loader
menu

EDITORIAL

Malson a la ratera de Llagostera

Sergi Casado Editorial diumenge, 22 de juny de 2014

Ja ho va dir la persona que fa d'entrenador al Llagostera, tot i que no tingui el títol per fer-ho, en la roda de premsa al Nou Estasdi: "Nosaltres volem jugar a casa nostra, amb la nostra gent". Era la punta de l'iceberg dels tripijocs que utilitzaria fins el partit. Aquelles paraules s'han anat arrossegant durant tota la setmana, enrarint el partit fins a extrems insospitats. Entrades sí, però no a tots, només als de casa. Ara 500, ara 200, ara 100. Amb tots els respectes pel Llagostera, a qui felicitem per l'ascens, les coses com siguin: aquesta eliminatòria i tot el que comporta els ha anat gran. I no és cap mentida. És la pura veritat.

No ho han sabut gestionar de manera professional i, òbviament, van topar amb la il·lusió de l'afició grana i de l'equip tarragoní. Hi ha moltes coses indignants. En primer lloc, que la Federació Espanyola deixi que es disputi una eliminatòria de tanta envergadura i de tanta transcendència en una ratera com la de LLagostera. I ratera, amb majúscules. I un àrbitre en minúcules, per enèssima vegada.

No en va encertar ni una i va estar malament per als dos equips, tot i que el més perjudicat va ser el Nàstic, que es va quedar sense el capità a la mitja part i va veure com accions pròpies d'un partit de regional entorpien, una i altra vegada, el partit. Mentrestant, la seguretat del club, desbordada, va haver de cridar la presidenta perquè posés ordre. On s'ha vist això???

Tarragona se'n va anar a dormir decebuda i s'ha despertat envaïda per un sentiment de tristesa profunda. Una cursa tan llarga no es mereixia un final així d'amarg. Però, ja ho diuen, el futbol és així, malgrat que aquesta dita potser no s'ajusta del tot a la frase mítica pronunciada per Cruyff ja fa molts anys. No diu res, però, de vegade, ho diu tot.

Agradi o no, Llagostera serà considerat com un dels punts foscos en la centenària història grana. L'equip no va estar sol, i tampoc no ho estarà ara, quan sent que ha tocat fons quan el que pretenia era tocar el cel. Som un gran club, tenim una afició de 10 i si no ha pogut ser, doncs ja serà un altre any. Que ens esperin, perquè allí estarem.

El sentiment grana no desapareix així com així, i la passió per uns colors no s'aconsegueixen comprant samarretes el dia del partit per demostrar fidelitat a uns colors. No, senyors. La història i la grandesa d'un club es forjen, no només a base de gestes, sinó també de saber encaixar òsties i pals com el rebut pel Nàstic a la ratera de Llagostera.

I de la retransmissió d'Esports 3? És clar, fa més gràcia l'equip modest i humil davant del totpoderós. I també algunes cadenes de ràdio d'àmbit nacional i que són líders d'audiència, però que no poden escombrar tant descaradament cap als interessos del petit, per molt que jugui a casa i que caigui més simpàtic. L'altre equip també era català, però pel que he sentit, el Nàstic eren "ells" i, en canvi, el Llagostera, "nosaltres". I va i després, fotos i selfies amb els jugadors acabats d'ascendir.

Força Nàstic. Ara i sempre.


Sergi Casado
Sergi CasadoPeriodista i director de CIRCDETARRAGONA.COM
circdetarragona_AD
circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar