loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

TGN abaixa la persiana

Òscar Busquets A peu de carrer dimarts, 18 de març de 2014

La inèrcia del dia a dia fa que moltes vegades ens passin desapercebuts aspectes aparentment subtils però que poden acabar essent ben rellevants pel nostre futur més immediat. L’excés mediàtic ens fa passar per alt, o no seleccionar i parar atenció com caldria, informacions que finalment es perden i no tornen a ser recuperades fins que la realitat ens desperta de la confortabilitat del nostre somni.

31 de desembre de 2014. Aquesta és la data assenyalada. Serà aleshores quan expiri la moratòria de vint anys que es va aprovar l’any 1994 a la Llei d’Arrendaments Urbans. En paraules més planeres: aquest mateix any finalitzen els lloguers de renda antiga que es calcula que a la nostra ciutat encara mantenen uns cent locals aproximadament.

Ara, durant aquest mesos, als arrendataris els hi toca negociar noves condicions amb els propietaris del espais, condicions econòmiques que en molts casos, davant la situació de crisi que ens envolta, pot suposar la fi de comerços tradicionals i emblemàtics que són patrimoni de la nostra identitat comercial i configuren el model de comerç de proximitat que tots desitgem.

La situació, ja de per si greu, no fa més que afegir més llenya al foc. Segons dades de 2013, Tarragona comptabilitza 681 locals tancats, o el que és el mateix: un 22% del total. Una xifra especialment esfereïdora si a més es té en compte que amb activitat purament comercial només hi ha 944 locals oberts.

El panorama parla per si sol. El nostre comerç s’ensorra. Podem continuar amagant-nos darrera el desembarcament de grans franquícies comercials. De fet, està molt bé que la nostra ciutat resulti atractiva a les grans marques, que els tarragonins puguin gaudir d’una oferta ben complerta, però sempre amb l’equilibri necessari.

Tarragona és el que és gràcies als seus comerciants, als de tota la vida, als històrics, als que al llarg de les dècades han vetllat per una saludable cohesió del seu teixit social. Si ara viuen una situació d’especial fragilitat ja va sent hora que nosaltres, els polítics, reaccionem, els ajudem tot el que calgui i els defensem allà on toca.

Posar en valor aquests comerços emblemàtics, amb mesures de corresponsabilitat per afavorir la seva viabilitat econòmica i garantir la seva conservació patrimonial i el valor comercial que exerceixen és la nostra feina.

És per això que ara, més que mai, és cabdal el concurs de tots: arrendataris, propietaris i classe política per mirar de trobar fórmules imaginatives que permetin la supervivència del comerç de proximitat. Escalats progressius de l’augment de rendes, bonificacions d’IBI durant la seva aplicació… poden ser només el punt de partida sobre el que establir un diàleg productiu i de consens entre tots els agents protagonistes.

A la vegada, mapes, censos i catàlegs són d’una urgència indispensable alhora d’identificar els malauradament cada cop menor nombre d’establiments d’aquesta naturalesa que encara a dia d’avui sobreviuen. Tot plegat, amb un únic objectiu, preservar-los i garantir que Tarragona no es converteixi en una ciutat de persianes abaixades o, en el seu detriment, en un gran aparador comercial clònic sense cap tipus d’identitat.


Òscar Busquets
Òscar Busquetsregidor de CiU
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar