loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Els esportistes dels Jocs Mediterranis no són de segona fila

Carles Cortés Opinió dimecres, 16 de gener de 2013

Des de fa una mica més d’un any, quan a Turquia es va anunciar que Tarragona acolliria els Jocs del Mediterrani 2017, les informacions sobre l’esdeveniment s’han anat succeïnt amb més o menys regularitat. Segurament, però, les notícies que hem conegut fins el moment són aquelles que la gent del carrer es mira amb certa distància, fredor i, fins i tot, recel. És el moment de parlar d’inversions, instal.lacions i càrrecs i tal com està el món, el ciutadà de peu dubta més dels Jocs (fins i tot de la seva realització) que no pas s’interessa per la competició. Certament falten 4 anys perquè es facin els Jocs Mediterranis, però més enllà del què costarà o qui manarà, hem pensat quin tipus d’esportistes estaran a Tarragona? La tendencia habitual és devaluar els Jocs esportivament parlant. Més d’un haurà sentit allò de “No res, no hi ha esportistes d’èlit” o “Els esports són de segona fila, com els països participants”. Segurament hauriem de començar a fer didàctica dels Jocs Mediterranis.


Fent un repàs ràpid als medallistes espanyols dels Jocs Mediterranis podem començar a entendre que no són esportistes de segona fila. En algunes ocasions són esportistes en formació que estan a un pas de fer un salt de qualitat, però no deixen de ser futures estrelles. I en d’altres, ja són esportistes contrastats que fan servir els Jocs Mediterranis de preparació de futurs esdeveniments perquè es troben davant altres esportistes que seran rivals en europeus, mundials o Jocs Olímpics. Hem repassat les medalles d’or espanyoles en la història dels Jocs Mediterranis (deixarem les plates i els bronzes per més endavant i també els medallistes d’or d’altres països) i trobem un cartell interessant.
Començant pel futbol, Jordi Alba (FC Barcelona) va guanyar l’or a Pescara 2009 junt amb Andreu Fontàs (Mallorca, ex Barça), Ander Herrera (Ath. Bilbao) o Dani Parejo (València), entre d’altres. Certament a la competició de futbol participen seleccions sub-23 habitualment, però són jugadors que acaben arribant majoritàriament a la 1a Divisió de les seves respectives lligues.
En bàsquet, al llarg de la història, molts jugadors de primera fila han passat pels Jocs Mediterranis: des del mític Antonio Díaz Miguel a Roger Grimau més recentment. Altres noms de l’imaginari recent són Rodrigo de la Fuente o Àlex Mumbrú.
Encara parlant d’esports d’equip, els waterpolistes Dani Ballart o Iván Pérez o els jugadors d’handbol David Barrufet o Albert Rocas també van guanyar la medalla d’or.

Però quan parlem de Jocs, moltes vegades ens vénen al cap esports com l’atletisme, la gimnàstica o la natació. Són disciplines que en uns Jocs Olímpics, per exemple, són més seguides que altres competicions que en el dia a dia tenen més audiències i reconeixements. Doncs els noms no són menys importants en la història de l’esport a casa nostra: des de l’històric Joaquim Blume als més recent Eva Rueda, Almudena Cid o Jesús Carballo en gimnàstic artística i esportiva; dels Javier Moracho als Manolo Martínez o Ruth Beitia en atletisme i Érika Villaécija o Aschwin Wildeboer en natació. Són alguns dels noms que han aconseguit, insistim, medalles d’or, però molts altres completen els registres amb medalles de plata o bronze en uns Jocs Mediterranis. La llista es pot ampliar amb noms de prestigi internacional.

Per tancar tot el repàs a esportistes d’èlit i per no deixar de banda altres esports minoritaris que també estan presents: Manolo Orantes i Conchita Martínez (tennis), José Luis Doreste i Theresa Zabell (vela), Isabel Fernandez (judo) o Saúl Craviotto (piragüisme) ha guanyat també medalles d’or.


La presència dels esportistes d’èlit en uns Jocs Mediterranis depèn moltes vegades de les seves aspiracions personals i la preparació dels grans esdeveniments, però també de les Federacions nacionals. En aquest sentit, seria lògic pensar que les Federacions espanyoles voldran reforçar les seves convocatòries per donar més força a un esdeveniment que es disputa a casa.
Conclusió de tot plegat: els Jocs Mediterranis també tenen esportistes d’èlit. Moltes vegades són esportistes que un o dos anys després acaben sent també protagonistes de Jocs Olímpics. Ara la feina és transmetre tot això a la gent del carrer, que sàpiga que esportivament parlant la competició té interés, tot i que com passa als Jocs Olímpics hi ha disciplines molt més mediàtiques que unes altres.


Carles Cortés
Carles CortésPeriodista
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar