputació de TGN també va fer unes inversions importants i també les ha fet la Dipu de BCN, i el PP també governa una part de la ciutat.

P. Ha estat clau que el PP sigui soci del PSC a l’Ajuntament de Tarragona perquè els Jocs tirin finalment endavant?

R. En cap de les reunions a les quals jo he assistit, i diría que he assistit a gairebé totes, mai s’ha parlat de la configuració del govern de Tarragona com un factor que condicionés la recepció dels diners pel projecte.

P. Les aspiracions de captar inversors privats s’ha anat modelant o rebaixant amb el pas dels anys.

R. No, no. Nosaltres hem aplicat el principi de prudència, que ens ha fet adaptar el pressupost operatiu a les capacitats de recaptació i als recursos recaptats. Avui per avui, el pressupost operatiu dels Jocs 2018 és el 50 per cent del que va tenir Almeria 2005 i gairebé un 60 per cent menys del de Mersin 2013. I creiem que que es poden fer uns jocs amb un estándar de qualitat excel·lent prioritzant allò que toca.

P. S’han quedat moltes coses pel camí.

R. Què no hem fet? Doncs una vil·la mediterrània plena de pisos que després haurien creat especulació immobiliària i generarien problemes socials. Cadascú ha hagut d’adaptar-se al seu context històric.

P. Van decidir no fer-la per voluntat pròpia? Aquest no era el plantejament inicial.

R. Vam prendre la decisió de no construir i al final el temps ens ha donat la raó. Va ser molt agosarat en aquell moment perquè totes les ciutats aprofitaven per fer una promoció d’almenys un miler d’habitatges, però la candidatura de los Angeles pels Jocs de 2028 ja aprofita la infraestructura hotelera i no fa vil·la. BCN va ser el millor exemple de vil·la olímpica, però hi ha experiències que també cal tenir en compte, com la de Rio de Janeiro, que no ha estat un model a seguir.

P. Volia dir alguna cosa més sobre els patrocinis aconseguits.

R. Vam fer una campanya de captació molt agressiva, amb la qual vam aconseguir els 15 milions d’euros. Tothom ens deia que no ho aconseguiríem, perquè si fem un llistat de tots els esdeveniments esportius, socials i culturals que han tingut beneficis per ser d’interès públic veiem que cap ha tingut tants anys de beneficis fiscals com Tarragona 2018.

P. Europa també aportarà diners als Jocs. Seran ben rebuts.

R. A la comissió de cultura del Parlament Europeu es va aprobar una esmena a favor de Tarragona 2018, i que va comptar amb un ampli suport d’europarlamentaris. Després es va portar al plenari i també es va aprovar . El suport i la predisposició de la Comissió Europea amb els Jocs ha estat total. No sé concretar quants diners arribaran, però hi haurà diners comunitaris que serviran per reforçar el pressupost operatiu. Per fer la festa més grossa.

P. Però alguna cosa hauran fet malament. De critiques, n’han tingut.

R. Des del punt de vista comunicatiu no hem estat capaços de convencer a l’oposició de que amb això (els Jocs) no havíem de fer política i al final especialment durant el segon mandat s’ha polititzat.

P. A Tarragona, políticament, no està resultant fàcil tirar endavant els Jocs.

R. Una cosa és el que passa al plenari de l’Ajuntament, sobretot des del punt de vista verbal o gestual, i una altra cosa són la realitat de les votacions … En les votacions, que és el que compta hem arribat a tenir una majoria d’uns 20 regidors de 27 ( 9 psc 4 pp 4 cs 2 pdecat , Josep Maria Prats i en alguns casos, modul·lant, fins i tot Esquerra. Qui no vota a favor? ICV i la CUP perquè no estan a favor dels Jocs i és una posició molt legítima. Són coherents.

P. A nivell ciutadà, fa la sensació que els Jocs no acaben de generar empatia. I l’ajornament encara va crear més desencís. Vostès tenen també aquesta sensació?

R. Una cosa són els fets tangibles i l’altra, les percepcions. Tenim indicadors per saber que qui s’havia d’engrescar amb els Jocs ja ho està. No sé si a la ciutat hi ha alguna altra activitat que aplegui 7.000 persones, potser el Nàstic. Tenim també el projecte educatiu, amb el concurs per dissenyar la mascota Tarracus, en el qual van participar més de 10.000 escolars, i el tercer component és el que ens demanen les seus, i en aquests tres àmbits estan satisfets.

P. Pel camí, molts obstacles.

R. És cert, perquè semblava el 'Grand Nathional'. I encara en queden, però aquests (obstacles) ja no són pressupostaris. Són de crear caliu, de posar-nos macos, d’aprofitar l’avinentesa. Però la ciutadania ha estat sotmesa a graus d’estrès bestials per la conjuntura política que s’ha viscut en aquest país i no ho neguem. La gent ha tingut neguit i incertesa, sobretot arran de l’aplicació d’un article tan denostat com el 155 que altera els tempos polítics.

