loader
menu

CIUTAT

Desesperació i llàgrimes a la Tabacalera

Rafa Marrasé Ciutat dissabte, 21 de juny de 2014

Mans al cap, angoixa, nervis per una victòria que s’escapava de les mans. Tan a prop, tan lluny. Les més de 700 persones que abarrotaven l’esplanada de la Tabacalera, just davant de la pantalla gegant, al Jardí Vertical, van assistir amb impotència i resignació a la derrota del Nàstic al camp del Llagostera. L’agònic final va tenir el pitjor dels desenllaços i això es va traduir en decepció i en, alguns casos, llàgrimes.

Foto: Rafa Marrasé

Foto: Rafa Marrasé

Foto: Rafa Marrasé

Foto: Rafa Marrasé

Foto: Rafa Marrasé

Foto: Rafa Marrasé

Foto: Rafa Marrasé

Foto: Rafa Marrasé

L’afició que no va viatjar a terres gironines va respondre a la crida, donant suport des de Tarragona a un equip que ha fet un final de temporada esplèndid i que gairebé va culminar meravellosament ahir en un matx èpic. Els aficionats grana, però, no van entrar en calor, malgrat la trascendència del partit, fins la segona meitat, tot coincidint amb el gol del Nàstic, que revifava les esperances tarragonines després d’una primera part decebedora i que va portar el pessimisme entre les files dels aficionats.

Amb la narració de Tarragona Ràdio de fons, els seguidors del Nàstic van estar amatents, expectants a allò que passava durant el matx, sense gairebé esma per animar. Només les recriminacions a les decisions arbitrals (el penal a favor del Llagostera i la vermella a Xisco Campos) van fer pujar el termòmetre de la passió entre uns seguidors que tenien coll avall l’ascens abans del partit.

Molts d’ells havien preparat la tarda com si fos una sortida de pícnic, amb cadires de platja i neveres portàtils plenes de beguda i menjar. Després dels primers 45 minuts, però, les ganes de festa van desaparèixer i el patiment es va fer l’amo de la zona. L’esperit de lluita del Nàstic, en inferioritat numèrica des de poc abans del descans, va fer sentir orgullosos uns aficionats que van animar més i més tot veient com el seu equip arraconava el Llagostera.

Amb tot, el gol dels gironins només començar la pròrroga va refredar un altre cop els ànims i els crits de suport i els càntics només es van reemprendre després que l’audio de l’emissora local es deixès d’escoltar a l’equador de la primera part del temps extra. El tens silenci va ser tallat de soca-rel pels seguidors amb més forces i, sigui per la capacitat heroïca de l’equip, sigui pels ànims dels tarragonins, el fet és que el gol del miracle, el de l’ascens, va ser a punt d’arribar.

La derrota va ser un pal molt dur per l’afició que va veure com el seu equip ho va tenir a tocar. No va poder ser. El Nàstic, però, sap que no està sol. Pujarem junts


circdetarragona_AD
circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar