loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

"Si fos pel Joan XXIII, ara estaria mort"

Sergi Casado Ciutat dijous, 07 de març de 2013

"Si fos pel cas i pel tracte que em va donar a l'Hospital Joan XXIII, ara estaria mort". Aquest és el resum del malson viscut per Juan Viñas, un veí de Tarragona, de 62 anys, malalt de càncer de pròstata, que ha detallat les penúries que ha hagut de passar arran d'un "greu acte de negligència", que, segons el seu parer, va fer un uròleg de l'hospital de referència dins de la sanitat pública tarragonina.

Juan Viñas, al seu domicili, just davant de l'Hospital Joan XXIII. / circdetarragona.com

Un dels fulls de reclamacions a CatSalut. / circdetarragona.com

Una de les factures que va haver de pagar en un centre privat. / circdetarragona.com

Una imatge de l'ecografia que va revelar que patia càncer. / circdetarragona.com

Una altra factura dels tractaments que Juan Viñas es va haver de pagar de la seva butxaca. / circdetarragona.com

Els fets es remunten a l'any 2005, quan Viñas encara residia al Morell. Després d'unes anàlisis al CAP del municipi per comprovar quin era el seu valor de PSA, un antígen prostàtic específic, el coeficient del qual indica si hi ha alguna irregularitat en la pròstata i si podria derivar en càncer, els resultats van ser de 4,9 ng/ml. Normalment, es considera que un valor de PSA en la sang inferior a 2 ng/ml (nanograms per mil·liilitre) no requereix una anàlisi posterior, però que entre 2 i 4 ja hi hauria necessitat de fer un control.

Com que al senyor Viñas li va sortir un valor de 4,9 i, a més, alterat, al CAP li van fer un volant "preferent" perquè el visités un uròleg al Joan XXIII. Tot i la urgència, no el van poder visitar fins al cap d'un any i mig, quan el valor de PSA s'havia enfilat fins a 7,9; un valor elevadíssim i amb risc potencial de patir càncer. Segons explica Viñas, "en la visita només em van fer un tacte al recte i em van donar visita per al cap de set mesos, però ja aleshores ja els vaig fer responsables del que em podria acabar passant". Quan va tornar a l'uròleg, la visita no va passar d'un nou tacte rectal, però, segons Viñas, en cap moment els metges es van mostrar disposats a realitzar cap altra prova de més rellevància per mirar de posar fi al mal que patia.

Fart de mals consells i conscient que el mal no remitia, Viñas va decidir buscar una segona opinió, però en aquest cas, privada, a l'Hospital Clínic de Barcelona. "Quan em van veure els metges, de seguida em van fer una biòpsia i diferents ecografies de la pròstata, i per tal de contrastar les dades amb un altre uròleg també em van enviar a la Clínica Corachán. Després de deu dies, em van dir que tenia càncer de pròstata". Després d'uns mesos amb injeccions i pastilles, Viñas necessitava passar pel quirofan. Els 9.000 euros que costava l'operació van ser un obstacle: "He gastat tots els estalvis que tenia fent-me les proves i gràcies a això, almenys puc contar la meva història", se sincera Viñas.

En tornar a Tarragona Viñas es va dirigir als Serveis Territorials de Salut per tal de denunciar els fets, amb la intenció, fins i tot, d'anar al Ministeri de Sanitat. Abans que ho fes, des de Salut van intercedir perquè el visités un uròleg a l'Hospital de Santa Tecla. Van trigar tres mesos en fer-li una ressonància magnètica, però després de 58 sessions del tractament, els metges li van comunicar que no el podien operar a causa del risc de radiació.

Denúncia

Viñas va decidir portar el cas als tribunals. Al principi explica que la seva advocada va tenir molts problemes perquè l'hospital Joan XXIII li facilités tots els informes i la documentació requerida; un fet que va provocar que el judici s'ajornés. Però quan es va poder celebrar, Viñas confessa que "una metgessa forense a la qual es va citar com a testimoni va declarar que el que m'havien fet a mi havia estat una negligència. I ho va dir dos cops". Tot i la declaració de la metgessa, el jutge no va donar la raó a Viñas, i aquest va decidir acudir al Tribunal Suprem; un òrgan que, al cap de dos anys, va acabar donant la raó a la Seguretat Social, és a dir, a l'hospital Joan XXIII, malgrat el càncer que pateix Juan Viñas.

Capficat en buscar justícia i principalment una indemnització que podria estar al voltant dels 90.000 euros, Viñas va tornar a fer la petició perquè li adjudiquessin un advocat d'ofici, però que li van denegar. Ell cobra una pensió mensual de 846 euros i la seva dona, afectada per atacs epilèptics i incapacitada per treballar, uns 500, encara que paguen uns 500 euros d'hipoteca i un crèdit de 3.000 euros que van demanar fa temps. "Lluitaré fins el darrer alè perquè es faci justícia i perquè se sapigui que la negligència que van cometre amb mi no és l'única que s'ha fet al Joan XXIII".


circdetarragona_ADcircdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar