loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

La meva ciutat

Rafa Marrasé Opinió dimecres, 17 de setembre de 2014

La meva ciutat es troba de festa major. Tot just quan acaben les altres i l’estiu es va convertint en un record, comença. És el moment en què els nens tornen a l’escola i molta gent ja ha exhaurit les vacances. Com en un últim intent de no submergir-se en la rutina de cop.

La meva ciutat és aquella on un pasdoble, un estil musical més propi de la gent gran, s’ha convertit en un himne pels adolescents que el taral·laregen fins quedar-se afònics mentre un lleó, un àliga i un monstre mitològic ballen entre la multitud.

La meva ciutat és aquella que li va arrabassar la capital castellera a Valls i on fins i tot els pilars caminen i que és capaç de vendre un tros del seu port a un xeic àrab perquè aquest el destini com a moll particular del seu espectacular i indecent iot de luxe.

La meva ciutat és aquella que va incitar un trasvassament d’aigua des de l’Ebre però que, en canvi, ha instaurat una revetlla on es llencen milers de litres només per passar-s’ho bé. La meva ciutat és aquella on el vermut és sinònim de música electrònica, sol i suor, aquella que es pot travessar de punta a punta sense posar un sol peu a terra, simplement desplaçant-se per sobre del mobiliari de les terrasses dels bars.

La meva ciutat és aquella on seria més fàcil evitar un bombardeig de la Lutwaffe que el d’una bandada de coloms i on les palmeres no pateixen alopècia sinó que tenen un inquilí que és un barrut mentre els escarabats, amos del subsól, ja han fet diversos intents per conquerir el món obert.

La meva ciutat és aquella on les tortugues han decidit tornar a pondre ous a les seves platges, aquella on s’organitza el comiat de soltera d’una mona i on tenim la primera acadèmia de sirenes del món.

La meva ciutat és aquella on menjar-se l’espina d’un peix es considera una delícia i on una salsa única, emblema d’un plat mariner, s’ha popularitzat mundialment per assaonar un vegetal de terra endins.

La meva ciutat pretén ser intel·ligent però és incapaç de fer funcionar un pàrquing, la que vol ser energèticament sostenible però que construeix un jardí vertical que no deixa entrar la llum natural a un edifici.

La meva ciutat vol ser l’epicentre de l’esport mediterrani però les gestes més importants del seu esportista més il·lustre han succeït a l’Himàlaia.

La meva ciutat és aquella que se sent orgullosa del seu passat romà però va suspendre dos avaluacions de la Unesco i deu anys per convertir-se en patrimoni de la humanitat. Aquella on es tala un bosc protegit i catalogat però es planta un mur verd del no res per fer front a la pol·lució química. La meva ciutat és aquella on els mascles tenen el pitjor esperma de l’estat però que no para de veure bessonades.

La meva ciutat té una via fèrria al costat del mar però on cal fer vint minuts en cotxe per poder arribar a l’estació del tren d’alta velocitat. La meva ciutat té els taxis més cars d’Espanya.

La meva ciutat es troba de festa major. La meva ciutat és única i es diu Tarragona.

Article publicat al blog de Rafa Marrasé: www.thetriptales.blogspot.com.es


Rafa Marrasé
Rafa MarraséPeriodista
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar