4min
Ramon Lobo és un periodista de trinxera. Durant vint anys va treballar a El País, a la redacció de Madrid i com a enviat especial a països de tot el món, des de l’Iraq fins a Haití. Ho va transmetre en la primera conferència del cicle "Experiència de periodista", organitzada pel Col·legi de Periodistes de la Demarcació de TGN i Repsol.
Ramon Lobo, amb quasi 40 anys de professió a les esquenes, va estrenar la 8ena edició del cicle 'Experiència de Periodista"
"En els diaris d'avui hi ha moltes relacions públiques i poques notícies", va reflexionar el veterà comunicador a l'Antiga Audiència de Tarragona. Crític amb el periodisme institucional i poc amant de les rodes de premsa, el convidat va dir sense embuts que "moltes rodes de premsa són escenificacions, i per això, la missió del periodista és veure què hi ha darrere d'aquesta escenificació".
Per exemplificar-ho, Lobo, de 61 anys, va tirar de background i sobretot d'experiència i de vivències personals. Amb prop de quaranta anys de professió a les esquenes (gairebé el doble que els estudiants assistents), va rememorar, per exemple, la proximitat que va arribar a tenir durant unes hores amb Felipe González, i gràcies a això va poder averiguar què hi havia darrere del missatge que s'havia ofert a tots els mitjans.
Aliè, en part, a la situació de precarietat de moltes redaccions i de molts periodistes, Lobo va seguir apostant per la visió romàntica del periodisme. "Investigacions llargues, de més d'un any, i independents de la redacció. La nostra professió és molt necessària".
També va lamentar l'excessiva presència de gerents a les empreses de comunicació i també va relativitzar el concepte primícia, tant cobejat entre sectors del periodisme: "Primícia és qui ho publica bé, i no qui ho publica abans".