P. Ha afectat l'aplicació del 155 als Jocs?

R. No, no, em referia al neguit de la gent. El 155 només afecta als Jocs en la mesura que les decisions que havia de prendre el consell executiu de la Generalitat ara les pren el Consell de Ministres, però més enllà d’això, durant els mesos de setembre, octubre i novembre la ciutadania ha estat sotmesa a graus d’estrès molt fort. I, lògicament, és difícil obviar-ho i posar-se a pensar en alguna altra causa. Per què s’ha reduït el consum d’oci i de cultura i algunes activitats han baixat en intensitat? Perquè la gent està preocupada, i perquè el seu cos no estava preparat per festes.

P. Permeti'm l'expressió: només queden quatre dies per a la cita i sembla que hi ha molta cosa per fer.

R. Per a nosaltres, els sis mesos finals abans dels Jocs seran clau i ens hem anat guardant coses, com els Tarracus Parade. Hem vist que ara no era el moment adequat, la conjuntura política no era l’adequada.

P. Durant els darrers mesos vostè s’ha sentit sol?

R. Sí he sentit solitud, però no m'agradaria puntualitzar. L’alcalde i jo hem navegat en condicions molt adverses com tota la ciutat de Tarragona. Hem passat estones molt dures.

P. Qui l'ha deixat sol? Els companys de grup no, oi?

R. No, no.

P. Llavors els companys del plenari.

R. Esperava més empatia, especialment del companys de consistori, tot i que n’hi ha alguns que sí ho han fet. També esperava menys crítica política. Amb els Jocs de Barcelona hi haver una unió consistorial molt forta. Aquí, però, ha faltat blindatge i hem hagut de pedalar en circumstàncies de molta incomprensió i de moltíssima dificultat. Ho personalitzo primer en l’alcalde i jo en segon lloc. Per això, jo no oblidaré el paper positiu de moltes persones, com l’alcalde Ballesteros i la gent del Comitè Olímpic Espanyol, i també de Quim Nin, Josep Poblet, Gerard Figueras, Joan Plana, Jordi Sierra, Rafa Luna, Jose Ramon Lete… i pot semblar gratuït, però no són del meu partit.

P. Com s’està treballant la seguretat dels Jocs? El moment és d'extrema preocupació a nivell internacional.

R. Existeix una comissió superior de seguretat en que participen tots els cossos de seguretat de l’estat, serveis d’inteligència, policies locals de totes les seus… i la part de seguretat privada que s’ofertarà durant els Jocs. S’està treballant de manera molt meticulosa, molt profesional, molt discreta.

P. Atesa la situació convulsa, i fins i tot de guerra, en alguns països de la ribera mediterrània, creu que en podría haver algun que podria declinar la seva participació?

R. No. La resposta dels cossos de seguretat, tant de Catalunya com de l’estat durant els atemptats de l’estiu, ha estat fora de qüestió., Tenen el prestigi molt guanyat. Tot el contrari, el tema de la seguretat, avui dia, no és un tema que preocupi més que en altres edicions, més enllà del context actual, que pot fer que hi hagi un atemptat en qualsevol lloc. Important: s’ha treballat amb molta antel·lació, com a mínim fa tres anys. Hem fet explicacions discretes del pla de seguretat als membres del comité internacional quan han vingut i els hem explicat els dispositius.

P. Tot i que estem en un món governat per les xarxes, la cobertura televisiva també serà important.

R. Tenim tancat l’acord. Aquí hi ha unes obligacions de mínims, que són el contracte de ciutat seu, que ens obliga a fer una retransmissió de resum d’una mitja hora de tota la programació esportiva. La cobertura que s’oferirà dels Jocs será molt superior, ja que TVE ho ha marcat com un dels esdeveniments importants de cobertura esportiva pel 2018. Posarà mitjans tècnics i humans i en farà un tractament similar a com si fossin uns Jocs olímpics. La corporació Catalana de Televisió va subscriure un acord en el mateix sentit i la xarxa de televisons locals, també.

P. A priori, no s'esperen grans estrelles.

R. Depèn de la disciplina esportiva, es podran veure les seleccions més competitives. Per exemple, en el waterpolo, les principals seleccions són les de la zona mediterrània, i el nivell que es podrà veure serà similar al d’uns jocs olímpics o un campionat del món. I també en el handbol o el voleibol. Per exemple, si a Constantí, on es farà l’halterofília, hi competeix Lídia Valentin, llavors veurem una campiona del món. En altres disciplines, no.

P. En futbol sera complicat que hi hagi massa nivell. El mes següent toca mundial.

R. El projecte, però, es justifica pel llegat en infraestructures, en imatge, pel llegat promoció nacional i internacional i també per l’ambient que creï, perquè quan un esportista de Síria o de Líbia vol venir als jocs de Tarragona ha d’agafar un vehicle, ha de creuar una zona despoblada del seu país, de vegades desèrtica en mans de tribus locals, i qui sap si posant la seva vida en risc, perquè ha de desplaçar-se al consolat o a l’ambaixada española, per exemple al Lïban. I ha de demanar un visat perquè li donin permís per entrar a Espanya. Després ha de tornar a casa seva, creuant les zones amb els mateixos conflictes per recollir el visat. Aquella persona no sé si és la millor del món, o no, però aquella persona representa el món de l’esport d’un país en guerra que té l’oportunitat de sortir del seu país durant 15 dies per practicar l’esport que més li agrada.


circdetarragona_ADcircdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar