loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Sobre Bremen i les aspiracions

Joan Mellado Opinió dissabte, 20 d'abril de 2013

Entres en una sala deserta i sembla el Camp Nou després d'un gran partit. Però els instruments esperen davant, il·luminats pels focus de l'escenari, esperançats pel degoteig final que fa que la Sala Zero presenti un aspecte salvable. 60, pot ser 70 persones, finalment, van apostar pel directe de Bremen, una de les bandes recents que s'han sumat al so català del segle 21.

“Les cançons que vindran” és el debut de Bremen, una banda amb un esperit dual, amb dos compositors i dos veus principals. Dualitat de virtuts i dualitat de mancances. Les influències són de vegades massa evidents, com ho és la primera bala del concert, una cançó homònima del disc que beu d'un còctel de Nacho Vegas i “Pla quinquennal”, dels Manel.

El directe dels barcelonins és contundent, compacte, a vegades massa condicionat pel guió. La fredor de l'ambient fa que als Bremen els hi costi entrar en calor. També al públic, que en alguns passatges sembla més un estudiant que no un espectador. Tot i així, el temps corre a favor dels barcelonins, que es treuen la pressió del damunt i comencen a destil·lar comoditat.

Les cançons de Toni Terrades dominen el repertori del disc i conseqüentment el del directe. Bob Dylan amb The Band a la cançó “Liliana”. En general, un esperit country amb matisos de Wilco, com si fossin uns The Decemberists que s'haguessin accelerat. Cançons interessants però freturoses d'idees en les seves estructures, amb finals èpics i ens els que es troba a faltar subtilesa.

L'estil compositiu de Gracià Pedro troba els girs de guió adequats al concert. El primer d'ells amb “La tarda als bancs”, un tema a mig temps que apel·la a la nostàlgia i que sentencia amb una tornada magistral, amb un joc de quatre veus que també es fa palès a la resta de cançons i que s'erigeixen en un dels punts forts dels barcelonins.

“L'un després de l'altre” imprimeix una marxa més al tram final del concert. Una peça amb swing, rodona, amb un final molt “Mishimero”. El millor moment de la nit junt amb “Fugir endavant”, on músics i espectadors van generar un clímax de comunió.

A la banda i al públic se li fa curt el concert. Els bisos culminen amb un original i accelerat remake d'una de les seves pròpies cançons, fent evident la potencialitat dels Bremen, que poden aspirar a jugar a la primera divisió catalana.


Joan Mellado
Joan MelladoMaquillador de paraules
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar