loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

La primavera catalana

Jesús Gellida Opinió dimarts, 27 de març de 2018

La detenció de Carles Puigdemont a Alemanya, la no conformació de govern i l’escalada repressiva de l’Estat espanyol amb més presos polítics i exiliats, han fet que la indignació desbordi els carrers de Catalunya.

Gir autoritari de l’Estat

L’estratègia del govern de Mariano Rajoy de no afrontar políticament el conflicte sobiranista, i apostar per la via judicial i policial com a solució és un error gravíssim, que aprofundeix en una crisi d’estat de dimensions històriques que està fent trontollar el règim del 78.

Les condemnes de presó als rapers Valtonyc i Pablo Hassel, la retirada d’una exposició sobre presos polítics a ARCO o la repressió als murcians que reivindiquen el soterrament de l’AVE, són els exemples més recents d’una llarga llista d’atacs a la llibertat d’expressió i de manifestació, que acompanyen a la persecució –sense treva– del moviment independentista. El fragant retrocés en drets civils i polítics, i l’escalada repressiva porten a l’Estat espanyol a una involució democràtica preocupant.

El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, processa per rebel·lió al nucli dur del Procés i envia a presó preventiva –sense esperar al judici– a cinc consellers més del govern de Puigdemont, inclòs el candidat a president, Jordi Turull, i a l’exili a la secretaria general d’ERC, Marta Rovira. Així mateix, Llarena ha reactivat les euroordres de detenció contra Puigdemont i la resta de consellers a l’exili. En aquest sentit, el magistrat està creant un relat judicial per a justificar la repressió política. Una tergiversació dels fets i una utilització perversa de la semàntica per al·legar una violència que no existeix; fins i tot, comparant mobilitzacions pacífiques amb un “segrest d’ostatges amb trets a l’aire”.

Rajoy i el Partit Popular exhibeixen satisfacció per la detenció del President. No obstant, temen patir un revés internacional de gran magnitud si no l’extradeixen, i els inquieta també la reacció popular que pugui haver com a conseqüència de la possible extradició. Per altra banda, el conflicte amb Catalunya dificulta la governabilitat de l’executiu del PP, que té assegurat el suport de C’s per als pressupostos però no del PNB.

Nou full de ruta per a un nou escenari

Després de la renuncia provisional de Puigdemont i del pas al costat de Sánchez es va activar la via Turull per posar fi a tres mesos de incertesa des de les eleccions del 21-D, i desbloquejar la configuració del Govern. Una aposta exprés de l’independentisme hegemònic que havia de servir per desafiar Llarena i pressionar al govern del PP per derogar el 155. Proposta que es va estavellar en la primera votació contra l’abstenció de la CUP, que va considerar el programa de govern com autonomista; però, que va servir per activar el rellotge i posar data límit a l’acord d’investidura si no es vol una repetició electoral. Quaranta vuit hores després, la segona votació ja era impossible, amb Turull i la resta de consellers empresonats o a l’exili.

Mentrestant, l’executiu de Rajoy amenaça amb continuar aplicant el 155 si no s’elegeix un candidat net i “conforme a dret”. No obstant, el Comitè de Drets Humans de l'ONU insta a l'Estat espanyol, a través de mesures cautelars, a garantir els drets polítics de Jordi Sànchez, mentre respon a la demanda del número dos de JxCat. Resolució d'obligat compliment perquè l'Estat va signar el protocol addicional del Pacte de Drets Civils i Polítics, però que no té sancions directes per a Espanya si no la compleix. Al respecte, JxCat, ERC i la CUP insten el Parlament a adoptar mesures que garanteixin els drets polítics de Puigdemont, Sànchez i Turull, a l’empara de la resolució de Nacions Unides.

En aquest context de repressió i incertesa, i després d’un ple amb discursos molt durs contra l’Estat –on el sobiranisme va recuperar la unitat contra la repressió i en el que el president del Parlament, Roger Torrent, va fer una crida a construir un front comú, social i polític, en defensa de les llibertats i la democràcia–, els partits reinicien les negociacions d’una investidura encallada, on totes les opcions tornen a estar damunt de la taula, i on sumar solidaritats arreu de l’Estat i internacionalment és més urgent que mai.

De la revolució dels somriures a la primavera catalana

El jutge Llarena ha encès la metxa de la indignació. Després de 6 mesos de l’1 i del 3 d’octubre –on tot semblava possible–, després de les contínues dilacions i vacil·lacions institucionals i, finalment, constatada la set de venjança repressiva d’un Estat amb tics autoritaris, la dignitat d’un poble torna a desbordar els carrers.

La ciutadania catalana ha dit prou i s’està mobilitzant, de forma massiva, contundent i pacífica, per exigir la llibertat dels presos polítics, la conformació d’un govern que derogui el 155 i l’avanç cap a la República Catalana. Els llaços grocs i les concentracions simbòliques ja no són suficients per a una àmplia majoria, i l’activisme de carrer i la desobediència civil no violenta contra les imposicions del règim monàrquic s’imposen en aquesta nova etapa, on els CDR –al igual que Omnium i l’ANC– lideren la protesta.

Així, milers de persones porten dies omplint les places de les ciutats catalanes i realitzant talls en les principals vies de comunicació –a l’estil de la vaga del 8N–, on cada cop s’escolten més consignes contra la vergonyosa Unió Europea i crides a una nova convocatòria de vaga general. No obstant, en les mobilitzacions sobiranistes han aparegut, per primer cop, elements violents minoritaris –provocadors, infiltrats i irresponsables– als quals cal aïllar i rebutjar, condemnant, alhora, la violència policial injustificada i, així, seguir avançant en la defensa de les llibertats i no alimentar els intents de criminalització del sobiranisme per part de l’Estat i els seus mitjans de comunicació afins.

Recuperar per a la defensa de les llibertats civils i polítiques l’esperit de l’1 i el 3 d’octubre –transversal, d’autoorganització, profundament democràtic i que tant recorda al 15M–, és essencial. Una defensa que va més enllà de la legítima reivindicació independentista i que apel·la a la democràcia en si mateixa.

Perquè en la primavera catalana qualsevol nit pot sortir el sol.


Jesús Gellida
Jesús GellidaPolitòleg
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar