loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

El fred i la foscor de la senyora Rosita

Jordi Bertran Opinió divendres, 10 de març de 2017

M'agrada prendre el cafè en els bars de confiança. Sovint hi repeteixo i algun cambrer ja sap exactament el que vull, cosa que no deixa de sorprendre'm. Fins i tot recorden si és amb o sense sucre, o si hi afegeixo algunes gotes. El cafè dels teus llocs de sempre és com un d'aquells petons especials, agradable i difícil d'oblidar.

Mentre avui el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic ha anul·lat el concurs de l'Ajuntament de Barcelona per adjudicar el subministrament elèctric municipal perquè incloïa una clàusula que contribuïa a la lluita contra la pobresa energètica, el cas d'una veïna de Tarragona, la senyora Rosita, que els vull explicar, m'ha mostrat l'abisme obert entre la confortabilitat de moltes administracions, la de la justícia inclosa, i la crua realitat de moltes persones. Amaguin les carteres que els lladres d'Endesa i Gas Natural són els amos.

En un d'aquests llocs una senyora s'ha adreçat a mi, amb veu baixeta. De seguida m' ha semblat una fisonomia familiar. Sí, sempre la veig asseguda en aquella taula, la tercera de l'esquerra després de la barra.

Una tassa de cafè pot amagar la cruesa de la vida de les persones

La senyora volia transmetre'm la seva percepció sobre un dels meus articles. El retorn dels lectors és una de les satisfaccions que comporta l'escriptura, sobretot si són impressions positives o bé t'aporten una nova dada per a alguna història que estàs treballant.

Indago sobre les hores que l'amable senyora passa, sovint sense ningú més, a la tauleta. "A l'hivern vinc cada dia, matí i vespre", m'explica. "A casa no tinc diners per encendre el llum ni per engegar la calefacció. Aquí prenc un cafè matinal i una infusió al vespre, llegeixo tots els diaris, també els d'esports i no fa fred", relata.

Em quedo glaçat. "Em surt més barat que estar a casa durant els tres o quatre mesos d'hivern", continua. Conversem sobre les seves llargues visites a les biblioteques i les seves caminades "quan fa més solet".

Són les eines amb què la senyora –Rosita es diu– compta per passar aquest hivern que s'acaba. Activitats a cost zero o amb despesa mínima. “Ara em veuràs menys per aquí perquè ja arriba la primavera, la casa no és tan freda i s'allarguen les hores del dia”, somriu. Li he promès que en parlaré i que ho podrà llegir a l'ordinador de la biblioteca.

El cafè d'avui ha tingut una aroma diferent i un sabor de cruesa. La senyora Rosita m'ha abocat una muntanya de realitat. Mentrestant, els lladres manen a Endesa i Gas Natural.

jbertran@tinet.cat


Jordi Bertran
Jordi BertranGestor cultural
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar