loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Silencis, paraules

Jordi Jaria Opinió dilluns, 09 de setembre de 2013

Explica Heinrich Heine que Hegel, en el seu llit de mort va dir: “Només hi ha un que m’hagi entès”. Tot seguit, tristament, va afegir: “I ell tampoc no m’ha entès pas”. Després d’una obra extensa, profunda i complexa, el vell Hegel, intel·lectual enorme que havia conquerit el Berlín del seu temps —expliquen que, per a l’alta societat berlinesa, era de bon to assistir a les seves lliçons—, es troba sol en l’hora de la mort i sembla tenir la sensació que res del que ha escrit o explicat ha estat adequadament comprès pels seus contemporanis.

Tanmateix, el nom de Hegel recorrerà bona part de la vida intel·lectual del segle XIX i del XX, impulsant, per exemple, un dels moviments polítics i socials més rellevants del món contemporani, el marxisme. Hom podria demanar-se, després de les que van ser les seves últimes paraules, què en pensaria Hegel d’aquest impacte, les onades del qual encara arriben als nostres dies, com passa amb tots aquells que han conquerit una plaça destacada en el món del pensament.

Certament, mai no podem estar segurs de les conseqüències de les nostres paraules, de com seran enteses, de com seran utilitzades, de si en validarem la vigència en el futur. Per això, de vegades, la temptació del silenci és forta, sobretot, quan de les paraules se’n deriven compromisos, quan poden ser utilitzades més enllà del que realment volíem dir. Si un, com Hegel, opta per la complexitat i el matís, no pot esperar que aquest teixit delicat es preservi en la seva circulació. Si, contràriament, hom opta per formulacions clares i terminants, igualment, no pot saber com aquests compromisos seran avaluats en el futur.

Si la precisió i la prudència en la formulació del discurs no ens salven de la incomprensió, si la claredat i l’assertivitat poden tenir conseqüències imprevisibles, és aleshores el silenci la resposta? Davant del full en blanc, optar per la passivitat, deixar preguntes sense respondre, retirar-se a l’interior d’un mateix. Però, aleshores, amb quina finalitat? Preservar la puresa del nostre pensament? El nostre sentit del decòrum? És tan important això? No ens condemna a la impotència i a l’esterilitat?

Em sembla que el pes de l’individualisme en la nostra cultura fa que sobrevalorem aquest tipus de coses i que, en el fons, més enllà del nostre bon nom i la nostra tranquil·litat, el més important és la nostra contribució a l’intercanvi social, de manera responsable i honesta, perquè, en definitiva, el dia que no hi siguem, és l’única cosa que quedarà. En el fons, importa poc el que Hegel pensava sobre si l’havien entès o no. És molt més important la munió de conseqüències que els seus esforços van impulsar, és molt més rellevant l’ús que de les seves paraules puguem fer ara per avançar en el nostre desenvolupament social. És més important, en definitiva, la generositat responsable que la gasiveria poruga amb les nostres idees i les nostres paraules.


Jordi Jaria
Jordi JariaProfessor de Dret Constitucional de la URV
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar