loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Després de la Diada

Jordi Jaria Opinió dimarts, 16 de setembre de 2014

L’Onze de Setembre d’enguany representa, al meu criteri, la confirmació del desplaçament de la centralitat del catalanisme que es va iniciar fa menys d’un lustre. Després de la descoberta el 2012, va venir la perseverança el 2013 i, finalment, la consolidació el 2014.

Hi ha una demanda explícita i estesa en relació amb una presa de decisió sobre el futur polític de Catalunya, que pressuposa la capacitat dels catalans de prendre-la. No m’ocuparé aquí de les causes d’aquest fenomen, ni de l’articulació pràctica de la decisió que es reclama. Intentaré, però, contribuir a clarificar el debat en relació amb les respostes polítiques que es poden plantejar.

Doncs bé, crec que, essencialment, ens trobem davant de quatre possibilitats diverses a l’hora d’afrontar una sortida a la situació actual, les següents:

1. El manteniment del statu quo: es tracta, en realitat, de negar sense matisos la possibilitat de decidir plantejada des de Catalunya. Es mantindria així l’actual marc constitucional i estatutari. Aparentment, més enllà de les preferències personals, pot semblar una opció de poc risc, però planteja problemes importants.

En certa manera, aquest escenari significaria assegurar la captació de rendes i la concentració de poder per al Gran Madrid —l’aparell de l’Estat i les grans empreses— al preu de l’ofec financer, la marginalitat política i la negació cultural de Catalunya —el discurs majoritari de la premsa que es publica a la capital espanyola em sembla transparent en aquest sentit—.

Ara bé, aquesta és una sortida a la crisi política actual que només és viable amb una derrota completa i sense pal·liatius del catalanisme, la qual cosa, a banda que em sembla no desitjable en absolut, implica una situació de conflicte que no es correspon amb el pretesa voluntat d’estabilitat que addueixen els seus partidaris.

2. La reforma constitucional. En aquest cas, es tractaria de respondre a la triple demanda, de reconeixement polític, millora financera i acceptació de la diferència cultural, que s’identifica a Catalunya amb una modificació del marc constitucional vigent.

Tot i que també es nega, de fet, l’anomenat al dret a decidir dels catalans, ja que la reforma constitucional la decideixen el conjunt dels espanyols —arts. 1.2, 167 i 168 de la Constitució—, en tot cas, es tractaria d’un gest deferent cap a la mobilització a Catalunya.

Els problemes, però, són múltiples. Es poden reduir a quatre de fonamentals: un de concepte —la negació de la capacitat dels catalans de decidir el seu futur és essencial a aquesta opció, com ja he dit—, un de claredat —quin és l’horitzó de la reforma constitucional? quins articles es modificarien i en quin sentit?

El fet que el PSC i UDC se situïn pretesament en aquest escenari però, en canvi, la seva proposta política encaixi més aviat en el següent és prou il·lustratiu de l’obscuritat d’aquesta sortida—, un de credibilitat —després de la Sentència de l’Estatut, algú pot prendre’s seriosament les ofertes reformistes? no és plausible, de nou, un procés llarg i costós per arribar de nou a la casella de sortida?— i un de proporcionalitat —estan disposats la resta dels espanyols a reformar en profunditat el seu sistema constitucional per respondre a les demandes catalanes?—.

3. La ruptura federal. Això suposaria no pas una modificació de la Constitució de 1978, sinó l’obertura d’un període constituent en el conjunt d’Espanya des d’unes noves bases, que implicaria l’adopció de la doble legitimitat pròpia dels estats federals clàssics —Estats Units, Suïssa—, això és, la decisió constitucional en mans del poble comú i els estats membres.

Això significaria el reconeixement polític de Catalunya en els termes que planteja el sobiranisme —això és, l’anomenat dret a decidir—. És, de fet, l’opció implícita en el “sí-no” de la consulta programada per al 9-N. Crec que, en aquest escenari, els costos inicials són comparables, sinó superiors a la independència, ja que suposa un trencament constitucional a tota Espanya.

Per a aquells compromesos amb la regeneració democràtica a Espanya, potser l’obertura d’un procés constituent és l’opció millor, però, en tot cas, no sembla que el Gran Madrid l’hagi de veure amb bons ulls —ni tan sols amb millors ulls que una eventual independència de Catalunya—. D’altra banda, des del punt de vista de Catalunya, tampoc no està clar que els defensen la regeneració democràtica a Espanya siguin particularment sensibles a la diferenciació territorial —l’internacionalisme i el discurs de la igualtat continuen essent factors essencials a l’hora d’articular-se políticament—.

En definitiva, no pot descartar-se que, en cas de ruptura constitucional a Espanya, el resultat final no fos pas un estat federal, tot havent compromès el catalanisme en un moviment polític de fons que l’acabaria negant. D’altra banda, quina ruptura constitucional és possible a Espanya en el marc de la Unió Europea?

4. La independència, és a dir, la constitució de Catalunya en un estat separat d’Espanya. No cal dir que, aquí, novament els costos inicials són importants —inestabilitat, possibilitat de conflicte, dificultat d’accés al crèdit, pressió internacional—, tot i que, com s’ha vist, de costos inicials n’hi ha en totes les opcions anteriors.

Ara bé, sense adoptar una perspectiva messiànica, que seria del tot enganyosa, el cert és que respon d’una manera clara i transparent al desplaçament del catalanisme polític dels últims anys i a la demanda de triple reconeixement —cultural, econòmic i polític— que ha eclosionat en els últims anys a Catalunya.

Des d’aquest punt de vista, a dia d’avui, sembla una opció més creïble que la segona i més realista que la tercera. Pel que fa a la primera... bé, és una qüestió de correlació de forces i de costos polítics, també de la capacitat del catalanisme de sostenir la tensió i la unitat d’acció


Jordi Jaria
Jordi JariaProfessor de Dret Constitucional de la URV
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar