loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Un «instituto armado» contra Catalunya

Jordi Bertran Opinió dimecres, 20 de setembre de 2017

La Guardia Civil no és una policia en el sentit modern del terme sinó com el seu propi web explica té «naturaleza militar». Així detalla: «La Guardia Civil responde en su organización y funcionamiento al modelo de instituto armado de naturaleza militar», i «Tiene carácter militar, que determina su modo de actuar, puesto que su estructura interna, su jerarquía, disciplina y organización suponen una extraordinaria cohesión y eficacia en el cumplimiento del deber. Igualmente su dependencia del Ministerio de Defensa supone que puede desempeñar misiones militares en sentido estricto». Per si quedava cap dubte, ells mateixos aporten la «Conclusión. Como se ha querido demostrar en las líneas anteriores, el carácter militar forma parte de la esencia de la Guardia Civil».

12 hores després de perdre una votació democràtica al Congrés de Madrid, el PP ocupa diferents dependències de la Generalitat de Catalunya per part de la Guardia Civil. Convé conèixer l'ADN d'aquest «instituto armado de naturaleza militar»

Com a tot arreu, en aquest col·lectiu treballen persones honestes i professionals, però sense cap mena de dubte nombrosos fets violents han tacat la seva història no sols a Catalunya sinó també en altres pobles d’España. Aquest vessant no el trobaran científicament explicat al seu web. Però la imatge que es té d’ells prové de molts anys enrere.

Foto: cedida

Ja a principis del segle XX, l’escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez, a la seva obra La Bodega, explica: «comenzó por todo Jerez la cacería de hombres. Pelotones de Guardia civil y de infantería de línea guardaban inmóviles la entrada de las calles... y la fuerza armada sólo daba caza a las mantas, a los sombreros de campo, a los chaquetones rudos: a todos los que tenían aspecto de trabajadores».

El Romancero Gitano de Federico García Lorca, el gran poeta universal assassinat pel franquisme, inclou el «Romance de la Guardia Civil española». Retratava els guàrdies civils com «jorobados y nocturnos», vestits amb «capas siniestras» que avançaven «sembrando hogueras» en una ciutat que identifica amb Jerez de la Frontera. En aquesta localitat «cuarenta guardias civiles entran a saco por ellas».

En plena 2a República Española, el 1931 els «Sucesos de Castilblanco», a Badajoz, i el 1932 els «Sucesos de Arnedo», a la Rioja, són altres episodis tenebrosos. Entre ambdues localitats les baixes foren dotze manifestants i quatre guàrdies civils. Les Corts de Madrid van demanar la destitució del cap de la Guardia Civil, el general Sanjurjo. El nivell de l’escàndol, la certesa en l’inici de les investigacions i la pressió ciutadana provocà que un mes més tard fos destituït pel govern d'Azaña. Sanjurjo va ser un dels principals conspiradors de l’intent de cop d’estat del 1936 que conduí a la insurrecció militar i a la guerra civil espanyola. Malgrat la destitució, la Guardia Civil havia continuat protagonitzant episodis violents contra el poble camperol i treballador com a Bujalance, Còrdova, amb nou víctimes més.

El seu paper repressor durant la postguerra és impossible sintetitzar-lo en aquest bitllet d’opinió. La Guardia Civil també protagonitzà uns fets més recents amb l’entrada al Congrés dels Diputats a Madrid el 23 de febrer de 1981, sota la direcció de diferents comandaments militars. Fou un atac contra la recent democràcia que les rèmores del feixisme portaren a terme amb el protagonisme d’un «instituto armado» que, des del 1943 i encara en l’actualitat, té com emblema un feix romà coronat i travessat per una espasa, símbol del feixisme italià.

Després de la dictadura espanyola les institucions espanyoles necessitaven una profunda transformació, de manera que es convertissin en democràtiques. Amb el manteniment de la «naturaleza militar», en el cas de la Guardia Civil no s’ha aconseguit. Els episodis d'avui han desencadenat una crisi del nivell de l'intent de cop d'estat de 1981.

Keep calm en democràcia


Jordi Bertran
Jordi BertranGestor cultural
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar