loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Els atemptats, les conspiracions i algunes lleis, com la de Murphy

Xavier Allué Opinió dimecres, 23 d'agost de 2017

Davant, o just al darrera d'esdeveniments dramàtics com els atacs terroristes de la setmana passada a Barcelona i Cambrils, és esperable que apareguin tota mena de teories conspiratives. Costa entomar la realitat, amb tot el seu sense-sentit. La imaginació tendeix a cercar explicacions al que no la té i cercar culpables més enllà dels que semblen evidents. De les més primerenques relacionen els atacs amb la situació política actual de Catalunya, essencialment el "prucés" per la independència i publicada i forta oposició per part del govern central. Els atacs tindrien l'objectiu de generar una situació d'inestabilitat que facilités, a l'aixopluc de legislacions antiterroristes, treure l'exèrcit al carrer, prohibir tota mena de manifestacions multitudinàries i, en definitiva avortar el projecte de referèndum i la declaració d'independència de Catalunya.

Això de les bombes i els atemptats té, però, tot un seguit d'incerteses que poden alterar objectius i conseqüències. La història està plena d'atemptats amb bombes d'efectes, sovint, retardats. No sempre és fàcil fer-les esclatar a temps. Tan lluny com 1605, Guy Fawkes va ser enxampat abans que encengués la metxa del que es coneix com "el complot de la pólvora", que pretenia fer saltar pels aires el Parlament amb el rei i tots els lords dins. Val a dir que era un agent dels serveis secrets del Regne de Castella, el que no sorprèn gaire coneixent algunes trajectòries. El 1893, l'anarquista Santiago Salvador llençà dues bombes Orsini a la platea del Liceu de Barcelona i només va esclatar una, tot i que l'altre va causar vint víctimes mortals.

En conseqüència es va declarar la llei marcial i un munt d'anarquistes van ser empresonats i torturats i, alguns com Josep Codina i després Mariano Cerezuela, executats, com fou Salvador. La bomba que va elevar al cel a l'almirall Carrero Blanco el 1973 va ser atribuïda al comando Txiquia d'ETA, però sembla que van comptar amb alguna ajuda perquè mai més la banda terrorista va tornar a fer servir el mateix procediment ni la quantitat d'explosius. Argala, el suposat autor de l'atemptat va ser assassinat per uns militars com a venjança cinc anys després.

A l'anterior entrada d'aquest blog s'insinuen similituds dels atacs de Barcelona i Cambrils amb els que tingueren lloc a Madrid l'11 de març de 2004 a l'estació d'Atocha. Agafes un grapadet de morets, els hi menges el coco i els atufes de "costo fino" per a que al·lucinin una mica i vegin que les 99 hurís del Profeta s'assemblen a Charlize Theron, els convences de fer-ne una de grossa i, un cop fet, mires que quedi ni un de viu per explicar-ho. És molt possible que l'objectiu dels terroristes d'Alcanar-Ripoll fos una (o tres) bomba tremenda per a fer-la esclatar a un lloc concorregut i simbòlic com la basílica de la Sagrada Família i environs.

Vet aquí que algunes lleis inexorables com la de la gravetat i la d'en Murphy es conjuminessin per activar-se alhora i "la (puta) mare de Satàn", el triperóxide de triacetona (aigua oxigenada i neteja-ungles) els hi petés als morros mentre ho manipulaven. Els que quedaven podrien haver optat per un atemptat dels que en diuen "low-cost" i llançar-se sobre la gent a les Rambles. I una mica més tard (una mica massa més tard) els altres intentessin fer el mateix a Cambrils fins que van topar amb un mosso amb un rifle i sang freda, que els va deixar estirats morts al terra.

En contra de què l'objectiu fos canviar la situació política a Catalunya està que queda encara lluny de dates com la Diada o l'1-O. La desaparició de casa seva dels més joves i l'imam dels collons, un parell de dies abans apunta a una certa immediatesa dels propòsits. La cara de cul del Rajoy a la seva primera compareixença allunya la idea que pogués tenir la més mínima coneixença prèvia, tot i que el clavegueram pot anar ple de merda conspirativa. La CIA i el FSB tenen molta feina i no estan per certes osties. I si sabessin alguna cosa, també ho sabria el Mossad i aquestos són amiguets.

Doncs que sí, que les conspiracions no existeixen, però com les meigas "haberlas, haylas".
Ja veurem com acaba, si troben a l'imam o si finalment enxampen al darrer fugitiu conductor de la furgona de les Rambles, tot i que aquest el més probable és que el pelin, no sigui que en un "hàbil interrogatorio" expliqui fins i tot el que no sap.


Xavier Allué
Xavier AlluéPediatra i antropòleg
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar