loader
menu

CULTURA I PATRIMONI

El Seguici Popular de TGN incorpora el Griu i els Nanos Nous petits

El Circ Cultura i patrimoni dimarts, 02 de setembre de 2014

El Seguici Popular comptarà amb dos nous elements per les festes de Santa Tecla d'Enguany. D’una banda, el Griu, una bèstia de foc de l’Associació de veïns de la Vall de l’Arrabassada, que gràcies a l’aprovació final de la Comissió Assessora s'afegeix a la resta dels Elements. Ha estat una cursa contrarellotge, ja que, inicialment, la incorporació de la nova bèstia de foc havia quedat descartada. Finalment, se li ha donat el vistiplau.

Foto: ajuntament de Tarragona

Una imatge del Griu. / alex grau

D'altra banda, l’Agrupació de Nanos Nous de Tarragona també presenta novetats amb les seves rèpliques en petit.

El Griu se suma als elements festius deu anys després de la última incorporació, que va ser el Ball de Cossis l’any 2004 i pel que fa als elements de foc, l’any 1993 quan es va estrenar la Víbria. Són doncs a partir d’ara cinc elements de foc: Els Diables, el Bou, la Víbria, el Drac i el Griu.

Els veïns de la Vall de l’Arrabassada recuperen la figura del Griu per al seguici popular de Tarragona durant aquestes Festes de Santa Tecla. La figura desfilarà com a última bèstia de foc, just darrera de la Víbria, i davant del grup d’armes d’avantcàrrega del ball de Joan de Serrallonga. Ha estat dissenyat i construït per un mestre artesà reconegut per la Generalitat de Catalunya, Joan Iniesta Llop. El Griu ha estat un projecte conduït i finançat per l’Associació de veïns i veïnes de la Vall de l’Arrabassada.

Una peça documentada

El Griu forma part de les peces documentades en la iconografia de la catedral de Tarragona. En el protocol de l’any 1369, el més antic de tots i escrit pel monjo major Pere Figuerola, ja està documentat. Figurava en el tapís que presidia l’altar major la celebració del dia de Santa Tecla, així com la de Nadal, la de la Mare de Déu de setembre i la de la festa de ‘Omnium Sentor’.

Aquesta preeminència del Griu en el cerimonial tarragoní es fonamenta en el fet de ser l’al·legoria de la doble naturalesa de Crist, divina i humana, com també ho avalen les nombroses representacions iconogràfiques en què apareix just al darrere del tron de Déu com a guardià o és cavalcat pel mateix Jesucrist, així com els textos del florentí i literat universal Dante Alighieri.

El rang de distinció d’aquesta peça es veu reblat pel fet que, en l’antiga Corona catalano-aragonesa, era una de les poques figures que participava en les representacions amb què es commemoraven les coronacions dels reis durant l’Edat Mitjana i que era plenament pròpia del corpus zoomofòrmic dels seguicis populars d’altres festes patrimonials de Catalunya. Alhora el Griu era un emblema reial. Concretament fou entre 1412 i 1416 la icona del rei català Ferran I el d’Antequera, com consta en el seu segell en què la bèstia figura per duplicat.

La recuperació
L’Associació de Veïns i veïnes de la Vall de l’Arrabassada de Tarragona va optar per aquesta figura, ja que, segons disposa el Protocol del Seguici Popular, aprovat pel Consell plenari de l’Ajuntament de Tarragona, la recuperació d’antics balls i entremesos es fonamentarà en la no repetició dels ja existents. Per la seva banda, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya havia considerat l’any 2006 el Griu com un dels ‘Elements patrimonials per a la recreació de festes’ i van explicar que podia contribuir ‘a l’enriquiment del mapa festiu de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans’.

La recreació artística del Griu de Tarragona ha anat a càrrec del mestre artesà reconegut per la Generalitat de Catalunya, Joan Iniesta Llop, de l’empresa d’imatgeria festiva ‘Calaix de Sastre’, de Tortosa. S’hi han usat criteris fonamentats en l’heràldica, exactament com va succeir en el cas de la Víbria el 1993.

Això ha estat afavorit per l’àmplia documentació existent, ja que l’elegància de la forma i de la noblesa dels dos constituents del griu –parts de lleó i parts d’àliga- el convertiren en un emblema extraordinàriament significatiu de la reialesa i, alhora expliquen el llarguíssim ús que se n’ha fet en el camp de l’heràldica.

Per a la seva recreació també s’han tingut en compte les diverses mostres artístiques existents en la catedral de Tarragona en què es representa el Griu. Un dels capitells del claustre; la làpida de marbre blanc de l’any 1362 dels canonges Berenguer i Dalmaci de Martorell, precisament custodiant la TAU, emblema de la seu tarragonina, i que es documenta entre els béns dipositats a l’església de Santa Tecla la Vella, al costat de la Catedral; o la decoració del sotacor de la sagristia realitzada cap a 1355-1360, en són els testimonis medievals a Tarragona.

Litúrgia i festa

L’investigador Antoni Conejo considera que precisament aquesta escena retratada al sotacor catedralici no és atzarosa sinó que respon a la intensificació litúrgico-festiva viscuda a la catedral a partir del segon quart del segle XIV, en especial pel que fa a l’accent en la música i la dansa.

És àmpliament acceptat que les figures que es representaven en els detalls decoratius dels temples medievals eren molt similars a les que sortien en els seguicis populars i en d’altres representacions de teatre popular, actuant com a testimoni fedatari del que els artistes veien en les festes rituals, fins el punt que s’han pogut documentar els primers Armats de Tarragona en una de les escultures de la Catedral de Tarragona a través d’aquesta tècnica.

Aquesta teoria també havia estat aplicada en la recuperació d’elements concrets del seguici popular com en el cas de l’arcàngel Sant Miquel del ball de Diables –extret de l’existent en el mateix altar major de la Catedral- o com en el cas de les màscares i elements complementaris de dels Set Pecats Capitals, representació al·legòrica. El Griu s’ha construït amb fibra de vidre.

Altres grius

El Griu s’ha integrat des de l’actual etapa democràtica en diferents seguicis festius d’altres localitats catalanes com en els casos de Barcelona i d’Artesa de Lleida, però segueix sent poc habitual. En la Cercavila del 22 de setembre, vigília de Santa Tecla, serà el de Barcelona el que apadrinarà el tarragoní, que també participarà els dies 23 i 24 en els actes de l’anada i tornada d’ofici, la processó del braç de Santa Tecla i el correfoc.

ELS NANOS NOUS PETITS

La Santa Tecla Petita continua creixent enguany amb el naixement dels Nanos Nous Petits: Els Nanos Pescadors Petits, els Nanos dels Xiquets de Tarragona Petits i els Nanos del Nàstic Petits.
Els Nanos Nous petits de Tarragona volen integrar-se con un nou element a la Santa Tecla Petita, participant amb la resta d’elements ja existents actualment a la nostra Ciutat. Seran una reproducció exacta reduïda en un 25% dels sis Nanos Nous actuals, portats tots ells per petits i petites tarragonins, es calcula una participació aproximada d’uns 20 portants.

A més els Nanos Nous petits de Tarragona ens agradaria poder participar d’aquelles trobades a que sigui convidada arreu de la geografia catalana, com ja passa ara amb els altres elements del Seguici Popular de Tarragona petit.


circdetarragona_AD
circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar