loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Dues festes, dues ciutats

Jordi Bertran Opinió dimecres, 14 de febrer de 2018

A Tarragona ahir acabàvem el Carnaval, celebració en què el teixit associatiu és protagonista indiscutible, característica compartida amb el conjunt del cicle festiu anual. És sabut que els programes editats pel consistori han esdevingut un recull d’activitats organitzades per tercers.

S'ha acabat el Carnaval. A Tarragona les referències al 155 han estat escasses. Aquest és el punt de partida per comparar dues de les celebracions del calendari festiu, que posen al descobert dues ciutats diferents dins el mateix terme municipal. Ni millors ni pitjors, però sí diferents.

El Carnaval ha estat diametralment oposat a Santa Tecla. Malgrat que, en el període interfestiu, la ciutat i el país han rebut les estomacades de la «Policía Nacional» l’1 d’octubre, i que la Generalitat està intervinguda i el Govern exiliat, empresonat o judicialitzat, aquests temes de portada d’informatius i diaris no han tingut un pes destacat en el Carnaval tarragoní, suposadament la celebració per excel·lència de la sàtira.

Una imatge de la comparsa de la Colla La Bóta de Tarragona, qui sí ha fet sàtira i crítica de la situació que es viu actualment al País. Foto: circdetarragona.com

Indumentàries i colors

Mentre que en l’inici de Santa Tecla, una samarreta amb el «Sí» portada per la Perpetuadora Anna Gispert era un signe inequívoc de posicionament concret i diferent al municipal, en l’arrencada de la República de Xauxa el Carnestoltes no va fer cap menció a l’escenari actual. Tampoc cap de les indumentàries dels personatges centrals del Ninot i la Ninota van lluir el llacet groc, color foragitat de les indumentàries de les figures més simbòliques.

Mentre que per Santa Tecla Txarango –l’única actuació destacada contractada per l’Ajuntament– s’afegia a la manifestació del 20S, l’acte més multitudinari de les onze jornades festeres, ha sorprès que per Carnaval les al·lusions artístiques al moment actual no hagin emergit. Comparem el cartell de Reus i el nostre.

Mentre que l’alcalde rebia xiulades en la Crida teclera, en el Pregó, l’Anada a ofici, l’Anada a processó, durant la Processó i especialment en l’Entrada del braç a la catedral, així com crítiques pujades de to en els parlaments del ball de dames i vells o de Serrallonga, durant el Carnaval ha viscut en una plàcida confortabilitat. I no ens deixa de sobtar que els carnavalers acatin que l’Ajuntament destina un pressupost a Santa Tecla infinitament superior al de Carnaval, o que empapera la ciutat de banderoles purament publicitàries per la Festa Major a diferència de l’absència comunicativa de la celebració hivernal.

Hi hagut alguna excepció com la ironia dels premis de la Baixada del Pajaritu, organitzada per l’Associació d’Amics de la Colla Jove –Piolín, Rajoy i Jocs–, els àcids testaments del Carnestoltes i la Concubina elaborats pel ball de diables i la societat Primitiva Terpsícore respectivament, una de les disfresses preferides per la Colla La Bóta de «guardia civiles», o la groga que duia el director del CircdeTarragona a la rua de l’artesania.

Enorme distància

L’enorme distància entre el Carnaval i Santa Tecla davant l’escenari de país evidencia l’existència de dues ciutats diferents dins el mateix terme municipal. A Santa Tecla la trajectòria ascendent de la Colla castellera de Sant Pere i Sant Pau, o bé actes multitudinaris com l’Arrencada de gegants i nanos, o les jornades del Teclatapa són exemples de com –encara insuficientment– el teixit associatiu de totes les parts de la ciutat és present en la festa gran.

És innegable que actualment el gruix dels teclers participants i espectadors no viuen en els barris de ponent ni en els del nord. En canvi, per Carnaval almenys el 50 % de les comparses participants a l’acte multitudinari, la Rua de l’Artesania, tenen la seva seu en aquestes àrees de la ciutat, on el vot es decanta àmpliament pels partits unionistes. Són els grups que coordinen la festa.

Santa Tecla s’expressa majoritàriament en català; el Carnaval, en castellà, com comprovem a la xarxa social més activa, el facebook, en el grup «Viva el Carnaval de Tarragona» amb prop de 3.000 seguidors. Per Carnaval, les dones integren majoritàriament les files de les comparses però no tenen veu audible ni en el «sermó» d’entrada de ses majestats ni en el «testament» de cloenda ni són triades per presentar ni l’entrada, ni la disfressa d’or ni el veredicte de premis.

Distincions

Santa Tecla compta amb distincions –com Festa Patrimonial d’Interès Nacional i com d’Interès Turístic Estatal–, treballades a partir del triangle del rigor històric, la feina despolititzada entre la base associativa i la institució municipal als anys 90, i l’aval d’analistes de prestigi en les seves obres. El Carnaval, amb un relat històric minvat, sense singularització i sense distincions, malda per fer-se un lloc sense la solidesa d’aquests vèrtexs. El Govern de l’Estat espanyol és la institució que gestiona el rànquing dels carnavals distingits. N’hi ha quatre d’interès turístic internacional: Cádiz, Santa Cruz de Tenerife, Águilas i Múrcia. N’hi ha set d’interès turístic estatal: Las Palmas de Gran Canaria, Xinzo de Limia, Verín, Badajoz, Herencia, Villarobledo i La Bañeza. Pura realitat.

Enguany Tarragona també ha estat ben diferent a altres places carnavaleres de Catalunya. La xarxa d’estudiosos de la festa La Confraria ha identificat la temàtica del 155 en Carnavals com el de Vilanova i la Geltrú –l’únic declarat Festa Patrimonial d’Interès Nacional per a la Generalitat–, Reus, Solsona, Torelló, Lleida, Sants, Molins de Rei o Montblanc. A Vilanova el groc en llaços a les façanes i en indumentàries precedí una protesta en què una vintena de comparses van declinar la tradicional invitació de pujar al balcó de l’ajuntament per rebre les llaçades institucionals per a les seves banderes perquè hi havia representants de partits avaladors del 155. Acabada la darrera batalla de caramels, una pancarta de «Llibertat presos polítics» i banderoles de «Democràcia» van prendre els carrers. Maneres diferents de viure la festa. Ni millors ni pitjors, però sí diferents.

jbertran@tinet.cat


Jordi Bertran
Jordi BertranGestor cultural
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar