loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Els trens de la plana 3

Òscar Palau Opinió dimecres, 12 de març de 2014

Gairebé no m’ho crec. Després d’anys i panys d’escriure planes 3 a El Punt, d’informar sobre promeses parlamentàries o declaracions del conseller o alcalde de torn, jornades de debat, reivindicacions del territori, baralles polítiques (a vegades de campanar), retards inexplicables en els terminis i una bona pila de pactes nacionals i plans parcials, estratègics i territorials a molts anys vista i amb tot de plànols virtuals i propostes teòriques… a la fi s’ha passat a l’acció: dilluns es va presentar el servei de rodalia del Camp de Tarragona, que es posarà en servei ja, la setmana que ve, el 20 de març.

Fins i tot una cosa a priori tan senzilla com posar més freqüències en una línia existent i sense cap altra inversió que buscar més trens –ja se’n parlava en època de Jordi Pujol, i s’havia negociat amb el tripartit- ha suposat una muntanya que no s’ha escalat fins que la Generalitat ha gestionat el servei i, a més, hi ha hagut bona sintonia amb Foment –en forma d’un idil·li que el conseller Vila i la ministra Pastor van tornar a escenificar dilluns– per superar els entrebancs tècnics (i segurament polítics) que suposava l’operació, derivats d’una gestió de la infraestructura que segueix depenent de l’Estat.

Ha estat dolorós veure com, pel camí, es gastaven milers de milions en una línia del TAV que no té ni una desena part de passatgers que les convencionals, i que Renfe no ha parat de potenciar fins al punt que es feia odiosa la comparació amb les “infrainvertides” línies regionals. Avui, Tarragona té 35 connexions diàries amb Reus, i 22 amb Madrid només en AVE. A partir del dia 20, la balança s’equilibrarà per dalt, molt més racionalment segons les demandes quotidianes de mobilitat, amb vint expedicions més entre les dues grans ciutats tarragonines, dins la RT1.

No seran cada deu minuts en hora punta com s’havia contemplat (potser tampoc calia), però sí cada mitja hora. Una gran notícia que sens dubte ha de fer pensar més d’un a deixar el cotxe a casa per desplaçar-se d’una a l’altra –per si no fossin poc les dissuasives polítiques d’aparcament respectives–, i per tant hauria de contribuir a fer créixer l’ús del transport públic.

I no només això: una segona línia nova, la RT2, augmentarà els trens a Salou i Cambrils, la tercera pota del triangle metropolità, i facilitarà que des del Vendrell i l’Arboç es pugui arribar a Tarragona sense haver de fer transbord, una altra històrica reivindicació al Baix Penedès, que tard o d’hora també hauria de ser possible per a Calafell o Cunit. La implantació d’una política d’integració tarifària semblant a la que funciona a Barcelona és la cirereta, l’eina que ha de possibilitar la fidelització dels usuaris amb preus competitius. Per fi, doncs, la pilota és a la teulada del ciutadà.

S’ha començat tard, però almenys s’ha fet pel començament: allà on hi ha més demanda potencial i és més barat i fàcil tècnicament. Ara, però, no es pot parar aquí, perquè tal com ja s’ha posat de manifest aquests dies, hi ha encara moltes mancances per resoldre.

Des de Reus s’ha recordat, amb raó, que amb un senzill baixador a Bellissens es donaria servei a una gran àrea universitària i sanitària, freqüentada pels col·lectius que més utilitzen el tren. No hauria de ser l’única parada nova: en la teoria se n’havien dibuixat a la petroquímica i a Boscos de Tarragona, i se’n podrien afegir en altres nuclis costaners del Tarragonès i el Baix Penedès. Més enllà de si triga cinc minuts més, un servei de rodalia ha de ser el més capil·lar possible i ser el màxim de proper a la gent, si convé només en temporada estival.

A les Terres de l’Ebre, entretant, ja han alçat el crit al cel pel greuge en el servei. Amb raó, tot i que per densitat de població allà serà més difícil parlar de rodalies. A més, no cal anar tan lluny: al mateix Camp de Tarragona totes sis comarques tenen via fèrria. I l’Alt Camp, la Conca i el Priorat resten encara en l’oblit. És la següent gran assignatura pendent: de vies n’hi ha i en condicions, però infrautilitzades. Només cal aprofitar-les amb bones freqüències i trens llançadora si convé per atreure-hi més demanda, tot i que per poder fer el gir camí de Valls i tancar l’anella sí que caldrà una obra una mica més complexa a Picamoixons.

Dit això, convé recordar que la connexió amb Barcelona –que ara també creix de retruc- seguirà sent de llarg la més utilitzada al Camp de Tarragona, i aquí hi continua havent molt marge de millora, tant en temps com en freqüències.

Encara un darrer apunt sobre el Tramcamp, o el que hauria d’haver estat. Ara que s’han desencallat les obres del corredor mediterrani, i tots els trens s’hi podran desviar en un parell d’anys, què es farà amb la via actual a Salou i Cambrils? Desapareixerà el servei que el dia 20 es posa en marxa en espera que el faci un incert tramvia, com s’havia planificat sempre? O es mantindrà la via només per als trens de rodalia, amb la possibilitat que s’allarguin també fins a Miami i l’Hospitalet de l’Infant?

Auguro un nou debat al territori, un altre, si bé almenys ara ja en comencem a tancar.


Òscar Palau
Òscar PalauPeriodista
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar