loader
menu

CIUTAT

"Volíem un col·legi obert a tothom, aconfessional i en català"

Ariadna de Vilallonga Ciutat divendres, 14 de març de 2014

L’escola Pax de Tarragona celebra 50 anys aquest curs 2013-2014. No obstant, l’aniversari d’aquest centre que va néixer com una escola progressista i catalanista durant la dictadura franquista coincideix amb un moment en què la Llei Wert fa retrocedir dècades el sistema educatiu, no només sabotejant la immersió lingüística en català sinó també imposant una educació retrògrada en el sentit pedagògic més general.

El Circ entrevista Maria Antonia Ferrer, una de les fundadores de l'escola Pax, durant el curs en què celebra el seu cinquantè aniversari

Parlem amb Maria Antonia Ferrer, una de les fundadores del Pax, per recordar l’esperit amb el que van néixer durant els anys 60 arreu de Catalunya centres educatius que volien oferir una alternativa a la “escuela nacional” i que van significar un moviment de renovació pedagògica.

Maria Antònia Ferrer. / Foto: Ariadna de Vilallonga

Maria Antònia Ferrer. / Foto: Ariadna de Vilallonga

La Maria Antonia diu que el Pax va sorgir i tirar endavant gràcies a un cúmul de circumstàncies, però segurament aquelles escoles no haguessin estat el que van ser si no fos per les persones que hi havia al darrera i pel seu esperit inconformista.

- Comencem pel principi: com va sorgir l’escola Pax?
- "El Pax va sorgir per un cúmul de circumstàncies i per necessitat. A Catalunya van sortir arreu escoles com el Pax, però de forma esporàdica i sense coordinació; com a bolets. A l’any 1963 el franquisme ja havia afluixat i el règim era més tolerant, però seguia no havent-hi català enlloc. Per a les persones que no ho heu viscut, deu costar d’imaginar: entraves en una oficina i si deies una paraula en català t’etzibaven un “hable usted en crsitiano”. Als anys 60 només hi havia escoles privades religioses com la de los Hermanos Cristianos i les escoles públiques del règim. A Barcelona per exemple, hi havia les escoles estrangeres, però aquí a Tarragona no. Així que en veure que no hi havia un lloc realment idoni per portar els fills, un grup de famílies de Tarragona vam dir: “Doncs fem una nova escola”.

- Apa! Obrim una nova escola! Així de fàcil?
Això va ser possible gràcies a petits mecenes que hi van posar diners. Van començar sent cinc famílies tarragonines, que volien una escola millor pels seus fills, i el nombre va anar augmentant amb el temps. Jo a més havia estudiat a Barcelona on vaig conèixer gent que en aquell moment se’ls havia permès tornar de l’exili i que havien conegut el moviment de renovació de pedagogia de la República, que va començar a tornar a aflorar. També altres persones que havien obert escoles semblants ens van ajudar.

-Sempre és d'agrair.
Això ho vam poder fer també perquè Tarragona havia crescut amb la indústria i hi havia molta gent de l’estranger, sumat als qui creien en la nostra ideologia. També n’hi havia que portaven els nens perquè per a ells volien una educació més avançada, però no les nenes –perquè pensaven que a elles no els calia aquest tipus d’educació i les enviaven al Jesús y María –. Fins i tot famílies franquistes van posar-hi diners i van portar-hi els fills.

- Què tenia de diferent el Pax? Què volíeu per a la nova escola?
Volíem un col·legi obert a tothom, aconfessional i català, que oferís una educació integral.

- I no vau tenir cap impediment ni cap topada amb el règim?

- "Havíem d’anar trampejant. Tot i que era aconfessional i ens volíem distanciar del règim, havíem de tenir un capellà, un professor de “formación nacional” i una professora de gimnàstica de la Falange. Vam tenir la sort de tenir el Mossèn Aragonès, que fins i tot es va oferir a fer les classes sobre sexe que vam decidir impartir. Fèiem servir el català com a llengua de comunicació a l’escola, però no podíem “ensenyar” en català perquè els llibres de text eren tots en castellà i perquè al cap i a la fi havíem de preparar els alumnes perquè superessin uns exàmens externs.

-Vostès volien que tots els alumnes anessin junts.

- "La segregació per sexes era obligatòria, però nosaltres apostàvem per una escola mixta, on els nens i nenes estiguessin barrejats. Quan havia de venir l’inspector, que ens avisava a priori de la seva visita, portàvem o bé els nens o bé les nenes a fer una activitat al bosc.

- Vau tenir sort que a Tarragona hi hagués aquest inspector tan tolerant.
- "Sí. Tot va ser un cúmul de sorts. Un altre exemple d’això va ser que el govern li va retornar a una família de Tarragona una propietat, un mas, que els havia estat confiscat i, com que tenien afinitat amb nosaltres ens van deixar el lloguer del mas a un preu raonable i vam poder organitzar colònies pels nens a l’estiu. Això en aquella època era un gran avenç

- Per què?

- "Perquè el Pax va ser a Tarragona el primer centre en organitzar una activitat com les colònies que no fossin els “campamentos” de la Falange. A més, en un lloc privilegiat com el Montseny i en català.
I després del franquisme què passa amb el Pax? Mantenen la mateixa ideologia. Fa 10 anys que el Pax és una escola pública, que és important perquè volíem una escola oberta a tothom, però fins llavors, per poder seguir les nostres línies ideològiques, els pares havien de pagar.

- Què opina de la situació actual de les escoles catalanes, algunes fins i tot en processos judicials per poder mantenir el català com a llengua d’ensenyament?
Penso que les escoles com el Pax van néixer i van aconseguir consolidar-se, i ara surt la Llei Wert que ens torna a abans del 1963. Potser hauran de tornar a sortir escoles com aquelles.


circdetarragona_AD
circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar