loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Ñ versus Ç: Dues lletres adversàries al mateix diccionari

Francesc Valls-Calçada Opinió dimarts, 13 de febrer de 2018

La intransigència del govern Ñ i la impossibilitat de negociar amb Madrid, aboquen a Ç a dues úniques sortides.

Després de les eleccions autonòmiques imposades pel govern de Ñ, aquest no vol reconèixer a Carles Puigdemont -l’únic candidat que pot formar govern- i seguim amb la miserable aplicació de l’article 155.

Carta blanca, doncs, a tota mena de despropòsits contra Ç. Aprofitant la tortícolis d’Europa, la ceguera de la Merkel i la caguera Macron. En nom de la sagrada unitat de la Pàtria, el fonamentalisme demofòbic de Ñ reprimeix sens vergonya tot el que es mou. Fins al punt que als Premis Goya, avesats a defensar totes les causes: palestins, tibetans, saharauis, etc va fer un dens silenci passant de puntetes sobre la persecució política que es viu a Catalunya. Personalment ho vaig trobar més dolorós i més patètic que el discurs del rei. Trist. No ens estimen. Ni ens volen entendre.

Rajoy, entre d’altres, va insistir en que els líders catalans, empresonats o exiliats, participessin als comicis. Era una provocació de testosterones messetàries: si eres hombre sal a la calle. A Madrid, ho van calcular malament, confiaven que guanyaria aquella “Catalunya Real” del seu imaginari impossible. Però aquesta suposada “realitat” no pot aconseguir la majoria de cap de les maneres.

Durant anys no s’ha vist ni un sol gest de bona voluntat, ni cap mostra de seducció per conquerir el cor del catalans, per part de Ñ. Ans al contrari, un bon cop fuet. Madrid va prometre que un cop celebrades les eleccions s’acabaria el 155. Incauts i amb el lliri a la mà, varem combregar amb rodes de molí, però ara ens ve un allau de processos judicials, empresonaments, multes, repressió i l’aplicació del terror apocalíptic contra Ç.

Vista la insistent intransigència del govern Ñ, la impossibilitat crònica de negociar res amb Madrid, ens aboquen dues úniques sortides, incompatibles entre elles. És A o B. No hi ha tutia.

A – Acotar el cap i deixar que ens facin la pell com a xais a partir d’ara: consentir l’espoli fiscal, que es posin contra la llengua, l’escola i els mitjans de comunicació Ç, les subvencions culturals, el menysteniment, callar la boca, patir més multes i empresonaments injustos. Aguantar les arbitarietats en nom del 155. Deixar que el PP -des de Madrid i amb minoría residual a Catalunya- decideixi qui mana o no a casa nostra. Permetre que l'actualitat catalana sigui deformada als mitjans espanyols -com els dolents de la peli per tapar tota la corrupció de l'entorn de Rajoy- .Això és, desaparèixer del mapa com a poble.

En conclusió, patir, ser esclaus i condemnar-nos a l’oblit.

B - Una altra sortida és resistir i plantar cara ad infinitum. Per dignitat, perquè tenim tota la raó democràtica. Catalunya ja es va veure obliga a la unilateralitat després d’haver demanat diàleg 18 vegades en seu parlamentària. Seguiran fent el sord i mentint. Però resistirem, també augmentarà la repressió, també hi haurà gent a la presó i multes. Però si ho fem bé, ens en sortirem. Només com a subjecte polític, podrem dialogar de tu a tu amb Ñ i obrir les presons per alliberar els nostres presos polítics. Guarir-nos les ferides i fugir del vaixell que s'enfonsa.

En conclusió, llençar el lliri de la mà, patir i lluitar amb orgull per tenir l’esperança d’arribar a ser un poble lliure.

Les dues opcions representen un gran sacrifici per a la societat catalana, les dues comporten sofriments personals i col•lectius. Tan sols un albira una sortida d’emergència per escapar de les foguerades Ñ. Som un poble i resistirem.


Francesc Valls-Calçada
Francesc Valls-CalçadaPeriodista i escriptor
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar