loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Ni Mas, ni març

Jesús Gellida Opinió dimarts, 12 de gener de 2016

In extremis, al toc de la campana, quan tot semblava que abocava a Catalunya a unes noves eleccions l’acord parlamentari entre Junts pel Si i la CUP ha estat possible. Mas ha fet un pas al costat i la CUP garanteix l’estabilitat parlamentaria per salvaguardar el full de ruta del Procés.

Més de tres mesos de dures negociacions i la por a posar les urnes han comportat que el nou president de Catalunya sigui el convergent Carles Puigdemont amb el suport del seu grup parlamentari (Junts pel Si) i el de la CUP. L’interrogant del qui ja s’ha resolt i el full de ruta i el pla de xoc és el de Junts pel Sí. Caldrà veure si el procés constituent s’articula des de d’alt i s’imposa la lògica neoliberal o si hi ha suficient correlació de forces a través de la mobilització social per a que aquest sigui popular i participatiu.

Una Convergència en declivi, assetjada pels casos de corrupció i les seves polítiques antisocials, continua al cap davant del govern i guanya temps per refundar-se des del poder. Un mal menor pels convergents apartar (de moment) a Artur Mas quan la seva formació es trobava entre la espasa i la paret si afrontava unes noves eleccions sense la formula de Junts pel Sí, on podia veure’s superada per ERC i on ja planejava i s’apropava el fantasma d’En Comú Podem. Candidatura que té un relat sobiranista alternatiu i que podia fer bascular el Procés cap a l’esquerra i ampliar la seva base social a través d’un procés constituent des de baix no subordinat que culminés amb un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.

En quant a la CUP, aquesta formació ha estat mediàticament molt pressionada i atacada - sobretot les seves dirigents - i es troba dividida i tensionada internament per tot el desgast de les negociacions i el seu desenllaç final. Una CUP que va quedar atrapada per la lògica plebiscitària del 27S i els seus resultats, ara queda subjecta al full de ruta i a les polítiques de Junts pel Sí. Els i les cupaires han aconseguit que Mas se’n vagi però han pagat un preu molt alt. “Hem corregit allò que les urnes no havien decidit” va dir Mas en roda de premsa, lo que es concreta en cessió i cessament de diputats i restricció del marge de maniobra de la CUP ja que tota l’activitat parlamentaria es supeditarà a l’estabilitat del Procés, és a dir, del govern de Junts pel Sí.

Un acord parlamentari català que tot apunta que facilitarà l’entesa entre el PPSOE en defensa de la unitat d’Espanya. Al respecte el PP continua instaurat en el discurs de la por, l’immobilisme i l’amenaça i el PSOE s’atrinxera en el no al dret a decidir i sembla abocat a acceptar o la gran coalició o un pacte de govern que doni estabilitat a la legislatura. Continua, per tant, el xoc de trens institucionals i de legitimitats i, més aviat que tard, una nova ronda de retallades que la Troika ja insta a aplicar deixaran clara, altre cop, la poca sensibilitat social dels governs català i espanyol i a favor de quins interessos treballen.

En aquest punt, pilota cap a endavant del Procés i a veure fins quan i on arriba la tragicomèdia catalana amb una majoria d’escons però no de vots i amb una suposada desconnexió unilateral sense desobeir a l’Estat espanyol. Cal superar aquest atzucac i per això és més necessària que mai una nova majoria sobiranista i per la justícia social que no estigui subordinada a Convergència i els seus interessos, ni al seu relat i els seus postulats neoliberals. Cal un full de ruta independent al de la dreta catalana i aquest passa per construir una alternativa real de país a partir de les ciutats del canvi i dels temps constituents oberts el 20 de desembre.

www.jgellida.blogspot.com


Jesús Gellida
Jesús GellidaPolitòleg
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar