loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Cap retallada als pressupostos de la Generalitat

Esther Alcázar A peu de carrer divendres, 29 de novembre de 2013

Pressupostos amb retallades per als treballadors públics i els serveis socials, sense inversió per crear llocs de treball públics, amb privatitzacions massives a preu de saldo... tot al servei de pagar el deute als bancs.

Tota l’argumentació de la Generalitat amb aquests pressupostos és que no hi ha més retallades. No és cert: consolida totes les que es van aprovar el 2013 per decret amb la pròrroga dels pressupostos CiU-PP de l’any anterior –reducció del 9,6% de la despesa del 2012-, i a més afegeix la nova retallada a les pagues dels treballadors públics –que ja han perdut de mitjana el 30% de poder adquisitiu i ara se’ls redueix altre cop el 7%. Amb aquests pressupostos, en els darrers 4 anys, s’hauran rebaixat el 22% de la despesa en ensenyament, el 16% de la de sanitat, es consolida la pèrdua de 10.000 llocs de treball públics i el retrocés en les condicions
laborals (reduccions de jornada i sou a interins, precarietat de les substitucions a ensenyament).

Els pressupostos tampoc aporten inversió per a crear llocs de treball. I, malgrat Felip Puig diu que ja es veu el final de la crisi, Panrico porta 60 dies en vaga davant l’amenaça d’un ERO salvatge i SEAT n’enfronta un altre de més de 350 treballadors/es. I malgrat tot, no s’equilibra el dèficit perquè el deute públic continua pujant.

Després d’anys de concerts i externalitzacions (a l’ensenyament s’han incrementat un 6% els concerts), els pressupostos 2014 afegeixen privatitzacions massives sense identificar i que seran vendes de bens públics a preu de saldo. Però tot i així, Mas- Colell preveu que el deute seguirà creixent i a 2014 arribarà al 30,3% del PIB.

El deute és impagable ...

Aquests pressupostos preveuen seguir pagant 6 milions d’euros diaris, en interessos del deute. És a dir 2.077 milions l’any i a 5.800 milions més en amortitzacions. I com que això ja és impagable, s’emetrà més deute públic i acabarem l’any amb 2.600 milions més de deute, que arribarà als 62.350 milions! La política és seguir munyint la vaca dels diners públics fins on sigui possible. En els darrers dos anys, només amb el deute públic espanyol, la banca estatal –en part, rescatada- ha tret 17.300 milions de beneficis de la caixa pública. Cal tallar aquesta sagnia quan abans millor.

Mas-Colell respon que cal pagar els deutes. Però de deutes n’hi ha molts: amb la banca, amb les farmàcies, amb els seus treballadors i treballadores, amb la salut dels avis, amb els nens i nenes que es queden sense beca menjador, amb les famílies que necessiten la PIRMI … El que cal és dir quin deute va primer: si el dels bancs o el de la gent. Per CiU i ERC està clar que són primer els deutes amb el capital financer; si arriba el FLA de l’Estat, paguen els farmacèutics… i si no n’hi ha més, es retallen sous i serveis socials.
Però quin ordre posen d’altres, com PSC o IC-EUiA?. Diuen que primer van les persones, però no diuen que es deixi de pagar el deute... Al contrari, s’ha de seguir pagant, amb una política impositiva “progressiva”, per impulsar el creixement i redistribuir la riquesa. Els resultats els tenim a la vista, perquè tots ells han estat govern estatal o autonòmic i són part del problema actual. O com governen a Andalusia amb unes xifres d’atur i misèria esgarrifoses. ICV-EUiA parla de renegociar el deute, és a dir, allargar la hipoteca del futur, per evitar l’enfrontament amb els interessos del gran capital.

… i a més és il·legítim.

El deute no es pot pagar, i a més és injust. Una part de l’esquerra defensa fer una auditoria ciutadana per delimitar la part il·legítima del deute (com els interessos dels bancs) d’una suposadament legítima i que s’ha de pagar.

Però de fet, tot el deute és il·legítim, perquè és producte de les polítiques neoliberals dels 90 i 2000 –del PSOE i el PP- contra els treballadors i s'ha disparat amb els plans de rescat a la banca. Són deutes contrets per afavorir el gran capital, per donar exempcions fiscals a les grans empreses...

A més, la idea de pagar una part “legítima” i rebutjar la il·legítima ens porta a la situació de l’Argentina o l’Equador: com que una part no s’ha pagat, l’altre, que es renegocia, puja els interessos i es converteix no només en un nou llast tant gran com abans, sinó que s’eternitza. Cal ser clars i, dir sense embuts, que ni es pot ni s’ha de pagar el deute, perquè tot ell es il·legítim.

Es poden derrotar els pressupostos.

Cal donar resposta les necessitats urgents de la població treballadora: llocs de treball, salaris dignes, sanitat i educació pública... Això comença per aturar aquests pressupostos. El govern de CiU està en una posició feble i la mobilització pot fer trontollar el suport que li dóna ERC. Cal una convocatòria de vaga dels sindicats del sector públic, en el camí d’una vaga general, per aturar-los.
Però no és l’únic pas. Cal donar resposta al problema polític de fons i constituir un front d’organitzacions polítiques, sindicals i socials per a dir no al pagament del deute. Igual que defensem una consulta on el poble de Catalunya pugui decidir, volem decidir què es paga amb els diners de tothom.

Volem decidir, també, deixar de pagar el deute!


Esther Alcázar
Esther Alcázar
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar