loader
menu

OPINIÓ

Amparito i la parranda musical teclera

Jordi Bertran Opinió divendres, 12 de setembre de 2014

Algunes festes patrimonials beuen d'orígens medievals. El Misteri d'Elx -en terres valencianes-, la Patum de Berga -a la Catalunya interior-, Sant Joan de Ciutadella -Menorca- o les Festes de Santa Tecla de Tarragona tenen trets centenaris. Però la festa és evolució i, sense aquesta, la tradició s’afebliria. Per això, la música que l’acompanya és el testimoni de com les celebracions d'aroma ancestral s'han revestit de modes i abraçat sons d'èpoques diverses.
Certes melodies conegudes parteixen de l'existència primer de bandes de música militars i després de formacions civils de la mateixa índole. Sovint les tropes posaven a disposició les seves bandes per amenitzar les celebracions.

Entre 1910 i 1942 neixen els nous èxits musicals de moltes festes de matriu medieval

Entre el 1865, quan neix el compositor Alfred Javaloyes a Elx, i el 1957, quan mor el barceloní Jaume Teixidor, es configuren les arrels d'un nou corpus musical fester que, més enllà de la funcionalitat inicial, s'ha convertit en identitari en les poblacions que el van adoptar. Es basa en el pasdoble, marxa lleugera de les desfilades militars, fixada com a pas reglamentari i ordinari d’infanteria, amb compàs binari i moviment moderat. El pasdoble va passar a la festa taurina, revetlles i festes patrimonials d'arrel medieval. Durant Santa Tecla la majoria de peces de què parlem són interpretades per bandes de música perquè l'àliga, el lleó, els gegants moros, els vells i la mulassa ballin.

Fotografia d?Amparito Roca, a qui el mestre Jaume Teixidor dedicar el seu pasdoble. Foto: Comparsa de Estudiantes de Villena

Melodia a melodia

El 1910 Alfred Javaloyes (1865-1944), deixeble del català Felip Pedrell, crea 'El abanico' com a director de la banda del regiment d'infanteria Sevilla núm 33 a Cartagena. Javaloyes era il•licità, ciutat on el Misteri marca els seus pobladors. Encara ara, a la vigília, ‘El abanico’ acompanya els actors des de l'ermita de sant Sebastià a l'església i és l'inici de la Festa.
Si Javaloyes era il·licità, el compositor Manuel Penella (1880- 1939) naixeria a la ciutat de València. El seu pasdoble de 1917 ‘El Gato Montés’ és una de les dues peces que més sonen a les Festes de Sant Joan de Ciutadella.

El títol és el renom d'un bandoler i, alhora, un dels pasdobles taurins més coneguts. Igual que el Misteri d'Elx, Sant Joan a Ciutadella és festa de protocols medievals amb el cavall com a protagonista.Compartint naixement a la Mediterrània amb Javaloyes i Penella, i destinació militar com el primer, en aquest cas com a director al regiment núm 68 de Melilla, el barceloní Jaume Texidor (1884-1957) composaria el 1925 'Amparito Roca'. Popularitzat primer com pasdoble torero i reinvestit democràticament per l'Orquestra Plateria de Barcelona (1974-2014), les bandes l'han convertit en l'himne oficiós de les Festes de Santa Tecla de Tarragona per acompanyar gegants, àliga i lleó.

Un altre pasdoble emblemàtic és ‘El Turuta’, que Román de San José Redondo (nascut el 1877) va compondre com a tinent-director de la banda de l'Acadèmia de Intendència d'Àvila el 1926. És la marxa-himne de la centúria romana d'Oriola a Alacant i d'un carnaval patrimonial a Catalunya, el de Vilanova i la Geltrú.

En el recorregut trobem Gustau Pascual (1909-1946) de Cocentaina, a terres alacantines. A diferència dels anteriors, la salut delicada li impedí el pas per la guarnició. Dedicà una curta vida a la música de moros i cristians. El seu 'Paquito el chocolatero' -de 1937 i estrenat el 1941- s'ha catapultat com un himne fester general, mentre que 'El Bequetero' (1942) acompanya la filà Bequeteros de Cocentaina. Les festes de Les Santes de Mataró el van adoptar com a vaixell insígnia en els 80 gràcies a la presència continuada d'una banda de Cocentaina.

Acabem el recorregut a la Patum o Corpus de Berga. La peça més interpretada és el pasdoble ‘El patumaire’. Els músics el coneixen pel nom de 'L'U', en ser el que acostuma a figurar en primer lloc en els quaderns de partitures per la seva alta freqüència. Encara que en els enregistraments apareix com a peça popular, l’autoria s'ha assignat a Josep Cristòfol 'Pepito' (1885-1955), de la veïna Pobla de Lillet a la mateixa comarca del Berguedà. Intèrpret de fiscorn a la històrica cobla Montgrins i de trombó quan adoptava la morfologia d'orquestrina de ballables, va compondre sardanes i caramelles de Pasqua.

Molt actiu entre 1907 i 1942, creà 'El Patumaire' amb dos pasdobles toreros. Un poc popular, 'El arte taurino', i un altre més interpretat, 'El Algabeño'. Del primer desconeixem data de composició i autor. El segon fou obra del valencià Josep Salvador, fundador i director de la revista mensual 'Mundial música'. ‘El Algabeño’ fou editat el 1896 i dedicat al torero sevillà José García Rodríguez, de La Algaba.

Conegut com 'El Algabeño', prengué l'alternativa el 1895, un any abans de l'edició del pasdoble, i finalitzà la trajectòria com a matador el 1912. El català Cristòfol adaptaria la tonada per a la Patum durant la seva màxima activitat musical, etapa coincident amb els anys de composició de tots els pasdobles esmentats.

En definitiva, entre 1910 i 1942 neixen els nous èxits musicals de moltes festes de matriu medieval. 'Amparito Roca', 'Paquito Chocolatero', 'El Bequetero' i 'El patumaire' -sovint conegut com 'Berga' per ser denominat així per la banda L'Alegria d'Amposta que vingué durant anys a Tarragona- evidencien que Santa Tecla és aquí .

jbertran@tinet.cat


Jordi Bertran
Jordi BertranGestor cultural
circdetarragona_AD
circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar