loader
menu

A PEU DE CARRER

El cas Pujol perjudica Catalunya?

Jordi Oriola A peu de carrer divendres, 29 d'agost de 2014

Ja ens ha estat perjudicant durant 34 anys, de manera que ara el millor és poder conèixer la realitat i que, en endavant, ens serveixi com a fuel per desitjar la construcció d'una arquitectura política infinitament més combativa contra la corrupció.

Per què el cas Pujol ha sortit ara?
Perquè els serveis secrets catalans van assabentar-se que Madrid pretenia destapar el cas Pujol al setembre. Sabent que seria públic, era millor avançar-se, i també separar-ho del setembre i novembre.

Què vol aconseguir Madrid?
Interpreten que el procés d'independència és cosa de CiU i que el poble segueix messiànicament al President, ex-President i al govern. Però CDC, UDC i les elits econòmiques no volien fer aquest pas i estan constantment intentant reconduir-lo.

Catalunya, en aquests anys i aquest tema, és un dels pocs llocs del món on els polítics van darrera de l'onada que aixeca la societat. Mentre a altres països estan ensorrats moralment per la crisis, a Catalunya, malgrat la crisi, hi ha un estat d'alegria col·lectiva perquè ens estem valorant i optant per tirar endavant una societat que engresqui, més justa i on puguem viure millor tots junts. Aleshores, destapar mals i vicis passats, contribueix a creure que sí que podrem fer net i aprendrem la lliçó.

Després d'això, la Constitució catalana haurà de ser, de totes les del món, una de les que més es doti i treballi contra la corrupció. És a dir, que no hem de fer com els països llatinoamericans, on els processos d'independència no es van fer per al poble, sinó per a les oligarquies locals, d'ascendència espanyola, que no volien enviar tributs a Espanya, sinó quedar-se tots els diners i gaudir de tot el poder. Aquesta independència és la que pot arribar a interessar a CiU, però no al gruix de la societat. El cas Pujol ens impulsa a estar en guàrdia contra la corrupció.

Quin efecte tindrà?
En realitat, ens hem de felicitar que, en haver sigut reconegut públicament per Jordi Pujol, no podrà negar-se i eludir-se amb una suposada hostilitat per part de Madrid (que ho és, perquè han volgut destapar el cas per fer descarrilar el procés independentista), però que el moviment social independentista no mereixeria veure's embolicat amb la temptació de defensar una cosa indefensable per mals entesos patriotismes.

En contrast amb tants altres polítics que han delinquit i ho han negat fins al final, li hem d'agrair a Pujol d'haver reconegut públicament el delicte, no com va fer amb Banca Catalana, i permetre'ns així de separar el seu cas de l'independentisme. Ara s'ha d'aplicar la llei sense cap impunitat per no tacar el futur amb els mals del passat i present.

Què volem dir quan diem que CiU i Pujol són de dretes?
Doncs no és una simple opció política, no vol dir que són de l'equip de color blau. Vol dir que els seus valors s'estructuren al voltant de l'objectiu d'afavorir les classes riques i benestants, i advocant per mantenir-ne els privilegis i la dominació que exerceixen sobre les classes populars i empobrides. Sabent que la dreta té aquests valors, ens ha d'estranyar que actuïn, en un cas així, per a fer que un poderós tregui benefici de la seva posició?

Només són diners d'una herència?
Ja ho diran els jutjats, però tot fa sospitar que hi ha diners amb altres procedències. Els paradisos fiscals serveixen per esquivar els impostos, però també per amagar-ne la procedència... Potser les famoses comissions del 3%?

Quan diem que no és bo que algú estigui molt de temps al poder, què volem dir?
No és que quedi millor de cara enfora que hi hagi alternança en els càrrecs de poder sinó que, ser el que remena les cireres durant massa temps, fa que sorgeixin propostes i temptacions de corrupció. Per això és abominable la monarquia.

Imagineu-vos si Pujol ha estat corrupte amb 23 anys al poder, quant no ho serà el rei, que va ser proclamat successor oficial de Franco el 22 de juliol de 1969, fa 45 anys. Si no sabem més de la seva corrupció és per la protecció constitucional, legal i mediàtica de la que ha gaudit, que per sort s'ha començat a esberlar amb les xarxes socials.

És el frau de Pujol en si el més destacable?
Crec que el més important és la caiguda d'un fals mite i del vel que cegava molts catalans: Malgrat certa aparent bonhomia, comparant amb altres geografies, la societat catalana és molt classista, sobretot pel que fa a la seva classe alta. Aquesta “casta” (la parauleta està de moda) sociovergent, situada a totes les esferes de rellevància del país, a més de xuclar els recursos i oportunitats fraudulentament, fan de tap al veritable talent social d'aquest país.

Han de caure els murs, i el procés independentista -amb l'augment de l'autoestima per part del poble i amb el trencament de l'status quo- és el millor escenari per fer-ho. Mai com ara veurem obrir-se la finestra d'oportunitats per a que les veritats aflorin i es plantegin una organització justa. Esperem que tots els que tenim valors d'esquerres sapiguem estar en el nostre lloc i prémer fortíssim en la direcció correcta!


Jordi Oriola
Jordi Oriola
circdetarragona_AD
circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar