loader
menu

CULTURA I PATRIMONI

TGN homenatja Nogué Massó, un dels seus pintors més internacionals

Ariadna de Vilallonga Cultura i patrimoni dimecres, 18 de desembre de 2013

A principis del segle XX, l’art espanyol es va modernitzar. Es van abandonar alguns temes com la pintura d’història, tan popular al segle XIX, per donar pas a quadres costumistes, paisatges i retrats. Es van donar un nou sentit a l’espai, i la llum i el color van prendre protagonisme.

Calvario de Sagunto. / Cedida per l'exposició

Muchacha con farol. /Cedida per l'exposició

Autoretrat de Nogué Massó./Cedida per l'exposició

Josep Nogué Massó, gran exemple de la pintura de tombant de segle, “va ser un dels artistes tarragonins més internacionals del seu temps, però un dels més desconeguts actualment”, explica Damià Amorós, qui junt amb Joan Sendra Mestre comissaria l’exposició. Al corrent de les tècniques i tendències europees contemporànies, l’artista tarragoní va destacar per la seva pinzellada vibrant i un superb tractament de la llum i el color, que podem apreciar especialment en els seus paisatges banyats per la llum del capvespre.

Un homenatge a Nogué Massó
En motiu del 40è aniversari de la seva mort, l’exposició “Nogué Massó, una trajectòria vital” al Tinglado 4 del Port de Tarragona ofereix fins el 19 de gener la retrospectiva més gran dedicada a la vida i obra de l’artista tarragoní. “S’han aplegat un volum d’obres que difícilment es podran tornar a veure plegades, doncs l’obra de Nogué està escampada entre molts particulars i museus com el del Prado, el Museo de Jaén, Badajoz, Montserrat...”, explica Damià Amorós.

Nogué Massó va néixer a Santa Coloma de Queralt però al llarg de la seva vida va canviar moltes vegades de residència (Madrid, Roma, Jaén...). Tot i així, mai va oblidar els seus orígens i va mantenir una estreta relació amb la demarcació de Tarragona, on va tornar al jubilar-se. Això es veu en la temàtica de moltes de les seves obres, relacionada amb el territori: Valls, Falset, Santa Coloma de Queralt, Calafell i, d’una manera especial, amb la ciutat de Tarragona.

El Museu d’Art Modern de Tarragona ha estat un promotor important del llegat de Nogué i en conserva un important fons pictòric i documental. “Nogué és a molts museus importants espanyols, però el MNAC de Barcelona no té cap obra seva”, critica Amorós, que explica que van pensar en aquesta exposició per donar a l’artista català el reconeixement que es mereix a Catalunya.

El modernista de Roma
Nogué Massó es va formar com a artista a Madrid en un academicisme regi, però en arribar a Roma, on va anar-hi pensionat per l’Estat, la llum va prendre el protagonisme de la seva pintura. “La llum serà el tret més important per destacar-se de la resta”, explica Damià Amorós. “Des d’un academicisme espanyol evoluciona cap a un incipient modernisme que potencia a Itàlia”, afegeix.

A Europa descobreix el divisionisme, una tècnica que consisteix a separar els colors en petites pinzellades per a que interactuïn sense haver-los barrejat en la paleta. Serà el primer català que la utilitza i confereix a la seva pintura un aspecte vibrant.

Després d’uns anys a Itàlia va tornar a Espanya on va guanyar una plaça de catedràtic de dibuix a Jaén, en una escola que posteriorment es rebatejarà amb el nom del pintor. “Nogué va destacar per la seva tasca didàctica –explica Damià Amorós–. A més, era una persona molt preocupada per deixar un llegat, per això documenta tot el que viu i fins i tot intenta fundar una escola d’art a Tarragona”.

Nogué Massó, amant de la pintura a l’aire lliure, va estar en actiu fins que cap als 80 anys va perdre la vista, precisament a causa de pintar les seves belles escenes de capvespre, ja que mirar directament al sol li va malmetre els ulls.


circdetarragona_AD
circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar