loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Ballesteros: "Amb el pàrquing Jaume I estem en un carreró sense sortida" (II)

Sergi Casado Ciutat > Política dilluns, 01 de setembre de 2014

- És normal que les terrasses envaeixin les principals places de la ciutat? S’estan passant de la ratlla?

Segona part de l'entrevista a l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros

- “Les terrasses van de fàbula. A mi m’agrada passejar les ciutats de la costa sud de França i totes estan farcides de terrasses, fins i tots s’aprofita quan hi ha un espai petit. I a Tarragona, amb un clima com el que tenim, amb demanda i usuaris, per a l’hosteleria ha estat una taula de salvació sobretot després de l’entrada en vigor de la llei anti tabac, que va fer que alguns establiments perdessin fins i tot el 25 per cent de la seva clientela.”

L'alcalde de TGN, Josep Fèlix Ballesteros. / circdetarragona.com

- Però insisteixo. En alguns casos, no considera que s’està produïnt una invasió en tota regla? Només cal mirar la plaça de la Font i del Fòrum, per posar alguns exemples.

- “Les terrasses han salvat la dinàmica hostelera, han creat llocs de treball, han creat zones de nova activitat. És veritat que algú s’excedeix i serem contundents i posarem tothom al seu lloc. Però no hem de satanitzar les terrasses perquè quan els turistes i la gent s’hi asseu, també compra a la ciutat. És una invitació a quedar-se a Tarragona.”

- I els vermuts musicals? També s’ha generat un bon enrenou amb la retallada d’horaris.

- “El vermut es recupera amb força amb aquest govern municipal perquè posem en marxa el feel vermut en veure que s’estava perdent. Ho fem voluntàriament i intencionadament perquè el que hauria estat preocupant és que el vermut i el seu concepte haguessin desaparegut.”

- Els vermuts musicals i els electrònics, principalment els que fa més temps que se celebren, també dinamitzen la ciutat, i els han escapçat la durada.

- “Perquè no morin d’èxit, cal anar regulant-los. S’ha de tenir en compte que és un procés molt dinàmic a causa de les reaccions que genera entre la gent que els organitza. Cal trobar l'encaix entre l’èxit de l’activitat, que el volem, i el descans dels veïns, que ha de ser respectat. Igual que es va recuperar el Chartreuse per a la ciutat, ara ho hem fet amb el vermut.”

- Què farem amb el pàrquing Jaume I?

- “A finals de juliol vam acabar de parlar amb les empreses que es van presentar al concurs, però no baixen del burro en el mateix assumpte. Les empreses volen que el pàrquing sigui bàsicament de rotació perquè així fan més negoci, però nosaltres els hem dit que no, perquè ens col·lapsaria l’entrada al Passeig de Sant Antoni i nosaltres volem el pàrquing per als veïns. Però ens diuen que no, i per això ara estem en un carreró sense sortida. A més, el jutge ha dit que no es toqui res fins que no hi hagi una resolució o una sentencia.”

- Llavors, la relació amb aquestes empreses interessades es trencarà aviat.

- “Veig que no arribarem a un acord perquè tampoc no és una qüestió de percentatges i ara mateix estem molt lluny.”

- Hi ha alguna relació entre el pàrquing Jaume I i l’hotel del Pla de la Seu?

- “No.”

- Ho dic perquè l’hotel aprofiti part de les places d’aparcament.

- “Ja ho tenim resolt. Si l’hotel fos de cinc estrelles i necessités places d’aparcament, farem un reservat en superfície al solar on hi havia l’hostal del sol.”

- Hi havia previst un mirador, però està clar que ara no hi ha diners per fer-ho.

- “El projecte per aquella zona ha de ser el pàrquing del passeig de Sant Antoni, que és el que s’hauria d’haver plantejat la ciutat en el seu moment i no el nyap del Jaume I. És el que ens ha d’arreglar aquell entorn.”

- Encara el tenen damunt la taula el projecte d’aparcament al passeig Sant Antoni?

- “I tant que el tenim, però el problema que tenim és que ja no podem fer volar coloms. Si nosaltres decidim anar a Sant Antoni, és perquè tanquem carpeta amb el Jaume i I primer cal veure com acaba judicialment.”

- Podria acabar no sent un pàrquing el Jaume I?

- “Podria.”

- Tem que el jutge l’imputi?

- “En el meu cas, no tinc cap tipus de temença i d’inquietud.”

- Més temes pendents. Per exemple, el Banc d’Espanya.

- “Estem parlant amb les empreses químiques i amb el museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i de Madrid perquè sigui un museu novedós de la Química, però no és gens fàcil.”

- Vosté m’ho confirmarà. Es va rumorejar que fins i tot s’hi podrien trasladar les oficines de l’OMAC.

- “No en tinc constància.”

- Ho dic perquè el lloguer mensual a la Rambla Nova és superior als 25.000 euros i ja van rebutjar comprar l’edifici.

- “Uns 400.000 euros a l’any. El preu que ens demanen és caríssim i no ho comprarem. El futur és el que ja vam dir: trasladar-nos a l’antiga facultat de Lletres i que algú es quedi amb l’edificabilitat del darrere per poder construir el nou edifici de l'Ajuntament allà.”

- La venda de patrimoni no funciona. I sense venda de patrimoni no es faran les inversions previstes en els pressupostos.

- “S’ha venut l’antiga nau de l’EMT i alguna operació menor, però molt poc. Però he de dir que en els darrers vuit anys s’han invertit més de 290 milions d’euros, que és la inversió per càpita municipal més gran que hi ha hagut a Catalunya en aquests anys tant durs. I a més, quasi no hem augmentat l’endeutament que ens vam trobar.”

- Com tenim la passarel·la per conectar la ciutat amb la platja?

- “Molt bé, les converses amb el Port de Tarragona estan molt avançades, però això no depèn del govern de la ciutat, sinó del Port i del Ministeri de Foment i del seu pla d’inversions. Nosaltres els hem ajudat en tot el que hem pogut des de l’oficina de projectes.”

- I el port esportiu? Els empresaris continuen demanant solucions perquè l’espai quedi endreçat de cara al 2017.

- “Em consta que el Port també hi està fent esforços, com també amb l’antiga seu de l’Autoritat Portuària. Les dues primeres plantes serien per a les oficines dels Jocs del 2017 i la resta per a un pool d’empreses.”

- Deixi'm que li pregunti què en pensa dels que diuen que l’esperma dels tarragonins és de mala qualitat.

- “Estem rodejats de químiques i petroquímiques, sortosament, perquè gràcies a això tenim només un 11 per cent d’atur. Qualsevol persona seria quan veu la noticia consulta l’Idescat i veurà que l’índex de fertilitat de fiills per dona i de natalitat (Tarragonès) en aquests barems estem clarament per damunt de la mitjana catalana. És un exercici d’objectivació interessant dels anys 2010, 2011 i 2012.”

- Llavors, li resta credibilitat a la noticia?

- “És molt divertit i serveix per amenitzar les tertúlies, però a mi no m’ha parat ningú per preguntar-se això de l’esperma. Conyes amb els amics, les que vulguis.”


circdetarragona_ADcircdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar