loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Hola, República!

Alba Medina Opinió divendres, 27 d'octubre de 2017

Fa anys que tinc una bandera estelada al balcó. De fet, aquesta bandera la tinc des que era adolescent tot i que va estar també molts anys guardada en un calaix. Aquells que em coneixeu bé sabeu que vaig militar a les Joventuts Socialistes i que durant molt de temps vaig creure en un projecte federal, un estat que reconegués la pluralitat, la diversitat i la gran, grandíssima, singularitat del poble català. Un estat, per tant, en el qual Catalunya podia encaixar perfectament.

Aquesta creença va anar desapareixent, al principi a poc a poc i a la velocitat de la llum en els últims deu anys. Malauradament, des de l’altre costat mai s’han donat senyals reals i efectives que això pogués ser així, ans al contrari. Hem hagut d’escoltar des del “nos hemos cepillado el Estatut”, aquell que va referendar majoritàriament el poble de Catalunya, fins al “les hemos destrozado su sistema sanitario”. L’últim hit, el “a por ellos, a por ellos, oe, oe” no sé si ha estat la gota que ha fet vessar el vas, però el que probablement sí que ha fet és acabar de desconnectar moltíssima gent que potser mai s’havia plantejat votar un SÍ com una casa de pagès en un referèndum, el de l’1 d’octubre, que tristament passarà a la història per les imatges de la desproporcionada repressió policial cap als ciutadans.

Avui, 27 d’octubre del 2017, el Parlament de Catalunya ha declarat la República Catalana; una república que neix fràgil, feble, però que haurem de defensar, tenir-ne cura i acompanyar fins que sigui plena. Us mentiria si no us digués que m’hagués agradat que les coses haguessin anat d’una altra manera. Haver pogut pactar un referèndum amb l’Estat espanyol hagués estat l’opció més desitjada i legítima, però malauradament això continua sent una quimera a hores d’ara malgrat l’amplíssim suport de la ciutadania catalana, un 80% segons les últimes enquestes. Tots i totes hem fet coses malament però estem on estem i ara sí que, com no hem deixat de repetir en els últims mesos, ja no hi ha volta enrere.

Potser també seria el moment que des de l’altra banda es fes autocrítica i es pensés molt fredament com i per què hem arribat fins aquí. Però això no passarà i tots ho sabem. I el que és pitjor, estem parlant – fins i tot normalitzant- el fet que l’embat de l’Estat espanyol serà ferotge i de conseqüències imprevisibles. L’ús de la violència és una gran preocupació per tothom i a hores d’ara és una possibilitat que no es pot descartar. Tant de bo m’equivoqui.

A partir d’ara, no sabem què passarà. Tot i això cal ser prudents i realistes, les independències no es fan d’un dia per l’altre i no esperem grans canvis en poc temps. Demà continuarem parlant-ne a tot arreu, anirem a comprar al mercat, al cinema, a treballar. Normalitat. Necessitem normalitat, per molt que ara mateix ens soni molt feixuc tant als que volem celebrar la República com als que esperen l’imminent aplicació del famós article 155. I necessitarem també seguir treballant per construir una república per a tots i totes. Això no s’ha acabat, tot just comença.

Vaig dir que, un cop es proclamés la República, despenjaria la vella estelada del balcó i l’emmarcaria en un quadre per penjar-la a casa. De moment, encara hi és. Ja veurem demà què faig.


Alba Medina
Alba MedinaAntropòloga social i cultural
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar