loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

De responsabilitats i preguntes

JORDI COLLADO A peu de carrer divendres, 19 de juliol de 2013

L'afirmació "vostè és un lladre" pot ser més que encertada pel senyor Todó, si dividim el món entre els que tenen sous desorbitats i els que no. Però per sort el món és una mica més complex i no tot és blanc o negre per molt que alguns s'emperrin, permeteu-me l'expressió. En Todó és un personatge que havia fet una gestió de Caixa Manresa interessant, des del punt de vista capitalista, que és el que regeix, per desgràcia, l'economia financera i no financera d'aquest país. Posem on posem els límits o les fronteres.

Amb la mirada d'avui, veient els resultats de Catalunya Banc ha estat, per mi, un absolut fracàs, no hem estat capaços, ni tant sols, de salvar el model de caixa d'estalvi, que tot i que imperfecte, ens permetia fer les coses d'una altra manera. No passa res per reconèixer errors de la pròpia organització. Tenim el 0,52% de representació al Congrés de diputats, com a mínim significatiu. El que no farem serà fuetejar-nos per expiar les culpes que ens posin. La culpa la deixarem per aquells que creuen en forces divines. A ICV assumim responsabilitats. Apartant o fent que s'apartin, si no ho han fet, fins a demostrar la innocència a aquelles persones inculpades en algun procés judicial per corrupció. Per cert, ICV no està en cap sumari per finançament il·legal o per que cap membre s'hagi embutxacat diners, en cap.

Assumint responsabilitats, caldria també reconèixer algunes coses, el president de Catalunya Caixa no va tenir mai sou, tot i voler-ho, i per alguna cosa serà. Per si algú desconeix la dada i les dificultats que això pot suposar. Una altra és el finançament estable de FETS, embrió de la banca ètica catalana, va arribar de Caixa Catalunya. O el suport a les cooperatives de crèdit d'Equador, Moçambic, Senegal o Marroc, fins a convertir-les en autèntiques caixes d'estalvi, o dels ajuts a l'escolarització a Palestina.

O com l'impuls de la Fundació Territori i Paisatge va influir en part del desenvolupament del Priorat o la Ribera, amb tota la feina que queda per fer. La reserva de Sebes (Flix) o el Congost de Fraguerau (Priorat), la regeneració de les llacunes de l'Aufacada i l'Encanyissada, o els Ports d'Arnes o el Bosc de Vilalta (Farena), per no parlar dels contractes de custòdia del territori al Penedès.. O com el model de la Fundació Un sol Món ha permès desenvolupar un model d'entitats socials genuïnament català, que avui està en crisi per la falta d'inversió.

Molt interessant és que quan Caixa Catalunya era una caixa, en Matias Vives mai ha estat des que és banc, es publicava anualment l'estat dels crèdits a partits polítics i no es va perdonar mai cap, mentre ell hi era. Per altra banda les retribucions dels consellers figuren a la memòria anual de cada any, no són els imports dels quals es parla. Un altre fet rellevant és que a ICV quan hem de proposar un nom per a un càrrec mirem la independència i els coneixements de la persona, en quant a criteris, i no en posar persones que se li donin instruccions, sinó que se li puguin fer propostes i si hi creu i les valora positives les assumeixi. Pot agradar o no, però és el nostre criteri.

No fa gaire un economista poc conegut pel públic en general però reconegut per l'esquerra transformadora deia, més o menys, en una formació "És possible que ens equivoquem quan volem donar-li la volta a propostes econòmiques, intentant fer alternatives al sistema capitalista, no ens fem sang. Cap de nosaltres coneix, en la pràctica, una altra economia i per tant ens equivocarem. Assaig - error" això ho deia en JM Busqueta, del Seminari Taifa, en una formació que es deia, si no m'equivoco, Alternatives econòmiques. És a dir, gràcies al errors podem aprendre.

De portes endins a ICV ens fem moltes preguntes, tenir les respostes és més complex que fer preguntes. És més fàcil sortir de zero, començar de nou, inclús parlar de temes que no coneixem, no? Ha semblat que ens vulguin fer creure que estar en el Consell d'administració de la tercera entitat financera d'Espanya és fàcil.

Tres dades més per a poder valorar. Quan estaven en Joan Herrera i en Gaspar Llamazares al 2008 al Congrés de diputats van proposar salari màxim, també en les entitats financeres, el resultat fou que ens ho van tombar. En 2007 al congrés dels diputats, també, es va proposar la dació en pagament, amb el mateix resultat, sense èxit. En 2006 al Pacte nacional per l'habitatge es va proposar l'expropiació d’habitatges buits, quin va ser el resultat? Ens ho van tombar fins i tot estant al govern.

Aquestes tres derrotes, ens han de permetre fer un anàlisi, hem de ser més els que sumem a l'esquerra transformadora fins a poder governar i canviar-ho tot. Sent minoria no ho farem, enfortint la base sí.

Fem tota la critica possible, corregim tots el errors possibles. Però tinguem cura en fer judicis a la lleugera o a cop de titular. Les balances de la vida s'han de fer amb cura. No dubtaré de les bones intencions de gent d’esquerres que cada dia brega en política, amb els seus errors i els seus encerts, però si hi ha hagut alguna cosa que han fet moltes persones es bregar tota la vida i ho continuen fent.

Per tant, company Jordi Martí, sí company perquè tu també estàs en això de la democràcia representativa que poc ens agrada pel format, para atenció. Estaria bé que no t'equivoquéssis d'enemic, espero que hagi estat això, perquè ja ho van fer els avis a la guerra civil i la vam perdre a mans dels que avui gaudirien llegint-te.


JORDI COLLADO
JORDI COLLADOMembre Executiva Nacional ICV
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar