loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Pròrroga per a la República Catalana

Jesús Gellida Opinió dimecres, 11 d'octubre de 2017

Quan Carles Puigdemont va sol·licitar l’ajornament d’una hora de l’inici del ple, un “run run” recorria el Parlament, el passeig Lluís Companys de Barcelona i les desenes de concentracions en les places de pobles i ciutats d’arreu de Catalunya. Expectants per la més que possible declaració d’independència, s’intuïa un canvi de guió en els rostres dels membres de la CUP i; així va ser, Puigdemont va imposar una treva, fent una ultima crida al diàleg amb l’Estat espanyol a través d’una mediació.

El president de Catalunya va declarar que s’assumia el mandat dels resultats del referèndum de l’1 d’octubre per constituir Catalunya com un Estat independent en forma de república, no obstant, just a continuació deixava en suspens la declaració. Una pausa per més diàleg i per reduir la tensió. Posició pensada per guanyar més legitimitat de cara enfora, però que deixa debilitada la unitat independentista al Parlament i als carrers. En aquest sentit, la CUP considera "tocada" la confiança en el Govern i decidirà en el seu Consell polític la possibilitat d’abandonar "l'activitat parlamentària ordinària". Han demanat a Puigdemont que limiti a un mes el període obert de diàleg i es pregunten: “Negociació i mediació amb qui?”.

Per la seva banda, la cap de l’oposició, Inés Arrimades, titlla l’estratègia de Puigdemont de “formula de xantatge”, que, segons la líder de Ciutadans, suposa “un descrèdit per al Parlament, una farsa democràtica en un intent de guanyar una batalla mediàtica, un ultimàtum per negociar fora de la Constitució, que confirma el cop a la democràcia" i, exigeix a l’executiu de Mariano Rajoy mà dura amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola i la convocatòria immediata d’eleccions autonòmiques a Catalunya.

El PSC guanya marge per no avalar l’article 155, però demana que es deroguin les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, sol·licitud inversemblant per al camp independentista. En el seu discurs al Parlament, Miquel Iceta va menystenir els resultats de l’1-O, obviant que aquest referèndum no havia tingut una major participació com a conseqüència directa de la brutalitat policial. Els socialistes catalans consideren que la suspensió de la declaració d’independència, podria donar arguments al PSOE per desmarcar-se d’una eventual intervenció de l’autonomia per part de l’Estat. No obstant, davant “l’ajornament sine die”, els socialistes conclouen que, davant la complexitat i incertesa del moment actual, l’única sortida és convocar eleccions. Quant al PSOE, Pedro Sánchez ha declarat que és evident que "s'està activant l'article 155" i anuncia un acord amb Rajoy per obrir el debat de la reforma constitucional. Un subterfugi dels socialistes per continuar dilatant un problema polític, negant la possibilitat d’autodeterminació dels pobles de l’Estat espanyol.

En l’amalgama del món dels Comuns i de Podem es veu "inadmissible" que el govern espanyol no accepti el diàleg amb la Generalitat i que, en cap cas es pot justificar l'aplicació del 155 i la suspensió de l'autogovern de Catalunya. En aquest sentit, Podem Catalunya reivindica la unitat als carrers des de l’1-O i aposten per l’obertura d’un procés constituent des de baix per construir, entre totes, el model de país.

El pas intermedi de Puigdemont ha deixat descol·locat al govern del PP, el qual tenia assegurat el suport del PSOE i de Ciutadans per aplicar l’article 155 i, tot un seguit de mesures restrictives de l’autogovern. No obstant, els populars, en paraules de la vicepresidenta espanyola, ja han rebutjat la proposta de mediació internacional perquè consideren que el govern català està fora de la legalitat. El govern espanyol ja ha deixat ben clar que no acceptarà que es doni validesa als resultats de l’1-O. En aquest sentit, en la compareixença posterior al Consell de Ministres extraordinari, Rajoy ha interpel·lat a la Generalitat a que “aclareixi si ha declarat la independència" i si acatarà la legislació espanyola i, ha continuat argumentant que "depenent de la resposta del president Puigdemont, se succeiran les respostes". En aquest sentit, cal recordar que aquest requeriment és l’inici dels tràmits per a l’aplicació de l’article 155, és a dir, la continuació de la mà dura en la intervenció de Catalunya.

Dos elements clau per analitzar la situació. El primer és que les forces autodenominades constitucionalistes (PP, Ciutadans i PSOE), no consideren Catalunya com a subjecte polític sobirà que, d’igual a igual, pugui negociar amb l’Estat espanyol els termes de l’autodeterminació. El segon element a tenir en compte és que la batalla pel relat es juga en el camp internacional. En aquest sentit, la premsa internacional interpreta que la independència “en suspens” obre una finestra al diàleg i a la possibilitat de resolució negociada del conflicte polític, mentre que la premsa convencional espanyola ho considera una nova trampa per guanyar temps, que sumeix a Catalunya en el caos i el desconcert. Pel que fa referència als països i institucions europees no hi ha cap proposta formal de mediació i, ara per ara, no van més enllà de les crides genèriques a un diàleg que no arriba. Un laberint on no s'albira la sortida.

Quant a les entitats sobiranistes, l’ANC --en paraules del seu president Jordi Sánchez--, dóna ple suport a la que ja s’ha anomenat la “via eslovena” cap a la independència de Catalunya. Per la seva banda, Jordi Cuixart, des d’Omnium, exigeix concreció en els tempos d’aquesta nova variant del full de ruta del Procés. Unes entitats que continuen sota el punt de mira de la Fiscalia i que tenen als seus dos presidents investigats per sedició.

Un nou full de ruta que pot obrir, o no, un diàleg i que trasllada la pilota a l’Estat espanyol. No obstant, aquesta via també pot ser interpretada com una fugida cap a endavant d’un processisme que, periòdicament, es reinventa. Una situació no desitjable, que té el perill de tornar a tancar per d’alt el moviment sobiranista, el qual –per a que això no passi-- necessitarà, un cop més, de la mobilització ciutadana i de l’autoorganització i apoderament popular des de la base a través, per exemple dels CDR i d’altres espais amplis, per continuar el camí cap a la República Catalana del 99%. Una República que necessita obrir, urgentment, un procés constituent des de baix per decidir el model de país, sent aquest el millor instrument per guanyar més suports populars.


Jesús Gellida
Jesús GellidaPolitòleg
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar