loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Crònica de dos entossudiments

Jordi Sendra A peu de carrer dissabte, 30 d'abril de 2016

Ja fa uns mesos que estan en funcionament les comissions legislatives del Parlament de Catalunya i tinc la responsabilitat de ser el portaveu del grup parlamentari Junts pel Sí a la Comissió d’Acció Exterior, Cooperació, Relacions Institucionals i Transparència.

Després d’una quantes sessions d’aquesta comissió, m’han quedat clars dos entossudiments que vull compartir amb la ciutadania.

El primer entossudiment és dels 2 grups parlamentaris independentistes en el suport a l’acció del Govern a l’exterior. Entossudits pel convenciment que aquesta presència a l’exterior és per a defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya, impulsar la internacionalització de les empreses, difondre la cultura i la llengua catalana, atraure inversions i incentivar el turisme. És a dir, per garantir que Catalunya continuï sent un dels motors més importants d’Europa.

Però entossudits també perquè el nostre Govern té l’obligació d'explicar al món el què està passant a Catalunya, de fer saber a tothom que ho vulgui que un petit país europeu vol decidir el seu futur lliurement i esdevenir pacíficament i democràtica un nou estat, un país normal.

Aquest és el mandat rebut de la ciutadania el passat 27S.

El segon entossudiment és el de PP i Ciutadans, que reiteradament creen un front on, alternativament, ara tu ara jo, van presentant propostes de resolució sobre l’acció del Govern a l’exterior , en una obsessió sobre la internacionalització del procés d’independència de Catalunya.

I estan entossudits pel nom de les coses: que si el conseller Romeva no es pot dir minister a l’estranger perquè només se’n pot dir el de l’estat, que si el Representant Permanent de la Generalitat davant la Unió Europea no es pot dir “permanent” perquè només el de l’Estat ho pot ser, que si la conselleria no es pot dir d’Afers Exteriors perquè Afers Exteriors corresponen a l’Estat. Ells voldrien que tinguéssim una conselleria de la “Señorita Pepis”.

Jo ja els dic que no toquen de peus a terra, que qui vaga per l’espai exterior és l’unionisme espanyolista, que nosaltres no els destorbarem en aquesta tasca, que ja ens va bé que estiguin entretinguts en aquests “temes d’estat”.

Per il·lustrar tot això només cal comparar els dos models d’acció exterior. El model exterior català és prudent, racional, auster, dimensionat a les necessitats estratègiques que tenim com a país, sense delegacions a tot arreu, que mira de fer una diplomàcia del segle XXI, moderna, al servei de la ciutadania. En canvi, el model de l’Estat espanyol és del segle XIX, anacrònic, grandiloqüent, amb residències al Marroc que costen 6 milions d’euros.

És també un model que ha de cessar l’ambaixador de Bèlgica per absentisme i abús d'autoritat i que, segons un informe dels advocats de l’Estat espanyol, permet que les ambaixades espanyoles funcionin de manera habitual amb una ‘caixa B’ que serveix per a pagar despeses personals.

Està tot dit.


Jordi Sendra
Jordi SendraDiputat de Junts x Si al Parlament
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar