loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

El PSC o de qui són els escons dels diputats

Helena Solé Opinió dimarts, 28 de gener de 2014

La direcció del PSC ha pres aquesta setmana una decisió que té pocs precedents i ha suspès dels seus càrrecs tant al partit com al Parlament, als tres diputats que s’han fet famosos per saltar-se la disciplina de vot marcada per la direcció. Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura van votar a favor de demanar al Congrés dels diputats les competències perquè la Generalitat pugui convocar una consulta, mentre la resta dels seus companys hi votava en contra. Per a uns són uns herois, per a d’altres uns traïdors. No hi entraré.

El que per a mi té d’important aquest cas és que marca un precedent i obre un debat interessant que, en realitat, lliga amb un altre que també s’està produint al Parlament i que sovint s’oblida, perquè ningú hi creu, que és el de la llei electoral catalana (pendent en aquest país des de fa més de 30 anys). Perquè un dels seus objectius és apropar la política als ciutadans i acabar amb l’anomenada “desafecció” i perquè en ella s’ha de decidir com escollim en el futur els nostres diputats.

El que preocupa als polítics, no ens enganyem, és si CiU i ERC guanyen, perquè té més poder el territori de fora de l’àrea metropolitana o si s’imposen el PSC i ICV i el sistema és més semblant a una persona un vot, de manera que Barcelona i voltants decideixen més.

Més enllà d’això, hi ha un debat més llarg i complicat d’explicar però que gira entorn als diferents models de com votar. Alguns d’ells com els districtes uninominals, ens aproparien més a sistemes com el britànic, on els representants no es deuen tant al seu partit com al territori que els ha votat. D’aquesta manera, diputats de dretes se salten sense problemes la disciplina de vot del partit i voten lleis redactades per diputats d’esquerres, perquè afecten el seu territori.

I és quan tornen a la seva comarca quan s’han de veure les cares amb els seus diputats. Evidentment això té contrapartides com un major pes dels interessos privats en la política o la pèrdua de poder de les grans maquinàries els partits. Però almenys és un debat interessant per fer.

Si els diputats no poden decidir lliurement el que voten perquè perdem hores en debats estèrils a l’hemicicle del parlament? Només els escoltem els periodistes i això, quan el tema és noticiable. Encara que es pot seguir en directe pel web del Parlament (http://www.parlament.cat) són pocs els ciutadans soferts que s’hi atreveixin a no ser que el tema els toqui d’a prop. Els diputats no ho fan, són als seus despatxos fins que els criden a votar.

I llavors es limiten a prémer un botó segons el que els digui el seu portaveu del partit, aixecant un dit (sí), dos (no) o tres (abstenció). Per tant, ens podríem estalviar les dietes dels diputats perquè vagin a ocupar els seus escons i només caldria que hi anés un, en representació de tots.


Helena Solé
Helena SoléPeriodista
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar