loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

I ara què?

Christel Torres Opinió dissabte, 03 d'octubre de 2015

I ara què? És la pregunta que està en boca de tots. Amb els resultats electorals a la mà, la incertesa encara es mastega en l’ambient. Es dibuixa un escenari ple d’incògnites i dubtes, que els mateixos polítics dilataran en el temps en benefici dels interessos de partit. No es pot obviar que 62 escons a favor de la independència requereixen una mesa de negociació i diàleg; però tampoc es pot ignorar una fractura social en dos bàndols.

Tinc la impressió que, un cop més, tots plegats hem jugat al pòquer amb faroneria inclosa. Per un cantó, el bloc sobiranista atorgava un caràcter plebiscitari a les eleccions del 27-S, convençut que per si sol batria una marca històrica, sense haver-se d’entretenir en comptar ni rascar vots.

Per l’altre, el sector espanyolista- presa de la por- negava aquesta connotació d’excepció, però per si de cas s’afanyava en fer pedagogia apocalíptica de tots els mals que recaurien sobre una Catalunya independent.

Una estratègia que culminaria amb un saga de videos amb protagonistes populars demanant el vot en català. Està clar, que no han estès res! Què es pot esperar, d’altra banda, d’un president del govern que no sap respondre amb contundència una qüestió de manual, com és el tema de la nacionalitat.

Se’ns presenten dies d’expectació. Les formacions polítiques hauran de treure’s la màscara i deixar-se de mitges tintes. Qualsevol moviment és susceptible de continuar amb el procés independentista o, per contra, deixar-lo morir. En aquest tauler d’escacs, hi ha múltiples respostes. Tantes com sensibilitats aglutina el nostre petit país.

El món sencer mira amb lupa la constitució del nou govern català, en què tampoc sabem qui resultarà, finalment, ser el màxim dirigent. Així com també es desconeix si la CUP oferirà el seu suport a la causa, deixant a part les seves diferències amb Artur Mas.

Amb pretensions independentistes o no, es desprén un missatge molt entenedor: el poble en la seva majoria ha votat el canvi. Una alternativa amb aire fresc, amb un projecte nou i engrescador, però sobretot amb el punt just d’esperança per tirar endavant. Tots aquells ingredients que els hi ha mancat al govern espanyol.

Hi ha una dita en castellà que afirma que “cuando veas las barbas del vecino cortar, pon las tuyas a remojar”. Així doncs, veurem a la vígília de Festes –entre galets i canelons- qui surt guanyador en les properes eleccions generals. M’atraveixo a augurar que el vot novament serà fragmentat i dretes i esquerres es veuran obligades a fer un esforç per entrendre’s.

Tanmateix, tant si plou de ponent com de llevant, ningú mourà un dit per convocar un referèndum que aclareixi el procés d’autodeterminació.

Alhora, la resta de l’estat és conscient que la ” fam” de Catalunya ja no es sadolla amb escorrialles. L’anhel per autogestionar els propis recursos no és producte d’una enrabiada aïllada i puntual, però sí és capaç de fer contenir la respiració a molts.

El futur de Catalunya, al igual que altres pobles i societats, està obert; malgrat que avui per avui es troba bloquejat.


Christel Torres
Christel TorresPeriodista i humanista
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar