loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

La Tarragona transformadora

Pau Ricomà A peu de carrer dimarts, 29 d'octubre de 2013

Un dels paradigmes que els sectors polítics més immobilistes de la ciutat estan fent anar per tal de crear un estat d’ànim poc favorable a la mobilització per la Independència, és que Tarragona no està per aquestes coses. Diuen que Tarragona seria una excepció respecte a l’anhel col·lectiu del conjunt de Catalunya d’un futur millor, més just, amb més respecte cívic i cultural, amb més oportunitats personals i col·lectives, com passaria si deixem de pertànyer a un estat que ens perjudica i coarta sistemàticament.

Quantes vegades hem sentit dir que Tarragona és una ciutat de militars i capellans? I això es vol associar a manca d’empenta i a conformisme. El problema que tenen els profetes del desencís és que qualsevol anàlisi rigorosa desfà aquests tòpics. Només des del desconeixement de la història i de la incapacitat per entendre el seu sentit, es pot pensar que Tarragona no participarà en el gran canvi que emprenem.

Els que consideren la Tarragona actual conservadora, m’imagino que des d’una perspectiva sociològica, tenint en compte le pes més gran de les institucions i de les idees contràries al canvi en cada moment, deuen convenir que durant el primer terç del segle XX i després del franquisme, Tarragona era una societat més conservadora que l’actual. Hi ha moltes dades objectives que ho podrien corroborar. Doncs bé, la pretesament conservadora Tarragona sempre ha estat inequívocament amb la majoria del país i ho ha expressat en les eleccions municipals decisives.

L’any 1931, a les eleccions municipals que van acabar amb la ignominiosa restauració borbònica, que entre altres perles ens va portar dues dictadures, la de Primo de Rivera i la de Berenguer, Tarragona va votar clarament a favor dels partits republicans d’esquerres, que quasi van triplicar el vot dels conservadors.

L’any 1979, a les eleccions municipals que substituïren els ajuntaments franquistes pels democràtics, les forces d’arrel democràtica: PSC, PSUC, CiU, Plataforma per la participació dels Veïns i ERC, van obtenir 21 regidors, la UCD –que era un partit amb antecedents franquistes reconvertits a la causa democràtica i que en aquells moments governava a l’estat espanyol- en va treure només 6. Vint-i-un a sis, i els franquistes ortodoxes d’Alianza Popular, coaligats amb altres grups amb tant poc pedegrí democràtic com ells sota les sigles de Coalición Democrática, no van treure ni un regidor.

En cap moment transcendental pel nostre país, Tarragona ha estat una excepció als anhels de llibertat col·lectiva. No en tinc cap dubte que en procés pel benestar, la dignitat i la justícia que estem fent, Tarragona també anirà al capdavant.

Article publicat al blog de Pau Ricomà www.alloqueespublic.blogspot.com


Pau Ricomà
Pau RicomàERC Tarragona
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar